El diumenge, 23 de juny, es celebrà a la Catedral  la solemnitat del Cos i la Sang de Crist. A les 11’30 h. el Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal, presidí l’Eucaristia, concelebrada per membres del Capítol Catedral i preveres de la ciutat. S’inicià la celebració amb el cant: “Este es el día que actuó el Señor”  El Sr. Vicari General, va fer la monició d’entrada: Ens hem reunit per celebrar la festa del gran amor de Déu, la solemnitat del Cos i la Sang de Crist, memorial del sacrifici a la creu i de la seua resurrecció.  És el dia de l’amor als germans fet caritat. Agraïm al Senyor aquest gran do del seu amor.

Un membre de l’Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta  proclamà la 1ª lectura del llibre del Gènesi (Gn 14,18-20). El Salm responsorial 109 fou cantat i repetíem en la tornada:”Ets sacerdot per sempre, com ho fou Melquisedec”.  La 2ª lectura de la 1ª carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 11, 23-26) va ser proclamada per un membre de la Cort d’Honor. Després del cant de l’Al·leluia, el Sr. Vicari General proclamà l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 9, 11b-17)

El Sr. Bisbe inicià l’homilia saludant els germans en el sacerdoci, Sra. Alcaldessa i regidors, Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta i Cort d’Honor, germans tots i de manera especial vull saludar els xiquets i xiquetes que fa poques setmanes heu rebut a Jesús per primera vegada. Vosaltres voleu estimar Jesús i ser els seus amics. Ens hem reunit a la Catedral per celebrar el Corpus Christi. El Senyor va agafar el pa, el beneí, el partí i el va repartir als seus deixebles dient: Preneu i mengeu-ne tots que això és el meu Cos. El mateix va fer amb el vi. A les nostres cases també ens alimentem per viure. Celebrem l’Eucaristia recordant l’últim sopar de Jesús amb els seus deixebles. És un sagrament que forma part de la vida dels cristians. Aquesta solemnitat ens recorda en quines actituds hem d’acostar-nos al sagrament del Cos i la Sang de Crist. En primer lloc cada vegada que un cristià s’apropa a l’Eucaristia ha de viure en un sentit d’acolliment. És el Senyor qui ens convida a menjar el seu Cos i a beure la seua Sang. El cristià és un membre de la família de Jesús. Per tant tots els qui estem aquí som membres d’aquesta família, Quan un cristià abandona el sagrament de l’Eucaristia viu en la indiferència. És com aquella persona que no participa mai de les festes de família. Els cristians hem d’acollir la invitació del Senyor a la seua taula.

Aquesta celebració del Corpus ha de ser un agraïment a Jesús de la seua sang vessada per nosaltres. És un signe d’amor, per tant hem de dir-li al Senyor gràcies perquè ha volgut quedar-se sempre entre nosaltres. Que la nostra celebració de l’Eucaristia sigue d’agraïment. La festa del Corpus ens porta a admirar-nos del que Jesús va fer. Quantes vegades els cristians que participem en l’Eucaristia podem fer-ho de manera indiferent! Una invitació és adorar el Senyor i així ho fem. No és un sagrament per als perfectes. Quan participem en l’Eucaristia és perquè estem convençuts que podem viure cada vegada mes amb una amistat intensa i forta amb Crist. L’adoració i respecte que hem de tenir envers l’Eucaristia és un sentit de responsabilitat i per això ens esforcem en rebre-la. Crist és qui sacia la fam de tota la humanitat.

En l’Evangeli d’avui, el Senyor multiplica els pocs pans i pocs peixos que tenien, però tots es van alimentar. Jesús vol saciar la humanitat d’amor que hi ha al cor de les persones, vol consolar, vol enfortir els febles, vol acollir al seu cor tota la humanitat. Per això avui Jesús sortirà pels carrers dels pobles i ciutats, perquè ha vingut a servir tots i vol fer de l’Església l’instrument de la seua salvació. Avui, dia de Corpus, és un dia per compartir els nostres bens amb les persones més necessitades. Que aquestes persones arriben a sentir que els cristians volem ser els seus  germans i els seus amics. Que així sigue.

Dos xiquets i dues xiquetes de 1ª Comunió van portar les ofrenes i la col·lecta se destinà com tots els anys a Càritas. Arribat el moment de rebre el Cos de Crist, els primers que el van rebre de mans del Sr. Bisbe van ser els xiquets i xiquetes. Durant la Comunió vam cantar. “Jo sóc el Pa de Vida”.

En acabar la Missa s’exposà el Santíssim i després del cant “Pange lingua” s’inicià la processó. Durant el recorregut pels carrers de la ciutat, es va cantar algun cant eucarístic, alternant amb la música de la banda municipal. En arribar a la plaça de l’Ajuntament es va fer una parada. La parròquia de Sant Blai fou l’encarregada de preparar allí un altar. Agraïm a l’Ajuntament la seua col·laboració. Es van fer unes pregàries demanant pels xiquets que aquest any han rebut per primera vegada Jesús, per les persones que viuen en la pobresa, pels que dediquen part del seu temps ajudant els més necessitats, etc. En acabar les pregàries vam cantar el Parenostre. Tot seguit, el nostre bisbe Enrique, ens donà la benedicció amb el Santíssim.

Continuà la processó fins arribar a la Catedral, amb un volteig de campanes i cantant en entrar: “Cantemos al amor de los amores”. Després del “Tantum Ergo Sacramentum” el Sr. Bisbe ens donà la benedicció final, amb la custòdia. Primer beneí els xiquets de 1ª comunió que estaven al presbiteri i després tots els fidels. Les seues paraules de comiat de la celebració foren: Hem recorregut els carrers de la ciutat acompanyant el Senyor, però és Ell qui ens ha acompanyat i ens acompanya. Per això ens sentim alegres. Gràcies a tots, especialment als xiquets, a la Sra. alcaldessa, regidors, Arxiconfraria i Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta i a tots els qui heu participat de la celebració. En el nostre caminar no estem sols, el Senyor ens acompanya. Per això estem contents i amb aquesta alegria, podeu anar-vos-en en pau.

Maria Joana Querol Beltrán

 

Àlbum fotogràfic
Homilia

.