El dia 16 d’abril, dimarts Sant, es celebrà a la catedral la Missa Crismal presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal i concelebrada per gairebé tot el presbiteri diocesà. Van participar de la celebració tres diaques permanents, els nostres seminaristes, algunes religioses i un bon nombre de laics. Dirigí els cants Mn. Rubén García i acompanyats a l’orgue per Mn. Isaïes Riba.

Mentre  els celebrants entraven en processó, tots cantàvem:  “La terra lloï el Senyor”. Un seminarista va fer la monició d’entrada: Ens disposem celebrar la Missa Crismal, en el transcurs de la qual es renovaran les promeses sacerdotals, es beneirà l’oli dels malalts, l’oli dels catecúmens i es consagrarà el sant Crisma.

Després de cantar “Kyrie eleison” i el “Glòria” de la Missa de Ángelis,  foren proclamades les lectures.  La 1ª del profeta Isaïes ( Is 61, 1-3, 6, 8-9). El Salm responsorial (88, 21-22, 25, 27): “Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors”. La 2ª lectura de l’Apocalipsi (1, 5-8). Abans de l’Evangeli vam cantar: “L’Esperit del Senyor vindrà a vosaltres”. El diaca permanent Mn. Joan Baptista Jovaní  proclamà l’Evangeli (Lc 4, 16-21).

El Sr. Bisbe inicià l’homilia, saludant l’I·lm. Vicari General, membres del Capítol Catedral, estimats germans en el sacerdoci, especialment Mn. Federico Allara que avui celebra els 50 anys de la seua ordenació sacerdotal i Mn. Julián Escudé que celebra els 25. Els qui formem part del presbiteri diocesà ens unim a la vostra alegria. Estimats diaques, seminaristes, germans tots en el Senyor. Tinguem un record pels  qui han mort aquest darrer any: Mn. Josep Albert, Mn. José Adell, Mn. Joaquim Blanch, Mn. Antonio Bordás, Mn. Dámaso Alonso i Mn. Pere Añó. Recordem també els nostres germans malalts que no poden participar de la celebració, però s’hi fan presents.

En la resposta al Salm responsorial hem repetit: “Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors”. El Senyor es va fixar en nosaltres per cridar-nos a la vida sacerdotal i ens ajuda a viure el nostre ministeri amb alegria enmig de les dificultats que tenim. Avui ens diu el Salm:”El Déu amor estarà en tu”. El Senyor ens ha elegit i ens ha enviat i el seu amor estarà amb nosaltres fidelment. El ministeri sacerdotal ens fa treballadors de la vinya del Senyor, cadascú en la missió que Ell ens envia. Aquests dies hem de recordar la promesa del Senyor: El meu amor estarà en tú fidelment i hem de respondre: Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors”. 

 El fet d’haver estat enviats pel Senyor és un gran regal, portem un gran tresor, però nosaltres som vasos de terrissa. Aquest tresor no està en les nostres qualitats personals, sinó en el que rebem de Déu. El fonament de la nostra vocació és ser dispensadors dels dons que hem rebut, ajudant els germans a viure en santedat. Déu vol donar la gràcia per mitjà del nostre ministeri i nosaltres som els instruments al servei de la gràcia i del Senyor i som cridats a acollir-la Un prevere que no té el desig de créixer en santedat, no és fidel al seu ministeri. La principal responsabilitat que tenim és que la nostra vida sigue un testimoni. No és per a l’evangelització la immediatesa de les accions, sinó la responsabilitat i el testimoni de la nostra vida. Hem de pregar, fer estudi de la Sagrada Escriptura, donar profunditat al nostre ministeri i calma en el nostre esperit.

Dins un moment renovarem les promeses que vam fer davant el bisbe el dia de la nostra ordenació sacerdotal. Moltes vegades tenim incomprensions en el nostre ministeri. Renovar vol dir recuperar l’esperança i viure el ministeri sacerdotal amb més realisme que els primers anys de la nostra ordenació. Renovar les promeses sacerdotals vol dir que el nostre ministeri ha d’anar cada dia no de més a menys, sinó de menys a més en santedat.

En la nostra celebració beneirem els olis per als malalts i per als qui rebran els sagraments. Tota unció és signe de la gràcia de Crist  i ¿en quina actitud hem d’acostar-nos  als qui demanen els sagraments? Mirant els xiquets que seran batejats, els joves que han de ser confirmats i els malalts i, acollir-los amb el mateix estil pastoral i el mateix amor  de Jesús quan troba l’ovella perduda.

Benvolguts sacerdots, diaques. seminaristes i germans tots. Que la Mare de Déu ens sostingui amb el seu exemple i la seua intercessió. Que així sigue.

Tot seguit va ser la renovació de les promeses sacerdotals: “Voleu, doncs, renovar aquelles promeses que un dia féreu davant el vostre bisbe i del poble cristià? Ho vull. … Que el Senyor ens guardi a tots en el seu amor i ens porti tots, pastors i ovelles, a la vida eterna. Amén”.

A continuació fou la presentació de les ofrenes i mentre el cant: “Accepteu, oh redemptor, el nostre cant de lloança”.

Després de la consagració, i abans de la doxologia de la pregària eucarística, el Sr. Bisbe beneí l’oli dels malalts. Arribat el moment de la comunió vam cantar: “Beneeix el Senyor ànima meva” i després: “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seua creu i m’acompanyi”. Tot seguit la benedicció de l’oli dels catecúmens i la consagració del sant crisma. Primer fa la pregària el Sr. Bisbe i després tots els concelebrants estenen la mà dreta sobre el crisma, fins al final de la pregària.

El Sr. Bisbe impartí  la solemne benedicció  final i amb les paraules del diaca permanent Mn. Jesús Cid: En el nom del Senyor, podeu anar-vos-en en pau, acabà la celebració de la Missa Crismal.

Com tots els anys es compartí al Seminari un dinar de germanor, al final del qual ens va  adreçar  la  paraula Mn. Federico Allara donant gràcies pels 50 anys de ministeri sacerdotal. Ser sacerdot és el més gran que pot donar Déu a un ser humà. Però nosaltres no som ningú, perquè qui actua és Jesús i com més dèbil és un, és quan més gràcies dóna  Déu. Durant els 50 anys del meu ministeri sacerdotal he conegut cinc bisbes: Dn. Manuel Moll, Ricardo Carles, Lluís Martínez Sistach, Javier Salinas i Enrique Benavent. Dono  gràcies a Déu perquè he compartit moltes coses amb vosaltres. Ara serveixo la parròquia de l’Ametlla. Dono gràcies al Sr. Bisbe i també a vosaltres pel companyerisme i amistat.

El Sr. Bisbe ens desitjà una bona i santa Pasqua de Resurrecció. Preguem el Senyor pel nostre bisbe Enrique i pel nostre presbiteri diocesà i demanem-li que ens concedeixi vocacions al sacerdoci.

Maria Joana Querol Beltrán

Homilia