digEl divendres, 28 de desembre, s’inicià a la catedral el Triduum en honor da la Sagrada Família. Els actes organitzats amb motiu d’aquesta celebració foren a càrrec de la Visita Domiciliària de la Sagrada Família, del Patronat Escolar Obrer de la Sagrada Família i de la Delegació Diocesana de Família i Vida. Els dies 28 i 29, tingué lloc a les 17’30 h. el rés del Rosari per les famílies i a les 18 h. l’Eucaristia, celebrada el primer dia per Mn. Josep Ma Membrado, rector de la parròquia del Sant Crist de la Catedral i el segon dia per Mn. José Luís Arín, Vicari General.

El dia 30, diumenge, a les 12 h. Missa Estacional a l’altar major de la catedral, presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal i concelebrada per Mn. Pascual Centelles i Mn. Rafel Prades, qui dirigí tots els cants de la celebració, acompanyat de l’orgue a càrrec de Mn. Isaïes Riba.

S’inicià l’Eucaristia amb el cant “Adeste fideles”. Mn. Rafel Prades ens digué en la monició d’entrada que Déu va venir a compartir la nostra vida i dintre el misteri de Nadal, avui celebràvem la festa de la Sagrada Família de Natzaret, model a imitar per totes les famílies. Preguem per les nostres famílies, amb les seues pors i les seues esperances. Que el Senyor les beneeixi i que ens ajude a fer el camí que Déu espera de cadascú de nosaltres.

La 1ª lectura fou del primer llibre de Samuel (1Sa 1, 20-22. 24-28), Mn. Rafel cantà el Salm responsorial 83: “Feliç el qui viu a casa vostra, Senyor”.  La  2ª lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-2.21-24). Després del cant de l‘Al·leluia, Mn. Pascual proclamà l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 2, 41-52).

digEl Sr. Bisbe inicià l’homilia saludant els sacerdots concelebrants, l’associació de la Visita Domiciliària de la Sagrada Família, el President i junta del Patronat Escolar de la Sagrada Família, el Primer Majordom i junta de l’Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta i germans i germanes tots en el Senyor. Celebrem avui la festa de la Sagrada Família. Per Nadal contemplem Jesús acabat de nàixer i ara el veiem amb la Mare de Déu i Sant Josep. “A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes”.  Quan pensem en la Sagrada Família de Natzaret, sabem que és una família oberta a la voluntat de Déu. Va viure  diferents circumstàncies: el moment en què Maria esperava un fill, el naixement, la fugida a Egipte, la trobada al Temple assegut entre els mestres de la Llei… És la història d’una família que viu oberta a Déu i en cada esdeveniment va complint la seua voluntat. Una família que no està tancada en els seus problemes, sinó que viu moments d’alegria i dificultats, obeint sempre la Paraula de Déu i fent la seua voluntat. Quantes vegades la vida de les nostres famílies es viu al marge de Déu, vivint les dificultats i alegries tancades en elles mateixes, sense preguntar-se quina és la voluntat del Senyor sobre elles. En canvi la primera preocupació de la família de Natzaret és complir la voluntat de Déu.

En la Sagrada Família els vincles espirituals són més forts que els vincles de la carn.  No és una família d’interessos materials, sinó que és una família que viu una aventura de la fe en la missió que Déu els ha confiat. És una comunitat de fills de Déu  en la que tots s’hi senten fills.  A Maria i Josep els uneix una missió en la qual es fa més fort el seu amor. La d’acollir el Fill de Déu, educar-lo, acompanyar-lo, ajudar-lo a créixer segons la religiositat del poble d’Israel. Diu l’Evangeli: “Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan tenia dotze anys  pujaren a celebrar les festes com era costum i passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin” Jesús als dotze anys  es quedà en el Temple, perquè havia d’estar a la casa del seu Pare. Jesús dedicà tota la seua persona i la seua vida a fer la voluntat del Pare.

Què és el més important en les nostres famílies?  Quantes vegades són els interessos, abans del que ha de ser una família. Però mai els vincles espirituals afebleixen els vincles de la sang.  La Família de Natzaret ens dóna un exemple dels seus valors.  Sant Joan Pau II va parlar del valor de la senzillesa i de la pregària  en el si de la família. Josep i Maria veuen Jesús amb els ulls de la fe, com a fill de Déu. Aquesta és la clau. En les nostres famílies els pares han de veure els seus fills també com a fills de Déu i ajudar-los a descobrir la seua voluntat. Quan els porten a rebre el baptisme, han d’ajudar-los a créixer en la identitat de fills de Déu. Mirem la família de Natzaret, contemplem la seua història i demanem-li que desperte en els fills un amor als pares i que ells ajuden a créixer els seus fills en saviesa i en gràcia davant Déu i els homes. Que així sigue.

Després de les pregàries en les que vam tenir molt presents les famílies, es van presentar les ofrenes i entre els participants hi havia una família amb els seus fills. Durant la comunió vam cantar “Santa Nit”. Arribat el final de la celebració de l’Eucaristia, el nostre bisbe Enrique ens donà la benedicció solemne i abans d’acomiadar-nos ens digué: Us desitjo que seguiu vivint amb alegria aquestes festes de Nadal i que el proper any vingue carregat de benediccions. Beneïm el Senyor. Tot seguit vam adorar el Nen Jesús mentre cantàvem “Adeste fideles”.

Com tots els anys ens vam traslladar a l’Espai Patronat per compartir un piscolabis i una estona de conversa i amistat. Donem gràcies a Déu per la celebració i que l’exemple de la Sagrada Família ens esperone a totes les famílies a perseverar en la fe. Que les nostres famílies esdevinguin comunitats de vida, d’amor i de reconciliació i que siguen llocs de comunió i de pregària.

                         Maria Joana Querol Beltrán

Àlbum fotogràfic