El dia 25 de març, es celebrà a la Catedral amb tota solemnitat, la Missa del Diumenge de Rams, pòrtic festiu que dóna inici a les celebracions de Setmana Santa. Van concelebrar amb el Sr. Bisbe, 2. Benedició de palmesMons. Enrique Benavent Vidal, cinc preveres, dels quals quatre eren membres del Cabildo. En primer lloc van desplaçar-se a l’absis de la Catedral per commemorar l’entrada del Senyor a Jerusalem. El Sr. Bisbe beneí les palmes dels xiquets i xiquetes acompanyats pels seus pares i després de l’antífona d’introducció, de la monició i d’una pregària, fou proclamat  l’Evangeli (Mc 11, 1-10).  Tot seguit de la monició: “Germans estimats: Imitem el poble que aclamava Jesús i caminem en pau”, unes paraules del Sr. Bisbe: Jesús entrà a Jerusalem com un rei i va caminar cap a la Passió, cap a la victòria definitiva. Ara caminem en pau cap a la casa del Senyor. En processó s’entrà a la Catedral, cantant: “Que alegría cuando me dijeron” i s’inicià l’Eucaristia.

Després de la 1a lectura (Is 50, 4-7), vam cantar el Salm responsorial 21: “Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat? La 2ª lectura fou de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 2, 6-11). Tres sacerdots proclamaren l’Evangeli de la Passió de nostre Senyor Jesucrist, segons sant Marc (Mc 14, 1-15, 47)). Un feia de Jesús, l’altre de cronista i el tercer de sanedrí. Tot seguit el Sr. Bisbe inicià l’homilia, saludant els preveres concelebrants, seminarista, autoritats, junta de l’Agrupació de Confraries de Setmana Santa i germans i germanes tots.

Amb el Diumenge de Rams comencem la celebració de la Setmana Santa, en la qual destacaria dues vessants: La primera d’alegria per l’entrada de Jesús a Jerusalem i la segona la Passió del Senyor. Aquí podem destacar tres detalls molt bonics en fets, paraules i sofriments:

  • En primer lloc considerem la tortura i els sofriments físics que Jesús va passar en la Passió
  • El sofriment de sentir-se injustament condemnat, ell qui sempre havia sembrat el bé.
  • El sofriment de les burles i del menyspreu dels soldats, de les autoritats del seu poble i dels lladres crucificats al seu costat.

Però, de tots els sofriments, el que li arribà més al fons de la seua vida va ser sentir-se abandonat pel seu poble i pels seus amics. Traït per Judes, negat per Pere i abandonat per tots. El sofriment més gran de la nostra vida és quan pensem que Déu ens ha abandonat. També Jesús va sentir aquest sofriment. No hi ha cap sofriment humà que Jesús no l’hagi experimentat en la seua pròpia carn. Va voler passar la prova del dolor per auxiliar els qui passen per ella. El relat de sant Marc diu que abans que li prengueren la vida, ell  ja la va donar. El qui hauria pogut salvar la vida, no oblida ni oculta la seua identitat. “Ets tu el Messies, el fill de Déu? Jesús respongué: “Sí, ho sóc”… “Ets tu el rei dels jueus?Ell li respongué; Sí, teniu raó”.

5. EucaristiaTambé podem considerar quines són les persones que estan al costat de Jesús: Una dona que prepara la seua unció. Unes dones que havien seguit el Senyor des de lluny i veuen on posen el seu cos. El centurió romà que estava davant Jesús i quan expirà digué: “És veritat; aquest home era Fill de Déu”. Josep d’Arimatea qui demanà a Pilat el cos de Jesús per enterrar-lo dignament. Això ens revela que quan el món està malament, no li falten mai a Jesús gestos d’amor.

Nosaltres, ara que comencem la Setmana Santa i volem acompanyar Jesús en la seua Passió, podem preguntar-nos: On estic jo? En qui m’hi identifico? Que aquesta Setmana Santa ens ajude a estar molt a prop del Senyor. Que així sigue.

A continuació Mn. Membrado va fer les pregàries. Durant la Comunió vam cantar: “Sempre que m’invoqui, l’escoltaré” En finalitzar la celebració, el Sr. Bisbe impartí la benedicció final i abans d’acomiadar-nos ens digué: Amb l’alegria d’aquesta celebració plena de joia en què hem iniciat la Setmana Santa, podeu anar-vos-en en pau.

                                                            Maria Joana Querol Beltrán

Homilia
Àlbum fotogràfic