El dia 6 de març, dimecres de Cendra, es celebrà a la Catedral una Eucaristia presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent i concelebrada pel rector de la parròquia del Sant Crist de la Catedral, Mn. Josep Mª Membrado i Mn. Rafel Prades, qui dirigí els cants. Amb aquesta celebració s’inicia la Quaresma, que és la crida de Déu a la conversió i deixar que amb la força del seu amor ens renove totalment. És el temps per fer camí cap a la Pasqua.

1S’inicià la celebració amb el cant: “Sempre que m’invoqui, l’escoltaré”. Tot seguit foren proclamades les lectures. La 1ª de la profecia de Joel (Jl 2, 12-18): “… Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu; ell és benigne i entranyable, lent per al càstig, ric en l’amor…” El Salm responsorial 50: “Compadiu-vos de nosaltres, Senyor, perquè hem pecat”. La 2ª lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 5, 20 – 6, 2):”…Us exhortem com a col·laboradors de Déu: No malverseu la gràcia que n’heu rebut…” Mn. Membrado proclamà l’Evangeli segons sant Mateu (Mt 6, 1-6. 16-18): ”…Mireu de no fer el bé davant de la gent perquè ho vegin, ja que així no podríeu esperar la recompensa del vostre Pare del cel…”

El Sr. Bisbe en l’homilia ens digué que amb el dimecres de Cendra comença el temps de Quaresma, un temps de gràcia que hem d’escoltar com el Senyor ens crida a cadascú de nosaltres. En la primera lectura veiem que és un temps de penediment i reconciliació amb Déu qui convoca no aïlladament, sinó tot el poble. Cadascú com a membres de l’Església som cridats a viure un camí de conversió, el camí espiritual que cadascú hem de recórrer. Si fem pràctiques externes, però la conversió no arriba al nostre cor, el temps de Quaresma no produirà fruits de vida espiritual. Estem convocats a viure una fe amb més autenticitat, ja que la conversió autèntica és canviar la nostra actitud del cor envers Déu.

La segona lectura de la carta de sant Pau als cristians de Corint, ens dóna la clau per viure el temps de Quaresma com un temps de gràcia que Déu ens la dóna més abundosament, demostrant-nos més clar el seu amor. És una nova oportunitat per aprofundir en la nostra relació amb Déu.  La crida que sant Pau ens ha fet, és una crida a deixar-nos reconciliar amb el Senyor, que vol dir que hem de viure  en la seua amistat, que sempre ens la ofereix juntament amb la seua gràcia. Som nosaltres els qui ens tanquem al que Déu ens dóna. És com si sant Pau ens digués no poseu barreres i dificultats a al gràcia i amistat que el Senyor ens ofereix. Hem de desitjar viure en la seua amistat i el seu amor. La Quaresma ha de ser un aprofundiment de la nostra ànima. El fi de la Quaresma hauria de ser viscut amb més amistat amb Déu; amistat que cada dia ha de ser més forta i més intensa. Si al llarg d’aquest temps hem crescut amb aquest sentit, la Quaresma ha produït fruits en la nostra vida.

L’Església ens ofereix en el temps quaresmal tres mitjans per a la nostra conversió: oració, almoina i dejuni, que desaferren el cor de les coses, de les riqueses i dels desitjos, a fi que el nostre cor es torne cada dia més de cara Déu. Jesús en l’evangeli ens diu en quina actitud  hem de practicar-ho, no per buscar la lloança dels homes: “Mireu de no fer el bé davant de la gent per a que ho vegin, ja que així no podríeu esperar la recompensa del vostre Pare del cel”. Per tant si algú viu aquestes pràctiques quaresmals amb l’únic desig de ser lloat pels homes, no està buscant Déu. Si un fa pregària, dejuni i almoina i després pensa que ho fa millor que els altres, no està orientat de cara Déu. Quan un cristià prega, comparteix els seus bens i es priva de les coses que són innecessàries, creix en l’amistat amb Déu. En aquest dimecres de Cendra, demanem-li al Senyor que ens ajude per a que sigue un temps de gràcia i un temps de créixer en la seua amistat. Que així sigue.

A continuació el Sr. Bisbe beneí la Cendra, signe de la fragilitat humana i de conversió:”Preguem germans Déu Pare, que es digni a beneir bondadosament aquesta cendra que en senyal de penitència, imposem al nostre cap…” Amb la imposició de la Cendra reconeixem la nostra feblesa i la nostra condició de pecadors davant el Senyor, qui ens anima a aixecar-nos: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”. Durant la imposició de la cendra als fidels, vam cantar: “Pietat, oh Déu”.

El cant de la comunió fou: “Beneeix el Senyor, ànima meva, no t’oblidis mai dels seus favors” Amb la benedicció final del  Sr. Bisbe, s’acabà la celebració.

Que aquest temps de Quaresma que avui hem començat, ens ajude a caminar joiosos cap a la Pasqua de Resurrecció.

      Maria Joana Querol Beltrán