El dia 8 de juny, es celebrà el 423è aniversari de la Consagració-Dedicació de la Catedral. Malgrat les circumstàncies d’afectació per la COVID-19, havent entrat ja les Terres de l’Ebre a la fase 3 del desconfinament, ens vam reunir un bon nombre de fidels, presidits pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal,  per celebrar com tots els anys l’Eucaristia d’acció de gràcies per la nostra catedral. També hi participaren algunes religioses. Van concelebrar amb el Sr. Bisbe, el Capítol Catedral, excepte els canonges que serveixen parròquies que no pertanyen a les Terres de l’Ebre a causa del confinament, i dos preveres més. Seguint les normes marcades, al presbiteri hi eren el Sr. Bisbe, el Sr. Vicari General, el Rector de la parròquia del Sant Crist de la Catedral i el canonge Prefecte de Litúrgia. Els altres concelebrants van romandre tota la celebració als primers bancs de la nau central. Els cants foren dirigits per Mn. Víctor Cardona, acompanyats de l’orgue a càrrec de Mn. Isaïes Riba.

S’inicià la celebració amb el cant: “La terra lloï el Senyor”. El Sr. Vicari General, Il·lm. José Luís Arín,va fer la monició d’entrada: Quan els cristians celebrem un aniversari és per donar gràcies a Déu. Avui li donem gràcies pels 423 anys de la consagració de la nostra catedral, el 8 de juny de 1597. És un dia d’acció de gràcies del poble de Déu que peregrina com a pedres vives d’aquest temple, església mare de la nostra diòcesi.

Mn. Arín proclamà totes les lectures. La primera, del 1er llibre dels Reis (1Re 8, 22-23. 27-30). El Salm responsorial 83, al que intercalàvem cantant: “Cantem amb veu exultant el nom del Senyor”. La segona lectura, de la 1ª carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 3, 9c-11.16-17). Després de cantar l’al·leluia, es proclamà l’Evangeli de sant Joan (Jn 10, 22-30)

El Sr. Bisbe inicià l’homilia saludant els concelebrants i participants de l’Eucaristia: Estimats Degà i preveres del Capítol Catedralici, germans en el sacerdoci, germans i germanes tots. Com cada any ens hem reunit per celebrar l’aniversari de la Dedicació de la Catedral. Celebrem aquest 423 aniversari amb actitud de gratitud i d’alegria. Sant Agustí diu que el temps de la construcció d’un temple, moltes vegades és un temps dolorós. És el temps de l’esforç i del treball. En canvi el dia de la Dedicació és un dia de joia, és un dia de festa. Per tant la festa de la Dedicació de la nostra catedral, ha de ser un dia d’alegria per a tota l’església diocesana. La catedral es una presència de Déu en el seu poble. Per als cristians el temple ens parla de Déu, del seu amor, de la seua gràcia i de la seua glòria. És el lloc de la  seua presència i és per a nosaltres un lloc sagrat, un lloc de pregària.

Però d’aquest temple sant Pau ens ha dit: “…El temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres” Som un temple que també s’ha de construir en la història i en aquest temps de construcció es passa per moments de sofriment, de dolor i d’esforç. La comunitat cristiana sempre està en construcció. Diu sant Agustí que la dedicació del temple espiritual que som nosaltres, el dia de la festa gran tindrà lloc a la Jerusalem celestial. Quan hi arribarem, celebrarem la dedicació del temple espiritual, que és l’església, amb alegria plena. L’alegria que avui sentim en aquesta celebració ens fa pensar en l’alegria que sentirem quan arribarem a la Jerusalem celestial. Llavors, s’acabarà el treball, encara que el temple espiritual mai s’acaba de construir i demana el nostre esforç cada dia.

Diu sant Agustí que l’església la construeix la caritat. Les pedres que formen el temple estan ben compenetrades. Les pedres de l’església, que som nosaltres, estan ben unides entre elles.  Sant Agustí també diu que les pedres estan tan ben travades, que és com si s’estimessin. Perquè les pedres s’estimen, l’església no cau i és perquè estem units per la caritat que ens fa forts. Els fills de Déu hem d’estar molt units entre nosaltres. Demanem al Senyor que la caritat ens parle d’una església que ens faci arribar a la Jerusalem celestial. Que així sigue.

Mn. Arín va fer les pregàries algunes dedicades a la nostra església diocesana. Arribat el moment de la comunió vam cantar: “Jesucrist ens ha estimat”. Després de la benedicció solemne del Sr. Bisbe del final de la celebració, ens vam acomiadar cantant l’himne de la Mare de Déu de la Cinta.

 Donem gràcies al Senyor per la celebració del 423è aniversari de la dedicació de la catedral, església mare de la diòcesi, lloc de trobada i de pregària de la gran família diocesana.

                                                                                  Maria Joana Querol Beltrán