Com  tots els anys, les Filles de la Caritat de la Casa d’Acollida de Tortosa, celebren el 27 de setembre la festa del seu fundador, sant Vicenç de Paül. Aquest any es celebrà el dilluns 28, perquè el 27 era diumenge. Sant Vicenç de Paül fundà la Congregació de la Missió dels Pares Paüls i l’any 1617, juntament amb santa Lluïsa de Marillac, van fundar la Companyia de les Filles de la Caritat. En ell trobaven refugi els més desheretats de la terra, els sense sostre, els ancians, els malalts terminals que no tenien un lloc a l’hospital i els famolencs que per poder menjar passaven cada dia a recollir alguna cosa. Tanmateix allí brillava una llum d’esperança i aquesta llum era Sant Vicenç de Paül. Ell havia descobert que darrera del rostre de cada necessitat hi era el Senyor. Havia aprés la lliçó del samarità de l’Evangeli.

A les 19 h. es celebrà a l’altar Major de la catedral una Eucaristia presidida pel rector de la parròquia del Sant Crist de la Catedral, Mn. Josep Mª Membrado. Hi havia al presbiteri una fotografia de sant Vicenç de Paül i un cartell que deia: “Siguis valent. Tinguis ànim. Espera en el Senyor”. S’inicià la celebració amb el cant: “Cantem germans, hem arribat al temple del Senyor” La germana Mercè va fer la monició d’entrada: Celebrem avui la festa de sant Vicenç de Paül, home de veritable esperança qui va saber encarnar l’amor de Crist als més pobres. La seua vida, lliurada al Senyor amb tota confiança, l’empenyia a sortir a l’encontre dels més desvalguts. Nosaltres també estem cridats a ser un reflex de l’amor de Jesús i ser testimonis d’esperança enmig d’un món tan desesperançat.  Demanem al Senyor, mitjançant sant Vicenç de Paül, que la nostra vida sigue llum per als altres i seguint les petjades del “Sant de la Caritat” puguem arribar a ser servidors dels pobres.

La 1ª lectura fou (Is 52, 7-10). El Salm 95: “Cantem amb veu exultant el nom del Senyor”. La 2ª lectura, de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1 Co 15 26-2,2). Després del cant de l’Al·leluia, Mn. Membrado proclamà l’Evangeli (Mt 5, 1-12) “En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué i se li acostaren els deixebles… Feliços els pobres en l’esperit, d’ells és el Regne del cel. Feliços els qui ploren,  Déu els consolarà….Feliços vosaltres quan, per causa meva us insultaran i us perseguiran… Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel”

Mn. Membrado en l’homilia ens digué: Estimats germans i germanes, en especial a vosaltres Filles de la Caritat que avui celebreu la festa del vostre fundador, sant Vicenç de Paül, un dels sants que més ha encarnat l’amor de Crist als pobres. Un sant molt estimat, apreciat inclús pels no creients, amable i amb un gran sentit de l’humor. L’Església venera els sants perquè són un model de vida evangèlica i han destacat per la seua fe, esperança i caritat. Venerar els sants és un compromís i una obligació. El seu camí hauria de ser també el camí nostre de cada dia. Sant Vicenç: els diu a les Filles de la Caritat: “Tindran per monestir, la casa dels malalts, per cel·la, una habitació, per capella, l’església de la parròquia, per claustre, els carrers de la ciutat, per clausura, l’obediència, per reixa, el temor de Déu, per vel, la modèstia i una gran confiança amb la divina Providència” I una altra frase: “Els pobres seran els nostres jutges” i com aquestes moltes més. Les seues paraules demostren la qualitat dels seus testimonis. El seu lema era: “La caritat de Crist ens urgeix”.

Què podem fer nosaltres? Pensem en què podríem imitar a sant Vicenç. Recordem la paràbola del diumenge passat. Un home tenia dos fills. Digué al primer que anés a treballar a la vinya familiar i aquest refusà. Després, s’ho repensà i anà a treballar-hi. Mentrestant l’home encarregà el mateix al segon fill, qui afirmà que hi aniria, però no ho féu. Aquesta paràbola és un exemple de que els fets són més importants que les paraules. El Sant que celebrem dedicà tota la força en ajudar els pobres; aquest era el seu carisma, tot i que va viure una àpoca de moltes dificultats. Cadascú podem imitar-lo i que puguem dir: “Els pobres seran els nostres jutges”. Fem el possible per saber compartir  amb els més necessitats. Que així sigue.

En les pregàries es demanà per l’Església, pel Papa, pel nostre Bisbe, per tots els qui sofreixen situacions de pobresa, malts tractaments, pels afectats per la pandèmia, per la Família Vicenciana…per a que siguem testimonis de la Bona Notícia de l’Evangeli. Arribat el moment de la comunió vam cantar les “Benaurances”.

Al final de l’Eucaristia, la germana Ma Teresa ens adreçà unes paraules d’agraïment. Primer al Senyor i després als gairebé cinquanta fidels que havíem participat de la celebració. Tot seguit vam cantar l’himne del Sant: “Enséñanos a amar Vicente de Paúl, al pobre nuestro hermano como lo amaste tú”. Les Filles de la Caritat ens van obsequiar amb uns rosaris i amb una candeleta per a que ens il·lumine en el nostre camí de seguiment a Crist. Que sant Vicenç de Paül ens ajude a estimar cada dia més, els més pobres i desvalguts de la societat.

                                                                                   Maria Joana Querol Beltrán