1. FotoEl dissabte 1 de desembre es celebrà a la Fundació Casa d’Acollida “Puríssima Concepció” la Campanya de les persones sense sostre, enguany amb el lema “Ningú sense llar”. A les 10.30 h. va tenir lloc la benvinguda i acollida. Tot seguit, el director de la Casa d’Acollida, Sr. Lluís Lamote de Grignon, donà les gràcies a tots els qui d’alguna manera ajuden en la tasca que porten a terme cada dia les Filles de la Caritat. A continuació la germana Maria Teresa donà lectura a la programació dels actes de la jornada.

Després d’una breu pregària sobre uns versets de la carta de sant Pau als filipencs i d’una pregària personal, ens presentà sor Maria Pilar López Palomes, Filla de la Caritat, qui ens va fer una xerrada. Nascuda a Sabadell ha treballat amb els més marginats: atenció a la comunitat gitana, malalts del SIDA, missionera a Ruanda… Actualment està a Figueres atenent un Centre Obert d’adolescents i joves en situació de vulnerabilitat.

El tema de la xerrada fou “La petició del Papa Francesc a acollir, protegir, promoure i integrar els més necessitats i el carisma Vicencià”. Destacà dos apartats en l’exposició de la ponència, la qual fou presentada mitjançant un power point. El primer apartat es basà en les paraules del Papa Francesc a partir dels verbs: acollir, protegir, promoure i integrar. El segon es centrà en la  relació entre les paraules del Papa i el carisma Vicencià.

Diu el Papa Francesc: “Conjugar aquests quatre verbs representa3. Foto avui un deure en relació amb els germans i germanes que estan forçats a deixar el seu propi país d’origen”

Acollir. El més important es veure que els qui acollim són fills de Déu, germans nostres, que han deixat la seua casa i ningú la deixa pel seu gust. Diu el Papa: “De vegades no veiem el proïsme com un germà a qui hem d’acollir”

Protegir. “Aquest verb es conjuga amb una sèrie d’accions en defensa dels drets i de la dignitat dels emigrants i refugiats”.“Demaneu pels qui estan angoixats, els pobres i els marginats”. “L’experiència migratòria fa amb freqüència les persones més vulnerables a l’explotació, a l’abús i a la violència”. “L’Església s’ha de relacionar amb tots els organismes que treballen pels més desfavorits”. (Papa Francesc)

Promoure. “Hem de passar de la indiferència i la por a la protecció de l’altre”(Papa Francesc). “Promoure significa treballar amb la finalitat de que a tots els refugiats se’ls done la possibilitat de realitzar-se com a persones en totes les dimensions que composen la humanitat”. (San Pau VI. Populorum progressio, 14)

Integrar. “La integració comença amb el coneixement de la persona, intentant integrar-la en el si de la comunitat que l’acull”. “Hi ha que promoure la integritat familiar”. “La integració és un procés bidireccional que es fonamenta sobre el mutu reconeixement de la riquesa cultural de l’altre”. “La integració pacífica de persones de vàries cultures és un reflex de la catolicitat”. (Papa Francesc)

EL CARISMA VICENCIÀ. En parlarem a partir de sant Vicenç de Paül i santa Lluïsa de Marillac. Què entenem per carisma Vicencià? L’espiritualitat de sant Vicenç de Paül naix de dues vivències de l’Evangeli. “Servir els pobres és anar a Déu”. “Servir els pobres és construir a favor d’ells el Regne de Déu i la seua justícia” Diu sant Vicenç de Paül: “No pot haver caritat si no va acompanyada de la justícia”. “Els deures de la justícia són preferibles als de la caritat”. “La promoció integral dels pobres depèn primer de la justícia. És una resposta a un dret seu”.

Acollir. “Heu de tractar els pobres com us ensenya la bondat de Déu” (Sant Vicenç de Paül) “¿On hi són la dolcesa i la caritat que s’han de conservar de manera tan acurada envers els nostres estimats amos els pobres i els malalts?”. (Santa Lluïsa de Marillac)

Protegir. És una acció de sant Vicenç i santa Lluïsa a favor dels refugiats. Comença l’explicació a partir de la “Guerra dels trenta anys”. “Hi ha guerra per tot arreu. Què faran els pobres de la frontera exposats a totes les misèries?”. “Si sembren, no estan segurs de poder recollir”. “Les pobres Filles de la Caritat encara participen més que nosaltres amb l’assistència corporal als pobres”. (Sant Vicenç de Paül)

Promoure. En l’acció assistencial, sant Vicenç de Paül comparteix la hitòria dels pobres i a partir d’ells es proposa canviar la realitat social. Per a ell, la justícia es basa en fer justícia envers els pobres. “Que Déu ens concedeixi la gràcia d’entendrir els nostres cors amb els pobres” . En el testimoniatge de les primeres Filles de la Caritat es veu com són capaces d’unir el testimoni de vida amb la denúncia. “Quan es tracta de la glòria de Déu i el bé dels pobres,no hi ha que tenir por de dir la veritat”. (Jeanne Dalmagne)

