El 2 de novembre, dia dels fidels difunts, tingué lloc al Cementiri la celebració de l’Eucaristia a nivell de les parròquies de Tortosa. La parròquia de la Mare de Déu dels Àngels de Tortosa és la que s’encarrega de preparar la celebració. Fou presidida pel Sr. Bisbe i concelebrada per cinc sacerdots d’algunes de les parròquies de la ciutat. Els cants foren a càrrec de Mn. Rafel.

S’inicià la celebració amb el cant: “Doneu-los, Senyor, el repòs etern”.  Un feligrès va fer la monició d’entrada: Ens reunim per pregar pels nostres familiars i amics i per aquells difunts que no coneixem. Compartint la fe que Déu ens dóna, comencem la nostra celebració.

Les lectures proclamades foren:  La primera de la carta de sant Pau als cristians de Roma (8, 31b-35, 17-39).  El Salm responsorial (22, 1-3.4.5.6): “El Senyor és el meu Pastor, no em manca res”. Mn. Arín proclamà l’Evangeli segons sant Joan (Jn 11, 17-27)

El Sr. Bisbe després de saludar el Sr. Vicari General, els rectors de les parròquies de la ciutat, i els germans i germanes tots en el Senyor, inicià l’homilia.  Si ens preguntem per què aquests dies visitem els llocs on descansen els nostres difunts i intensifiquem la pregària per ells, Marta ens dóna una lliçó de com un cristià afronta aquesta realitat de la mort. Ella ha viscut la mort del seu germà. Tots tenim presents els nostres familiars i amics qui estan ja amb el Senyor. Marta manifesta al Senyor el dolor que sent per la mort del seu germà i Jesús li diu unes paraules d’esperança: “El teu germà ressuscitarà”.El Senyor va més enllà i li fa confessar a Marta la seua fe en Ell. “Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món”.  Tot el que li demanem a Déu, ens ho concedirà. Marta viu el dolor per la mort del seu germà i amb fe li diu: “Senyor, ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia” Marta té una confiança absoluta en Jesucrist i el seu dolor ha estat transformat en una esperança en l’eternitat i en el Senyor.

També a nosaltres, visitar els nostres germans i pregar per ells ens ha de portar a una transformació. Aquests dies ens han de portar a no dubtar de l’amor de Déu. Diu sant Pau: “Qui ens separarà de l’amor de Crist? Quan una persona coneguda sabem que tenia una malaltia greu  i ha patit la mort,  podem tenir tristesa, però què diferent és quan la mort ha estat a prop de nosaltres. Llavors apareixen les preguntes: Per què a mi? És que Déu ha deixat d’estimar-me? Sabem que no hi ha res que ens pugue allunyar de l’amor de Déu. Un cristià no pot veure  la malaltia i la mort com un càstig. No és així. Déu no ha deixat d’estimar-nos i per tant no podem nosaltres deixar d’estimar-lo. La mort no ens aparta del seu amor. La mort té un sentit misteriós. Quan un té la mort a prop, hem de pensar en la mort de Jesucrist qui es va oferir al Pare per nosaltres.

Vivim aquests dies amb fe i esperança, Recordem els nostres germans difunts amb un desig: que Déu acompleixi en ells les seues promeses que són de vida i salvació. Sabem que tots necessitem de la pregària, perquè no som perfectes. També ells necessiten purificar-se per complir Déu l’esperança de salvació. L’esperança ens omple el cor de pau. Amb aquesta esperança anem a continuar la celebració de la nostra Eucaristia. Que així sigue.

Durant la Comunió vam cantar les “Benaurances”. Finalment, després de la benedicció del Sr. Bisbe, l’himne a la Mare de Déu de la Cinta. Donem gràcies a Déu per aquesta celebració i que el Senyor ens ajude a enfortir la nostra fe i la nostra esperança.

Maria Joana Querol Beltrán