Dintre el marc de la celebració dels 400 anys de la fundació de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta, erigida l’any 1.617 pel bisbe  de Tortosa Lluís de Tena i amb motiu de l’Any Jubilar Marià, sol·licitat per Mons. EnrAmador Gisbert Fotografia7ique Benavent Vidal i concedit pel Papa Francesc, a través de la Penitenciaria Apostòlica, tingué lloc a la Cambra del Comerç de Tortosa el 29 de setembre la conferència a càrrec del Vicari General i Degà del Capítol Catedral, Mn. José Luís Arín Roig:  “Absències i presències de la Mare de Déu al Nou Testament”.

Hi eren presents el Prior, el Primer Majordom i el Comissari de l’Arxiconfraria, confrares, presidenta de la Cort d’Honor, alguns regidors i molts tortosins i tortosines. Inicià l’acte el Sr. Francesc Viñes Albacar, Primer Majordom. Després de les salutacions va fer una valoració molt positiva de totes les activitats que s’han fet al llarg d’aquest Any Jubilar Marià, que finalitzarà el dia 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció. Queda una conferència a càrrec de Mn. Josep Alanyà, que tindrà lloc el dia 1 de desembre. El Sr. Viñes va transmetre en nom de l’Arxiconfraria,  el seu agraïment i comunicà que ara més que mai falta l’ajuda necessària per a la col·locació de la imatge de la Mare de Déu a la fornícula de la façana principal de la nostra Catedral. Tot seguit presentà amb un extens curriculum el conferenciant, Mn. José Luís Arín Roig, molt conegut per tots.

Mn. Arín ens digué que era per a ell un plaer parlar de la Mare de Déu, amb les seues absències i presències al Nou Testament. Amb la devoció a la Mare de Déu ens resulta més fàcil imaginar que llegir fidelment l’Evangeli i escoltar-lo en actitud de pregària. Parlà de les absències i presències de la Mare de Déu, no a l’època del Nou Testament,Amador Gisbert Fotografia2 sinó al conjunt literari que coneixem com a Nou Testament. Escrits en principi per a cada Comunitat, aviat van circular els quatre evangelis que coneixem dels quals sant Irineu de Lió digué: “Res es pot suprimir i cap altre se li pot afegir”. L’Església vivia en un context d’església perseguida, però amb vivències fermes de qui formava part de la Comunitat i qui no: eren comunitats  guiades per l’Esperit.
A mesura que els apòstols anaven morint, era necessària una garantia escrit sobre les paraules i obres del Senyor. Al voltant dels anys 65–67 apareix el primer evangeli de Marc i després el de Mateu i Lluc.

Sant Justí destaca el pas de la tradició oral garantida pels apòstols, a la tradició escrita en els evangelis i ens diu que a l’Eucaristia es llegeixen “les memòries dels apòstols”, els quals als anys 40, essent els mateixos, ja no eren iguals que quan convivien amb Jesús: llavors un el va trair, un altre el va negar, uns altres el van abandonar; ara amb dinàmica martirial els apòstols confessaven la seva fe en el Senyor garantint la fidelitat dels escrits evangèlics.

Al segle IV es passà de l’església perseguida que es jugaven la vida, a l’església protegida que, amb el creixement nombrós de batejats, es prestava a confusió. En el concili de Trento, davant el conflicte de la Reforma protestant es precisà molt bé la fe dels cristians catòlics.

Hi ha realitats que no estan a l’Evangeli i es poden acceptar? Les que no xoquen amb l’Evangeli. El criteri d’acceptació és la concordança amb la Paraula inspirada, paret mestra de la nostra fe, i amb la Tradició viva de l’Església.

I encara així hi trobem absències: l’Encontre del Ressuscitat amb la seva Mare als evangelis  no hi surt. Per què? De fet els deixebles no van trobar el Ressuscitat, sinó que va ser el Ressuscitat qui va anar a trobar els deixebles: p.ex.  els d’Emmaús que abandonen Jerusalem; Tomàs, l’incrèdul: “Si no li veig a les mans la marca dels claus… no creuré pas”. És normal que dins aquest esquema d’aparicions del Ressuscitat a incrèduls reticents no hi sigui la Mare de Déu.

QUINES SÓN LES PRESÈNCIES GARANTIDES DE LA MARE DE DÉU?

L’Anunciació (Lc 1, 26-38). Tot i queAmador Gisbert Fotografia5tots pensaven si Joan Baptista no fóra potser el Messies” (Lc 3,15), Jesús és immensament superior a Joan.  Déu envià el seu Missatger a una noia, Maria, la “plena de gràcia”, la qui va donar el seu “sí” no tant a un projecte explicat sinó a Déu mateix, únic autor del Projecte salvador. Maria va dir: “Sóc l’esclava del Senyor, que es compleixen en mi les teves paraules”.

La Visitació (Lc 1, 39 s). En la Visitació de Maria a la seua cosina Isabel (que durà tres mesos), Maria proclamà el Magnificat, recull de frases de l’Antic Testament amb to de Nou Testament. De la mateixa manera que el programa de Jesús són les Benaurances, el programa de Maria és el Magnificat.

 Les noces de Canà (Jn 2, 1-12).  Jesús ens dóna un vi de salvació com mai abans se’ns hi havia donat. La primera que detecta que no tenen vi és Maria i diu: “No tenen vi”.

Maria digué als servidors: “Feu tot el que ell us digue”. Maria ja havia dit tot el que podia dir. Podríem dir que aquestes paraules són el seu testament espiritual.

Maria al peu de la Creu (Jn 19, 25-27).  Jesús li encomana a Maria, sant Joan. Jesús li digué: “Dona, aquí tens el teu fill”. Després digué al deixeble: “Aquí tens la teua mare”. Maria en la maternitat és irrepetible i en l’escolta de la Paraula de Déu és imitable.

Mn. Arín acabà la conferència dient-nos que l’actitud fonamental davant la Paraula de Déu és la Lectio Divina:

  • Què diu? Quin missatge té la Mare de Déu de la Cinta? “Feu tot el que ell us digue”
  • Què em diu? Si no hi ha escolta de la Paraula, el missatge no serveix per a res
  • Què li dic? Què li diríem a la Mare de Déu de la Cinta? Podem dir-li que som uns privilegiats.
  • Posar-ho en pràctica. Com més present tinguem a Jesús, més hi tindrem a la Mare. Maria està al servei del missatge de Crist i ella és la que ens porta al seu Fill.

                                                              Maria Joana Querol Beltrán