Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal,
Bisbe de Tortosa
en el Diumenge de Pasqua de Resurrecció

Santa Església Catedral de Tortosa, 21 d’abril de 2019

 

– Lectures:
1ª: Ac 10,34.37-43
Salm 117,1-2.16-17.22-23
2ª: Col 3,1-4
Ev: Jo 20,1-9

Il·lm. Sr. Vicari General
MMII Srs. Capitulars
Germans en el sacerdoci
Sra. Alcaldessa i autoritats de la ciutat
Junta de l’Agrupació de Confraries de la Setmana Santa de Tortosa
Germans i germanes tots en el Senyor

1. Tot comença de nou

El diumenge de Pasqua, el primer dia de la setmana, Maria Magdalena va al sepulcre. El seu cor està ple d’amor i de dolor. Dolor per la mort del Senyor. Ella l’havia seguit i l’havia servit. Ell havia donat llum i sentit a la seua vida. Però semblava que tot havia acabat. Malgrat tot, el dolor no ha matat el seu amor. Per això, quan encara era fosc, va al sepulcre. No sols per alimentar el dolor, sinó com a gest d’amor.

Les coses no estan com ella imaginava. La pedra havia estat treta. Pensa que han robat el cos i avisa als apòstols. Pere i aquell deixeble que Jesús tant estimava van al sepulcre i, a partir d’eixe moment, cadascú comença a viure un camí interior que els portarà a ser recuperats per a la fe en Jesús. Cadascú dels apòstols ha de viure el seu procés. Si meditem les narracions de les aparicions del Ressuscitat descobrim que no n’hi ha dos que siguen iguals. Avui, per exemple, l’Evangeli ens narra que el deixeble a qui Jesús estimava, al veure com estava el llençol amb què l’havien amortallat i el mocador que li havien posat al cap, “veié i cregué”. Això el va portar a entendre “que, segons les escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts”. En canvi altres apòstols, com Tomàs, tenen més dificultats per arribar a la fe. Necessita veure Jesús, vol tocar el seu cos, vol posar els dits en les ferides dels claus i del costat… vol assegurar-se que aquell que diuen que han vist viu és realment el Senyor.

Aquest fet ens ha de portar a una primera reflexió: Pasqua és bona notícia per a tots els homes, no sols per als qui ja som creients. Jesús vol arribar a tots, però com ho va fer amb els seus deixebles: respectant el camí de cadascú. De la mateixa manera que es va fer present en el camí dels deixebles adaptant-se a la situació de cadascú d’ells, també avui vol fer-se present en el nostre camí adaptant-se a cada situació personal. El Senyor vol portar a tots a la fe, però sense cremar etapes, respectant els ritmes de cada persona.

Això, als qui tenim el goig de creure en el Senyor i avui revifem la nostra fe, ens deu portar a mirar el món i a tots pensant que Jesús buscarà i trobarà la forma de fer-se present en la vida de cada persona. La celebració de la Pasqua no és perquè condemnem a un món no creient, sinó perquè ens alegrem de la nostra fe i creixem en el desig de què tots arribin a conèixer i estimar Jesucrist.

2. Pasqua és la festa del perdó

El missatge de la Resurrecció que avui es proclama a tot el món, no és una notícia que queda fora de la nostra vida, sinó un fet que ho canvia tot, que ens ha de portar a viure d’una manera nova. La novetat de la resurrecció del Senyor ens ha de portar a una vida nova.

La notícia de la Pasqua és la Bona Notícia del “perdó dels pecats gràcies al nom del Senyor ressuscitat”, com hem escoltat en el discurs de Sant Pere que ens transmet el llibre dels Fets dels Apòstols. Saber que Déu, per Jesucrist, perdona tot allò que pugui haver-hi d’inautenticitat, d’incoherència, d’ambigüitat, de maldat o d’egoisme en la meua vida, és quelcom que pot omplir-me de llum. I és també una veritat que em porta a mirar als altres amb la mateixa mirada de Déu: han estat perdonats com jo. Tots som pecadors, però això no és el vertaderament important. El decisiu és que Déu a tots ens ofereix el perdó, que som un poble de pecadors, però pecadors perdonats. Pasqua és la festa del perdó. No deixem que passen aquestes festes sense sentir, sense viure, sense experimentar el perdó de Déu.

