Si l’Església està cridada a ser enmig del nostre món signe i presència del Senyor ressuscitat, que és la “vertadera joventut d’un món envellit i d’un univers que espera amb dolors de part ser revestit amb la seua llum i amb la seua vida” (32); i si en ella tots han de trobar a Crist, “company i amic dels joves”; haurà de manifestar en la seua vida i en les seues accions eixa joventut de Crist si vol que els joves trobin en el Senyor la font d’una vida vertadera i autèntica.

La joventut no és únicament una etapa biològica. És, abans de res, una manera d’afrontar l’existència, “un estat del cor” (34). La joventut de l’Església es percep quan els cristians donem testimoniatge de la nostra fe amb il·lusió, alegria, convicció i autenticitat. Qui viu la fe des d’aquestes actituds està manifestant una veracitat que provoca interrogants en aquells que cerquen un sentit a la vida. La pèrdua de la joventut no és sol complir més anys: deixa de ser jove aquell que perd la il·lusió pel bé, la veritat o l’autènticament bell; qui es cansa de la vida i dels altres; qui es tanca en els seus egoismes i únicament pensa en ell mateix; qui es queda indiferent davant l’altre que necessita la seua ajuda; qui no viu en el desig de ser cada dia millor i de créixer en l’amor i en la solidaritat; qui no sent la necessitat d’aprofundir en l’amistat amb el Senyor. En l’Església he conegut persones a qui el pas dels anys ha portat a créixer en aquesta joventut espiritual i són autèntics testimoniatges per als joves. No oblidem que el córrer del temps no ha d’arrabassar-nos la joventut, sinó que ens ha de fer créixer en ella.

L’Església com a institució està cridada a visibilitzar la joventut de Crist i, per tant, ha de perdre la por a estar en constant renovació per a ser-li més fidel. Per això ha d’obrir-se a “la força sempre nova de la Paraula de Déu, de l’Eucaristia, de la presència de Crist i del seu Esperit cada dia”. Si és capaç d’alimentar-se constantment en aquestes fonts no cedirà a dues temptacions que poden paralitzar-la: esclerotitzar-se en el passat quedant immòbil davant les noves situacions o cedir “a tot el que el món li ofereix, creure que es renova perquè amaga el seu missatge i es mimetitza amb els altres” (35). Els cristians estem cridats a actuar de manera que tots ens senten “germans i pròxims” (36) i, al mateix temps, “hem d’atrevir-nos a ser diferents, a mostrar altres somnis que aquest món no ofereix, a testimoniar la bellesa de la generositat, del servei, de la puresa, de la fortalesa, del perdó, de la fidelitat a la pròpia vocació, de l’oració, de la lluita per la justícia i el bé comú, de l’amor als pobres, de l’amistat social” (36).

Al llarg de la història no han faltat sants que han testimoniat al món la joventut de l’Església: Maria “és el gran model per a una Església jove” (43). Al costat d’Ella el Papa ens recorda alguns exemples de joves sants que van lliurar la vida per Crist, molts d’ells fins al martiri. Que el seu testimoniatge desperte en nosaltres el desig de viure la fe amb renovada il·lusió.

Que aquest siga el fruit de la Pasqua que estem vivint.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

escoltar