Caminant cap al sacerdociEnguany és el quart curs al Seminari. Això passa ràpid! Són uns anys fonamentals. D’ells, en bona part, depèn un repte que no és gens fàcil: respondre a la crida que Déu ens ha fet i preparar-nos per seguir-lo en el sacerdoci ministerial.

Personalment intento viure totes les situacions i esdeveniments; intento escoltar  les persones amb les qui comparteixo vida, o part del meu dia a dia i; en definitiva, intento  veure com una oportunitat tot allò que estic vivint.

El meu objectiu fonamental  és intentar assemblar-me més a Jesús, a qui hauré de fer present amb el testimoni de la meva vida i, molt especialment, a través de l’Eucaristia, del sagrament de la misericòrdia, i dels altres sagraments que Déu ha regalat a l’Església per fer-se present als homes i dones del nostre temps i fer realitat el seu Regne enmig del nostre món.

Aprofito aquest espai per agrair immensament totes les pregàries amb les que tantíssima gent ens sosté; son les persones, desconegudes en gran part, que participen del nostre camí cap al sacerdoci perquè estimen l’Església i els seus futurs sacerdots. No podem oblidar que tota vocació sacerdotal és fruit de la resposta de Déu a la pregària incansable i confiada del nostre poble. Gràcies de tot cor!

Santi Martínez.