Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa
en les Vespres del IV diumenge de Pasqua
on dóna possessió del càrrec com a Canonges del Capítol catedralici a:
M.I. Rev. Carlos Luís Garcia Talarn
M.I. Rev. Víctor Manuel Cardona Eixarch

Tortosa, Santa Església Catedral de Santa Maria, 12 de maig de 2019

Lectura: Ap 7,9.14-17

Il.lm. Sr. Vicari General i Degà del Capítol catedralici
MMII Srs. Capitulars.
Especialment vull saludar a Mn. Carlos i a Mn. Víctor, que acabeu d’incorporar-vos al Capítol d’aquesta santa església catedral.
Germans en el sacerdoci.
Familiars i amics dels nous canonges. Vull saludar especialment a la Sra. Pilar, mare de Mn. Carlos Garcia Talarn, i a la Sra. Consuelo, mare de Mn. Víctor, que avui comparteixen l’alegria de veure als seus fills com a membres del clergat d’aquesta catedral.
Germanes i germans tots en el Senyor


1. Al servei de l’església diocesana

Benvolguts Carlos y Víctor, en aquesta celebració entreu a formar part del clergat de la catedral. Aquesta església és signe del Temple sant de Déu que, format per les pedres vives que són els batejats, es va edificant en les nostres terres amb el desig de formar el Temple espiritual consagrat al Senyor. L’església catedral és l’església mare, la casa de tots els cristians de la nostra estimada diòcesi de Tortosa. Des d’ella es vessa la gràcia que mitjançant el ministeri i els sagraments es difon per totes les comunitats cristianes del nostre bisbat. De fet, aquí reben l’ordenació els nous preveres, es beneeixen els olis i es consagra el crisma que serviran per a l’administració dels sagraments en totes les parròquies de la diòcesi. Aquí celebra i anuncia l’Evangeli el Bisbe, que té la plenitud del sacerdoci i que, amb la seua paraula, és guia segur per al poble de Déu.

El servei que l’Església us demana és, per tant, un ministeri per a l’edificació de l’església diocesana. Certament, això no implica deixar les altres tasques sacerdotals en les parròquies de Benicarló, Campredó i la cúria diocesana, però us ha d’ajudar a viure-les des d’una perspectiva diocesana, conscients què l’església particular no és cada parròquia sinó la diòcesi que, com a porció del Poble de Déu presidida pel Bisbe, té la totalitat dels mitjans de santificació i dels béns de la salvació.

La celebració d’avui té un gran significat teològic, perquè l’Església catòlica no creix de baix cap a dalt, com si fos una agrupació de comunitats originàriament independents, sinó de dalt a baix, des de l’església diocesana a cadascuna de les parròquies i comunitats, que no són més que concreció de l’única església que camina en Tortosa.


2. Formeu part d’un col·legi de preveres

Entreu a formar part d’aquest Capítol de la Catedral, que és un col·legi de preveres que han rebut la missió de pasturar el ramat del Senyor com a col·laboradors del Bisbe. I ho feu en aquest IV diumenge del temps de Pasqua, en el que en l’Eucaristia dominical es proclama l’evangeli del Bon Pastor. Aquestes paraules de Jesús també són evocades en la litúrgia de les hores en les antífones dels càntics de Maria i de Zacaries. Són paraules que als qui hem estat cridats al ministeri ens deuen estimular a viure la mateixa caritat pastoral de Crist envers el seu poble. Ell és el Bon Pastor que coneix les seues ovelles, és a dir, que les estima, com ens ha recordat avui Sant Gregori el Gran en l’ofici de lectures. Conèixer i pasturar les ovelles del ramat vol dir estimar-les.

La missió fonamental del Capítol de la Catedral és la pregària per les necessitats del Poble sant de Déu i de tota la humanitat. Aquesta pregària és fonamental per a la vida de l’Església per tres motius:

– En primer lloc perquè no som nosaltres els qui salvem l’Església o a la humanitat, sinó Déu. Nosaltres com a sacerdots treballem, però el Senyor és qui fa fructificar el nostre esforç amb el seu poder i la seua gràcia. Per això necessitem unir al treball pastoral la pregària del Poble de Déu.

– En segon lloc perquè l’Església ha de ser santa, i si no ho és es corromp. Ella no gaudeix, ens va ensenyar el papa Sant Pau VI en el Credo del Poble de Déu, d’altra vida que la vida de la gràcia. Una església sense pregària no pot ser santa: podrà ser poderosa, podrà ser rica, podrà tindre més o menys influència social… però no serà santa. I una església que no és santa no serà mai la ciutat col·locada en alt, que orienta a tots els homes i dones que caminen pel nostre món.

– En tercer lloc, perquè per a qui ha estat cridat a pasturar el Poble de Déu la pregària és també un acte de caritat pastoral. No oblideu que la litúrgia dels sants pastors de l’Església ens recorda que el signe de què un pastor estima els seus germans és que “prega molt pel poble i dóna la vida” per ells.


3. Signe de la Nova Jerusalem

La lectura que hem escoltat del llibre de l’Apocalipsi ens trasllada a l’Església del cel. Ens diu que els redimits “estan davant el tron de Déu, donant-li culte nit i dia dins el seu santuari”. Aquesta és la meta de l’Església: poder arribar al santuari del cel per donar culte a Déu “nit i dia”. I això és el que anticipa la litúrgia de l’Església que camina per aquest món, i eixa és la funció principal del capital de la Catedral. De fet, en aquesta celebració de Vespres hem recitat un dels himnes que canten els redimits en la litúrgia del cel segons el llibre de l’Apocalipsi, l’himne en el que s’anuncia que “ja ha arribat l’hora de la salvació, de la glòria i del poder del nostre Déu”. Eixe culte dels redimits és un culte en esperit i veritat. En aquesta presa de possessió com a membres del Capítol catedralici, demaneu-li al Senyor que us concedeixi la gràcia de poder donar-li culte en aquest temple en esperit i veritat, per a arribar així al santuari del cel, on li donarem culte nit i dia.

Que Santa Maria de l’Estrella, titular d’aquesta catedral, on també és venerada amb el títol entranyable de Mare de Déu de la Cinta, us il·lumine i us acompanye en el ministeri que avui comenceu.

Amén.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

Àlbum fotogràfic
Crònica