Integrar. “Als pobres se’ls ha de mirar com les persones que poden arribar a ser  protagonistes d’un futur nou i més humà per a tot el món” (Compendi del C.E.C. 449). “A tots aquells qui demanen almoina durant la setmana, si d’algú se’n té alguna queixa, se’l deixarà sense almoina el diumenge”. (Reglament de la Caritat de Maçon)

El treball realitzat per sant Vicenç de Paül i santa Lluïsa de Marillac, continuat per tantes persones arreu del món, no és una obra de caràcter personal. Sant Vicenç va comprendre que la col·laboració era la clau de l’èxit envers el servei dels pobres. Els qui segueixen el carisma de sant Vicenç i santa Lluïsa, estem cridats a actuar així, amb una inquietud constant.

4. FotoTot seguit el Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent, ens adreçà unes paraules de salutació remarcant l’ajuda de l’Església mitjançant les diferents institucions, envers els més necessitats. Els pobres són persones que a més a més de l’ajuda econòmica, necessiten el nostre acompanyament i coneixement personal. Hauríem d’integrar-los a les nostres parròquies. El Papa Francesc vol que en la mesura de lo possible, no queden fora de les comunitats cristianes. Un repte molt difícil, però un objectiu que no hauríem d’oblidar.

La germana Isabel, com a membre de la Província Vicenciana, en nom del Consell donà les gràcies a la gna. Pilar per la seua ponència. També agraí tot el que han fet i fan la comunitat de les Filles de la Caritat de Tortosa. Agraí la presència del Sr. Bisbe i de tots els col·laboradors. Finalment s’obrí un col·loqui entre la ponent i els assistents. Abans de la missa, van posar un power point amb un poema de la poetessa Joana Raspall.

A continuació vam passar a l’església de la Puríssima per celebrar l’Eucaristia. S’inicià amb el cant d’entrada: “Poble de Déu”, mentre es van portar a l’altar el calze i la patena, flors, un cartell amb la inscripció: “Estic tan a prop que no em veus” i una camiseta amb el lema de la jornada: “Ningú sense llar”. Una laica proclamà la 1ª lectura del profeta Isaïes (52, 7-10). El Salm responsorial 95: “Cantem amb veu exultant el nom del Senyor”. El Sr. Bisbe, proclamà l’Evangeli de sant Mateu (Mt 5, 1-12): “Les Benaurances”..

El Bisbe ens digué en l’homilia: Estem celebrant l’Eucaristia i el primer que fem és escoltar la Paraula de Déu. En l’Evangeli  hem proclamat les Benaurances, però mai acabem de posar-les en pràctica. Els cristians les hauríem d’escoltar amb molta atenció, perquè ens acostem a un text fonamental en la predicació del Senyor. Hauríem de veure en les Benaurances els sentiments del Cor de Crist. No hem de separar-les de la persona del Senyor. Quan intentem viure la misericòrdia i fins i tot ens podem sentir perseguits a causa de la justícia, ens hem de posar sempre al costat del Senyor.

La caritat de vegades es pot fer sense tenir caritat i sense estimar. També es poden fer obres socials sense posar-hi ni sentiments ni estima.  No podem ser persones preocupades per fer el bé sense estimar. Com a cristians hem de posar en les nostres obres el cor i la vida.

6. FotoAvui celebrem la missa de sant Vicenç de Paül. Els testimonis dels sants ens ensenyen com en les nostres circumstàncies concretes és possible fer la voluntat del Senyor. Ells són testimonis de fe i caritat i ens encoratgen a no defallir. Quan no veiem el fruit de les nostres obres, és molt fàcil desanimar-nos. Els sants pensaven que en la seua vida feien el que havien de fer i seguien amb fidelitat el que el Senyor els demanava. Que el seu testimoni ens done força per a fer sempre el bé i que l’Eucaristia ens done també forces per a seguir Crist i ajudar els qui més ho necessiten. Que així sigue.

La gna. Mercè va fer les pregàries. Al moment de la pau vam cantar: “Unint les mans germans” i durant la comunió: “Cuando el pobre nada tiene y aún reparte”.  Després de la benedicció final del Sr. Bisbe, vam cantar l’Himne de sant Vicenç de Paül: “Enséñanos a amar, Vicente de Paúl, al pobre nuestro hermano, como lo amaste tú”.

S’acabà la celebració amb un dinar de germanor, en el qual vam participar unes seixanta persones, presidides pel nostre bisbe Enrique. Al final, el Sr. Lluís Lamote de Grignon, president de la fundació de la Casa d’Acollida, ens comunicà el trasllat a Lleida de la gna. Dolors Perelló González, qui donà les gràcies a tots els col·laboradors i s’encomanà a la nostra pregària. Com tots els anys es va fer una rifa a benefici dels germans necessitats que tan bé atenen les Filles de la Caritat, les quals tenen per carisma dedicar la seua vida al servei i a la evangelització dels pobres.

 Maria Joana Querol Beltrán