El diumenge, 14 de juny, es celebrà a la Catedral  la solemnitat del Cos i la Sang de Crist. A les 12 h. el Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal, presidí l’Eucaristia, concelebrada per membres del Capítol Catedral i preveres de la ciutat. S’inicià la celebració amb el cant: “Este es el día que actuó el Señor”. Durant la celebració, Joan Redó dirigí els cants, acompanyat al orgue per Mn. Isaïes. El Sr. Vicari General, va fer la monició d’entrada: Ens hem reunit per celebrar la solemnitat del Cos i la Sang de Crist. Avui obrim el nostre cor en nom de Càritas i de l’Església. Obrim també les nostres portes als germans en aquesta crisi que estem passant a causa de la pandèmia. És el dia de l’amor fet caritat. Ajudem-los.

Un membre de l’Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta  proclamà la 1ª lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 8, 2-3. 14b-16a). El Salm responsorial 147 fou tot cantat i els fidels intercalàvem:“Glorifica el Senyor, Jerusalem”. La 2ª lectura de la 1ª carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 10, 16-17) va ser proclamada per la presidenta de la Cort d’Honor. Després del cant de l’Al·leluia, Mn. Josep Ma Membrado proclamà l’Evangeli segons sant Joan (Jn 6, 51-58).

El Sr. Bisbe inicià l’homilia saludant l’Il·lm. Sr. Vicari General, Capítol Catedralici,  germans en el sacerdoci, Sra. Alcaldessa i regidors, Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta i Cort d’Honor, germans i germanes tots i de manera especial vull saludar tots els diocesans que gràcies als mcs participeu d’aquesta celebració. Els cristians alimenten la seua vida cristiana participant de l’Eucaristia, sobretot els diumenges. És a més a més un sagrament senzill: pa i vi; aliments que formen part de la nostra vida diària i, sovint caiem en el perill de no valorar-los prou perquè els tenim cada dia. En canvi són necessaris per a viure. D’alguna manera ens passa igual amb l’Eucaristia, que com forma part de la nostra vida cristiana, de vegades no li donem prou importància.

Avui l’Església celebra la festa del Cos de Crist. Agraïm al Senyor la seua presència d’una manera senzilla, però molt viva. Sense l’aliment de l’Eucaristia no es pot sostenir la nostra vida cristiana. En la primera lectura que hem proclamat Moisès diu al poble d’Israel: “… Recorda’t del Senyor, el teu Déu… que t’ha fet passar per aquest desert immens i terrible, infestat de serps verinoses i d’escorpins, una terra eixuta, sense aigua, on per tu va fer saltar un doll d’aigua de la roca dura, i t’hi alimentava del mannà, que els teus pares no coneixien”. Tampoc la nostra fe es podria mantenir sense participar de l’Eucaristia. En aquests moments que estem passant, és quan sentim que el Senyor és la nostra força i el dejuni eucarístic que hem passat aquests mesos, ens ajuda a valorar aquest sagrament del Cos i la Sang de Crist. Una Església que no es reuneix per celebrar l’Eucaristia és una Església dispersa. Sant Pau en la primera carta als cristians de Corint ens ha dit: “El pa és un de sol. Per això, tots nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa”. El fonament de la unitat eclesial no som nosaltres.  El que ens fa un únic cos és precisament que tots participem de l’Eucaristia i com tots participem del mateix Pa, l’Església es manté en vida i, el no poder participar d’aquest Sagrament ha provocat una certa dispersió eclesial.

Ara és el moment que els cristians formem una comunitat entorn del Cos de Crist. Que aquesta celebració ajude la nostra diòcesi i les nostres parròquies a mantenir-nos units gràcies a l’Eucaristia. El caminar de l’Església té una meta i tots hi caminem cap a la mateixa. El poble d’Israel no hauria pogut arribar a la meta si no s’hagués alimentat del mannà. El Senyor ens diu en l’Evangeli que acabem de proclamar: “Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres”. L’Eucaristia ens uneix a Crist: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell”. Qui de veritat té ganes d’arribar a la vida eterna necessita d’aquest aliment.

 L’amor a Crist ens porta a l’amor als germans. Avui, dia de Corpus, és el “Dia de la Caritat”. Hem de compartir el nostre pa amb els més pobres. Agraïm el treball de Càritas que sempre ajuda els més desfavorits de la societat, però durant aquests mesos de tantes dificultats a causa de la pandèmia, han estat encara més oberts envers els més  necessitats.

Tots els anys celebrem la processó pels nostres carrers. Aquest any no serà possible, però, en totes les parròquies de la nostra diòcesi, des de la porta de l’església es beneiran els nostres pobles i les nostres ciutats, per a que Jesús sigui vida i benedicció. Que així sigue.

En les pregàries Mn. Membrado pregà pels preveres, per tots els cristians, pels malalts, pels que estan a les portes de la mort… i per a que el Senyor faci créixer la nostra fe i el nostre amor, essent sempre fidels al sagrament de l’Eucaristia. Tot seguit ens comunicà que com era el “Dia de la Caritat” féssim les nostres aportacions econòmiques per ajudar els més pobres i necessitats. Arribat el moment de la Comunió vam cantar: “Jo sóc el pa de vida”.

Tot seguit la Processó. Després de fer l’exposició del Santíssim, el Sr. Bisbe, els preveres i l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, en representació de la ciutat, van adreçar-se pel passadís de la nau central fins a la porta principal de la catedral. Els fidels vam romandre als nostres llocs. El bisbe Enrique va fer una pregària i beneí la ciutat mentre se sentia el volteig de les campanes. Després, en processó i cantant: “Cantemos al amor de los amores” van retornar a l’altar major. A continuació el Sr. Bisbe va llegir l pregària que Papa Francesc va fer a Roma davant del Santíssim, el 27 de març d’aquest any, amb motiu de la pandèmia del coronavirus. Els fidels responíem a cada invocació:

  • Veritable Déu present en aquest sagrament. T’adorem, Senyor
  • Vencedor del pecar i de la mort… T’adorem Senyor
  • Fill unigènit del Pare que vas venir per a salvar-nos… Criem en Vós, Senyor
  • De l’orgull, de la por i de l’angoixa. Allibereu-nos, Senyor
  • De la duresa de cor i de la incapacitat d’estimar… Allibereu-nos, Senyor
  • De tots els mals que afeixuguen a la humanitat… Salveu-nos, Senyor
  • Guarda l’Església que travessa aquests moments de desert. Consoleu-nos Senyor
  • A l’hora de la prova i del dolor… Consoleu-nos, Senyor
  • En el combat contra el mal i el pecat… Doneu-nos el vostre Esperit, Senyor
  • Quan el dolor ens visita. Obriu-nos a l’esperança, Senyor. Amén.

Després de cantar: “Tantum Ergo Sacramentum” el Sr. Bisbe donà  la benedicció final  amb el Santíssim i tot seguit ens digué: A tots els qui heu participat de la celebració des de la catedral i pels mitjans de comunicació social, que el Senyor us beneeixi. Que passeu un bon diumenge. Aneu-vos-en en pau. Ens vam acomiadar amb el cant: “Christus vincit”

Maria Joana Querol Beltrán