El dia 8 de maig, amb l’alegria de tornar a Montserrat i de retrobar-nos amb tanta gent del moviment de Vida Creixent,  vam iniciar el viatge amb la “Pregària pel Camí”, que ens posà en mans del Senyor,  i tot seguit el “Virolai”.

Aquesta vegada la distribució del temps ha estat diferent d’altres anys, ja que tots els actes de la Basílica de Montserrat, s’han dut a terme al matí.

A les 11,30 h. la Missa, presidida pel bisbe de la diòcesi de Sant Feliu, Mons. Agustí Cortés i    consiliaris de V. C. de les diòcesis de Sant Feliu, Solsona, Tarragona i Tortosa. Les altres diòcesis faran la trobada el dia 9.

La primera lectura: Fets 8,1-8. fou proclamada per una senyora de Tarragona. Els salm responsorial el nº 65 el va cantar una membre del moviment. de Solsona. L’Evangeli Jn 6, 44,51 el proclamà Mn. Pere,  diaca permanent de Barcelona.

A l’homilia, el Sr. Bisbe començà agraint la presència del Sr. Vicari General de la seua diòcesi, dels sacerdots, del Vice – President Nacional, Jaime Tamarit, del Coordinador interdiocesà Sergi Òliba, del Coordinador de les diòcesis amb seu a Catalunya i, de tots els membres que omplien la  nau del temple vinguts de tants bisbats.

A continuació ens digué: l’Església rep beneficis de Vida Creixent, especialment el do de la pau. No una pau com la del món, sinó molt més profunda.

Avui ens fixaren en tres punts:

  1. Un cristià de Vida Creixent és un do de Déu. Quan es posa a pregar, el Pare li diu: has estat un do meu per a Jesucrist. Ell li respon: tot m’ho ha donat el meu Pare. Per a un cristià no importen les errades que hagi tingut a la vida, ni les dificultats. S’ha de sentir do de Déu per als germans.
  2. Ja viviu la Vida Eterna. No cal esperar a l’altra vida. Ja la viviu ara. Amb la força del Senyor heu treballat, us heu esforçat, heu acceptat les dificultats i el deteriorament de l’ edat. Però, si ho feu amb alegria, esteu anticipant el cel. Hi ha persones que es revelen davant de la malaltia, i no troben la felicitat. Vosaltres viviu la joia en circumstàncies, de vegades dures, que us toca acceptar. El creient en Jesucrist ha rebut ja la vida eterna. És una alegria constant que hem d’encomanar als altres.
  3. La missa és l’encontre amb Jesús, qui ens dóna pau. L’Església el millor aliment que té és l’Eucaristia. Demanem que no ens manqui mai l’esperança i l’alegria i anem a tantes persones grans que viuen en soledat a transmetre aquesta esperança i alegria que rebem de l’Eucaristia.

Després l’Escolania cantà la Salve Regina i el Virolai, i un monjo agraí la vinguda a Montserrat dels assistents, especialment  als membres de Vida Creixent.

Havent venerat la Verge de Montserrat, anàrem a dinar. Unes breus paraules del Sr. Cristòbal  Macías González agraint la col·laboració de tots en la preparació de la Trobada. Un especial agraïment al Sr. Bisbe, que sempre està disposat ajudar el moviment, deixant espai en la seva agenda tan repleta.

El Vice – President prengué la paraula i ens digué que marxava molt content de veure tants membres del Moviment amb l’alegria i l’entusiasme que es percebia.

Una llarga sobretaula, per compartir i xerrar. Com a cloenda el Sr. Bisbe ens digué que visquem  l’espiritualitat de Vida Creixent: amistat, pregària i apostolat  en la vida concreta de cada dia. Cal insistir  als sacerdots perquè es formen  nous grups en les parròquies i en les  diòcesis

Amb les mans ben unides vam cantar : “És l’hora dels adéus” i amb el cor ple de pau i joia vam marxar cap a les nostres diòcesis.

Ja al bus resarem la “Pregària de retorn”  i per finalitzar vam cantar  l’Himne de la Mare de Déu de la Cinta.

Ma Eva Morelló Culubret

Secretària de Vida Creixent de la diòcesi de Tortosa