Amb el lema Comparteix el que importa, el pròxim diumenge se celebrarà en les parròquies la jornada de lluita contra la fam, promoguda des de fa 59 anys per l’associació catòlica Mans Unides. Tant els actes d’aquesta jornada com les activitats que Mans Unides organitza en els nostres pobles i ciutats al llarg de tot l’any, formen part de la vida de la nostra Església i, al meu parer, és quelcom que en totes les parròquies i institucions eclesials deuríem potenciar entre tots.

El primer objectiu d’aquesta jornada no és altre que sensibilitzar-nos davant un problema que pateixen milions d’éssers humans al món. Malgrat nosaltres vivim en una societat amb un nivell acceptable de prosperitat i de benestar, és bo que no oblidem que en el planeta hi ha moltes persones que no poden veure realitzat el dret a l’alimentació. L’accés a un menjar sà, segur i adequat no pot ser un privilegi dels qui vivim en països desenvolupats: és un dret humà bàsic i, per tant, una exigència de justícia. Combatre la fam que hi ha en el nostre món és una forma de lluitar per la justícia. Hem d’estar contents perquè actualment en la nostra consciència personal i col·lectiva s’ha avançat molt en el reconeixement d’aquest dret, però no hem d’oblidar que, com passa amb altres drets, malauradament no només no és respectat sinó que cada any s’agreuja: segons les dades de la FAO referents a l’any 2016, 815 milions de persones patien fam en el món, un 11% més que l’any anterior. Por això, en tot moment, però especialment aquests dies de la campanya contra la fam, devem reconèixer el treball generós i desinteressat de tants voluntaris i voluntàries que, des del silenci i l’anonimat, dediquen temps i esforç a treballar per aquesta causa tan noble.

La campanya d’aquest any, en continuïtat amb la dels dos anys anteriors, ens invita a tenir una actitud fonamental si volem plantar-li cara a la fam: Compartir. Mans Unides comparteix amb nosaltres el treball que fa en tants països per ajudar a les persones a tenir una alimentació digna, tant les accions encaminades a resoldre situacions urgents d’extrema necessitat com els projectes que recolza, amb els quals es pretén lluitar contra les causes que estan en l’origen d’aquesta nafra (com els orientats a l’educació o a enfortir el sistema sanitari), i també oferir a moltes famílies la possibilitat d’una seguretat alimentaria (com iniciatives que possibiliten l’accés permanent als aliments necessaris per al consum humà). Aquest any la nostra diòcesi ha assumit dos projectes: ajudar a una zona rural de Costa d’Ivori a disposar d’una ambulància perquè els malalts puguen ser portats al dispensari mèdic en cas d’urgència, i a unes comunitats indígenes del Perú a millorar la seua qualitat de vida ajudant-los a organitzar unes estructures de gestió agro-pecuària.

Són necessitats que nosaltres no podem imaginar que no estigueren  cobertes en la nostra societat. I, malgrat tot, encara hi han persones que no tenen accés a elles. Que aquesta campanya siga per a tots nosaltres una ocasió per compartir els nostres bens amb els més necessitats.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.

escoltar