El divendres, 10 de maig, a la parròquia de Sant Blai, van rebre el sagrament de la Confirmació 7 nois i 2 noies. Va concelebrar amb el Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent, Mn. Isaïes Riba, rector de la parròquia i Mn. Rafel Prades.

S’inicià la celebració amb el cant d’entrada: “Hem vingut aquí, Senyor Jesús”. Les lectures van ser a càrrec dels qui havien de rebre el sagrament de la confirmació. La primera de sant Pau als cristians de Galàcia (5, 16-17. 22-23 a 24-25). Al Salm responsorial anaven repetint cantant: “La bondat i l’amor del Senyor duren per sempre”.  Després de cantar l’Al·leluia, Mn. Isaïes. proclamà l’Evangeli segons sant Joan (Jn 14, 23-25)

La gna. de Ntra. Sra. de la Consolació, Victòria Nàcher, catequista de confirmació,  presentà al Sr. Bisbe els nois i noies que havien de ser confirmats, els quals foren batejats amb la promesa de ser educats en la fe i havien rebut una catequesi de confirmació adequada a la seua edat. Tot seguit el Sr. Bisbe va fer l’homilia:

Benvolguts Mn. Isaïes, rector d’aquesta parròquia de Sant Blai, Mn. Rafel, estimats germans, especialment a tots vosaltres que rebreu el sagrament de la Confirmació. És un moment important en la vostra vida cristiana, un moment d’acció de gràcies al Senyor. M’agradaria que des del fons del vostre cor li donàreu gràcies a Déu per tot el que us ha regalat. Penseu en el regal de la vida, en el regal de les vostres famílies, en el regal de tots els qui us estimen, en el regal de tantes coses bones que tots hauríem d’agrair cada dia al Senyor. Hem de saber donar gràcies en primer lloc a Déu com a cristians i a les persones que ens estimen. Quan arriba el final del dia, hauríem de pensar en les coses bones que hem rebut i donar gràcies. Però avui de manera especial heu de donar gràcies al Senyor pel do de la vida. Els vostres pares us van portar a l’Església per rebre el sagrament del baptisme i cadascú de vosaltres va  començar a viure el seu camí. En aquest camí que heu fet, segurament haureu passat moments d’il·lusió i potser moments en els que us heu allunyat del Senyor. Però si avui esteu aquí, és que d’una manera o altra la fe està viva en els vostres cors i si voleu rebre la confirmació és perquè voleu dir sí al Senyor i acollir-lo. Això significa que la fe no està morta, encara que podríeu ser millors cristians i, el que està clar és que sense el do de l’Esperit Sant no podeu ser-ho. Això suposa dues conseqüències en la vostra vida:

En primer lloc el desig de ser millors. Un cristià és un bon amic de Jesús. Entre els vostres amics i amigues, en teniu alguns que són els millors. Si pensem en les persones que més estimem, segurament ens agradaria que aquesta amistat no es trenqués mai, perquè tenim un gran tresor. L’Evangeli d’avui ens ha dit: “Qui m’estima farà cas del que jo dic: el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell”. L’amistat en Jesús és l’amistat del qui no vol separar-se mai d’ell. L’Esperit que avui aneu a rebre en el sagrament de la confirmació ha de despertar en vosaltres el desig de créixer en l’amistat amb el Senyor i que cada dia sigue més forta, perquè si no és així, a poc a poc va morint.

En segon lloc, l’Esperit us ha de portar a viure un estil de vida. Sant Pau diu: ” Els fruits de l’Esperit són: l’amor, el goig, la pau, la paciència, la bondat…”  Tots són sentiments positius. Estimar Déu vol dir ser bondadosos, ser generosos, ser alegres, posar pau, tenir paciència. Són els sentiments que ha de viure un jove cristià. Però hi ha joves que els seus sentiments són negatius: es queixen de tot, són incapaços de ser generosos amb els altres, tot els sembla malament.. Visqueu sentiments positius i d’aquesta manera donareu testimoni.

Quan sereu més grans haureu de pensar en el vostre treball, en la vostra vocació, si formeu una família, o si voleu entregar-vos als altres en el sacerdoci o en la vida consagrada. Cadascú ha de buscar el seu camí. L’important és que doneu testimoni de la vostra fe i que el vostre camí de vida el visqueu santament  A partir d’avui la vida cristiana hauria de començar en vosaltres a ser més forta. Que el Senyor us ajude a ser fidels en el vostre camí. Que així sigue.

Després de la renovació de les promeses del Baptisme, el bisbe Enrique els imposà les mans, que significa la força de l’Esperit Sant qui els confirma en la fe del baptisme i els fa testimonis i membres de la comunitat cristiana:“Rep el signe del do de Esperit Sant. La pau sigui amb tu”. Dos nois dels confirmats van fer les pregàries. El cant de durant la comunió  fou: “És tan a prop meu”.

El Sr. Bisbe donà l’enhorabona als qui s’havien confirmat i a les seues famílies i tot seguit impartí la benedicció final. Ens vam acomiadar amb el cant: “Crist ha ressuscitat”. Als qui havien rebut el sagrament de la confirmació se’ls lliurà una petita creu. I no podia faltar la foto–record dels recents confirmats amb el Sr. Bisbe.

Celebració de gràcia rebuda i alegria en el fons del cor d’aquests nois i noies.  Que en Jesús troben sempre la resposta al desig de felicitat que tots busquem: pau, amor i alegria.

Maria Joana Querol Beltrán