Qui ha estat perdonat i, per tant, ha ressuscitat juntament amb Crist a una vida nova està cridat a viure d’una manera nova. Sant Pau, en la segona lectura ens ha exhortat a cercar i estimar allò que és de dalt, on hi ha Crist assegut a la dreta del Pare. Cercar el que és de dalt no és fugir del nostre món, és valorar adequadament les coses del món, és donar-li a cada cosa el seu valor. Allò que és de dalt és la veritat, és la justícia, és el bé, és allò que m’ajuda a créixer en amistat amb Jesús i a ser germà de tots els homes, és tot allò que em porta a Déu.

Allò que és de la terra és tot el que em porta a allunyar-me del Senyor perquè em tanca en mi mateix. És viure en absència dels valors espirituals que donen una nova dimensió a la vida i la dignifiquen, és estar tancat en els meus interessos, és pensar i desitjar únicament allò que dóna una satisfacció immediata, és mirar la vida sols des d’allò que es pot gaudir en aquest món. El cristià, que està convidat a cercar allò que és de dalt, no fuig del món, però tampoc absolutitza les coses del món perquè sap que hi ha quelcom més important, tan important que la nostra vida únicament té sentit com a camí que ens porta a Ell: és Crist, que està assegut a la dreta de Déu.

3. Pasqua és la festa que sosté la nostra esperança

La resurrecció del Senyor no sols m’ajuda a descobrir i a valorar adequadament la meua vida. Ens revela el sentit de la història. En la primera lectura Sant Pere ens ho ha anunciat: Jesús, vencedor del pecat i de la mort, “és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts”. El qui fou jutjat i condemnat pels poders d’aquest món, s’ha convertit en jutge pel poder de Déu. Aquesta veritat ha d’il·luminar la nostra vida. Encara que no ho sembla, la victòria és de Jesús.

En moments de temptació, quan podem pensar que els poders d’aquest món són més forts que el poder del Ressuscitat, no oblidem que la victòria és de Crist; quan ens sentim temptats a pensar que guanya la prepotència del mal, no oblidem que la victòria està en l’omnipotència de l’amor del Ressuscitat, una omnipotència que ens porta a un Regne que no és d’aquest món. Els sants, els màrtirs, els cristians que han viscut la fe fidelment, han aconseguit eixa victòria de Crist ressuscitat, perquè encara que moltes vegades no eren compresos, vivien des de la certesa que la victòria és de Crist. Pasqua és la festa que sosté la nostra esperança.

4. Pasqua és la festa del testimoniatge

Pasqua és també la festa del testimoniatge: els cristians estem cridats a no quedar-nos per a nosaltres la Bona Notícia. Quan Maria Magdalena, després de veure el Senyor, va a comunicar-ho als apòstols, està vivint la Pasqua. Quan Pere pren la paraula per anunciar la resurrecció, està vivint la Pasqua. No viu plenament des de la Pasqua del Senyor qui manté una fe intimista i no la manifesta al món. Eixe testimoni no consisteix a imposar la fe, sinó a contagiar-la amb suavitat i respecte. Tampoc consisteix en imposar a altres les nostres idees o manera de veure les coses. Els autèntics testimonis de la Pasqua són els màrtirs, que no van fer sofrir a ningú per la veritat, sinó que van acceptar sofrir i donar la vida per eixa veritat que és Crist ressuscitat.

Que la celebració de la Pasqua renove en l’Església i en cadascú de nosaltres la fortalesa per a continuar anunciant a tots el missatge de la resurrecció de Jesús. Que visquem aquesta Pasqua amb el goig de la Mare del Senyor: Ella, que fou la qui més va sofrir en el moment de la passió, és ara qui experimenta l’alegria més gran per la resurrecció del seu Fill.

Bona Pasqua a tots.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

Crònica
Àlbum fotogràfic