El divendres, 27 de desembre, s’inicià a la catedral el Triduum en honor da la Sagrada Família. Els actes organitzats amb motiu d’aquesta celebració foren a càrrec de la Visita Domiciliària de la Sagrada Família, del Patronat Escolar Obrer de la Sagrada Família i de la Delegació Diocesana de Família i Vida. Els dies 27 i 28, a les 17’30 h. el rés del Rosari per les famílies i a les 18 h. l’Eucaristia, celebrada per Mn. Josep Ma Membrado, rector de la parròquia del Sant Crist de la Catedral.

El diumenge, dia 29, a les 12 h. el Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent presidí la Missa Estacional. Van concelebrar Mn. Josep Ma Membrado, Mn. Pascual Centelles, Mn. Antonio Ripollés i Mn. Rafel Prades qui dirigí els cants, acompanyat de l’orgue a càrrec de Mn. Isaïes Riba.

S’inicià l’Eucaristia amb el cant “Adeste fideles” i tot seguit el President del Patronat, Agustí Moreso, en la monició d’entrada ens digué: Amb tot el goig ens trobem enmig de les festes de Nadal, contemplant avui la Sagrada Família de Natzaret formada per Jesús, Maria i Josep, model a imitar per totes les famílies, per les quals avui preguem de manera especial.

Les lectures proclamades foren: La 1ª del primer llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 3, 2-6. 12-14). El Salm responsorial 127:“Feliços els fidels del Senyor, que viuen seguint els seus camins”. La 2ª lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses. Després del cant de l‘Al•leluia, Mn. Membrado proclamà l’Evangeli segons sant Mateu (Mt 2, 13-15. 19-23).

Tot seguit l’homilia del Sr. Bisbe: Estimats germans sacerdots, membres del Patronat Escolar Obrer de la Sagrada Família, Visita Domiciliària de la Sagrada Família, Família i Vida, membres de l’Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta, Cort d’Honor i germans i germanes tots en el Senyor. En l’ambient de les festes de Nadal, estem celebrant la Sagrada Família de Natzaret que va anar creixent en edat i gràcia. La família és una realitat tan estimada per Déu, qui va voler que el seu Fill nasqués en una família. Realitat humana on es va fer present el Regne de Déu.

Us convido a dirigir una mirada a aquesta Família de Natzaret en la que va nàixer Jesús. És una Família unida per la fe. Maria i Josep, com qualsevol família humana que naix d’un projecte comú de dues persones. Déu escollí Maria per a ser la mare del Messies i li demanà a Josep viure a casa seua. El projecte de Maria i Josep se sotmet al projecte de Déu. Són ells els qui van adaptar-se a la voluntat de Déu, ja que va fer les coses que ells no podien sospitar. Creure vol dir que hem d’acceptar les coses com Déu vol. La fe va omplir més a Maria i Josep, com ho fa també als esposos i a les famílies. Una família cristiana és la que està unida per viure la fe. L’Evangeli ens diu com van fugir a Egipte i com van tornar a Natzaret quan Herodes havia mort. La fe manté unides les famílies i davant els sofriments ens ajuda a acceptar la voluntat de Déu. Tota família cristiana ha de viure la fe, no només en la parròquia, sinó a casa seua. En la Família de Natzaret veiem com Maria ajuda Josep a acceptar la voluntat de Déu. Quan l’àngel li demana que aculli a casa seua a Maria i Jesús, Josep és un testimoni d’obediència a la voluntat de Déu. Jesús va créixer en la fe, seguint l’exemple dels seus pares. Els membres d’una família cristiana són testimonis de la fe uns pels altres.

Sant Pau en la 2ª lectura ens ha dit: “Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència, suporteu-vos els uns als altres…” La vida en la família és plena quan es viu en la fe, en la pregària i en l’agraïment. Per a Josep i Maria la fe no és una càrrega, és quelcom que omple la seua casa. Una família cristiana no pot viure de manera continuada en la queixa davant les dificultats, tot al contrari, ha de viure amb la fe i l’agraïment. En la casa de Natzaret es viu també en la caritat. Ens imaginem com és una família cristiana on no hi ha egoisme, on l’amor i la caritat coincideixen plenament? Aquest és el camí, quan l’amor en el si de les famílies augmenta cada dia.

En les lectures d’avui hem escoltat que quan un xiquet acaba de nàixer tots els seus sentiments són positius. Però, a mesura que es fa gran ha de créixer en la caritat. Ens diu Sant Pau:“Si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu-vos també vosaltres”. El perdó en la família és molt important. La 1ª lectura d’avui ens parla de com s’ha de viure aquest amor quan els pares es fan grans: “Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui…” En les nostres famílies hem de viure un procés de conversió, de manera que els nostres sentiments es converteixen en la plenitud de la fe cristiana. Que aquesta Santa Família beneeixi les nostres famílies i aquells joves que ja l’han formada o encara han de formar-la, tinguen l’exemple de la Família de Natzaret que porta a la veritable felicitat. Que així sigue.

Mn. Membrado va fer les pregàries dedicades especialment a les famílies i a l’ofertori un matrimoni amb les seues tres filles van portar les ofrenes. Arribat el moment de la comunió, Mn. Isaïes interpretà magistralment a l’orgue:“Santa nit”, “Què li darem al Fillet de la Mare?” i el “Cant dels ocells”.

Arribat el final de la celebració de l’Eucaristia, el nostre bisbe Enrique ens donà la benedicció solemne i ens digué com a paraules de comiat: Us desitjo que continueu vivint aquestes festes de Nadal plenes d’alegria i que vingue l’any nou ple de la gràcia del Senyor. Beneïm el Senyor. Tot seguit vam adorar el Nen Jesús mentre s’enlairaven les notes de l’orgue amb unes nadales.

Després com tots els anys, ens vam traslladar a l’Espai Patronat per compartir un piscolabis i una estona de conversa i amistat. Donem gràcies a Déu per la celebració i com diu la pregària del Papa Francesc en aquesta Jornada de la Sagrada Família: “Santa Família de Natzaret, feu també de les nostres famílies un lloc de comunió i un cenacle d’oració, autèntiques escoles de l’Evangeli i petites esglésies domèstiques”.

Maria Joana Querol Beltrán

Homilia