El 2 de novembre, celebrem el Dia dels Fidels Difunts. Aquest any a causa de la pandèmia no es va celebrar al l’Eucaristia al cementiri com tots els anys. A les 10 hores, la celebrà el Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent, a la catedral. Fou concelebrada pel l’Il·lm. Vicari General, Rvd. José Luís Arín, pel Rector de la parròquia del Sant Crist de la Catedral, Rvd. Josep Ma Membrado pel Prefecte de Litúrgia, Rvd. Pascual Centelles i pel Rvd. José Insa. Els cants de la celebració foren a càrrec de Joan Redó.

S’inicià la celebració amb el cant: “Doneu-los, Senyor, el repòs etern”. El Vicari General va fer la monició d’entrada. Dues celebracions distintes però juntes al calendari. La festa de Tots Sants i el Dia de Difunts. Que la pregària pels nostres difunts sigue signe de l’esperança que ahir vam celebrar. Anem a pregar per ells. Que la nostra pregària estigue amarada per la fe i l’esperança.

Una feligresa proclamà la primera lectura del llibre de la Saviesa (3-9). El Salm responsorial cantat (22, 1-3.4.5.6): “El Senyor és el meu Pastor, no em manca res”. Mn. José Luís Arín proclamà l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 12, 35-40)). Tot seguit l’homilia del Sr. Bisbe.

Sr. Vicari General, estimats germans en el sacerdoci, germans i germanes en el Senyor. La celebració del Dia de Difunts ha de ser una celebració agraïda al Senyor. En la litúrgia tenim dues celebracions seguides: Tots Sants i la commemoració dels Fidels Difunts.. Alguns molt propers a nosaltres, membres de les nostres famílies i amics, i altres  persones que ens han fet tant de bé en la nostra vida, que són un regal del Senyor, perquè han sigut un regal de l’amor del Pare. La nostra oració ha de ser plena de gratitud a Déu.

En la celebració d’avui ens vénen dos sentiments en el nostre cor: Sentiment de dolor perquè desitjaríem compartir amb ells el que hem compartit tota la nostra vida i sentiment d’agraïment al Senyor perquè encara que no estan entre nosaltres, han sigut un regal que ens ha donat. Per tant la nostra oració és de dolor i gratitud. Però sobretot la nostra oració d’avui ha de ser plena d’esperança, virtut cristiana  És el desig de què les promeses de vida i salvació que Déu ens ha donat, es compleixen en els germans nostres i també amb nosaltres quan arribe el moment de la nostra mort. Esperança és viure el que ens vindrà, amb el desig de salvació. El contrari és desesperació. Déu ens ha promès una vida eterna i vol complir les seues promeses, per això aquesta virtut ens allibera de la desesperació.

Hem llegit en el llibre de la Saviesa: “Les ànimes dels justos estan en mans de Déu…” Quantes persones davant el drama de la mort, que no hi troben sentit, perden l’esperança. Quan sentim el dolor per la mort dels pares, d’algú de la família o d’una persona estimada, ens entra una profunda tristesa, però l’esperança ens dóna pau per saber afrontar la mort. La 1ª lectura del llibre de la Saviesa ens diu que la vida dels justos està en mans de Déu.

L’esperança ens allibera de l’arrogància de demanar amb exigència a Déu la salvació i ens porta  a ser humils, a pregar pels nostres germans difunts i per nosaltres mateixos perquè quan arribe el moment de la nostra mort puguem acceptar-la amb pau. Ens diu sant Gregori Nazianzè en una homilia referent al dia que ens trobarem amb el Senyor: “Acolliu-nos quan sigui l’hora… a aquella vida benaurada i eterna, que és la que ens dóna Jesucrist, Senyor nostre…” 

Jesús ens ha dit en l’Evangeli de sant Lluc que hem proclamat: “Esteu preparats perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada”. Tinguem esperança que és humilitat i ens allibera de la desesperació i de l’arrogància. Ens ajuda a afrontar la vida amb senzillesa i amb humilitat.  Preguem pels nostres germans, perquè tenim esperança. El Catecisme de l’Església Catòlica ens diu que el cristià ha de demanar al Senyor una mort en pau i amb esperança. Que la Mare del Senyor qui també va arribar a la glòria del cel, ens done a tots aquesta esperança. Que així sigue.

Les pregàries va fer-les una feligresa. Durant la Comunió vam cantar les “Benaurances”. Finalment, després de la benedicció del Sr. Bisbe, l’himne de la Mare de Déu de la Cinta. Donem gràcies a Déu per aquesta celebració i que el Senyor ens ajude a enfortir la nostra fe i la nostra esperança.

Maria Joana Querol Beltrán