Amb la celebració del Diumenge de Rams comencem la Setmana Santa. La narració de la passió segons Sant Lluc, que escoltem enguany en la Missa d’aquest diumenge que obri totes les celebracions, ens parla d’una mort plena de signes i gestos de misericòrdia. Per ajudar-vos a viure en actitud de pregària aquests dies sants, us convido a meditar dos moments de misericòrdia del Senyor en el camí de la Creu, que ens transmet aquest evangelista.

El primer és la trobada amb les dones de Jerusalem que ploren i es lamenten per Ell. Després d’haver estat condemnat, Jesús carrega la Creu i s’encamina decididament cap al Calvari. En el camí es troba amb unes dones que ploren per Ell. Ha estat condemnat i ningú li té compassió: ni els qui l’han condemnat, ni els soldats que el porten al suplici ni la multitud que assisteix a eixe espectacle. No hi ha pietat per a un condemnat a mort. Sols unes dones comprenen el seu sofriment. El veuen caminar cap a la Creu, saben que serà executat i eixe fet toca els seus cors. L’evangelista ens diu que es planyien i es compadien d‘Ell. La reacció de Jesús al plany d’aquestes dones és consolar-les. El qui en eixe moment està més necessitat que ningú de pietat, de compassió i d’amor, és qui consola: “no ploreu per mi; ploreu per vosaltres i pels vostres fills” (Lc 23,28). Jesús, que és portat injustament al suplici, encara té paraules per animar, per consolar, per sembrar el bé en el cor del nostre món i d’aquelles persones que s’apiadaven d’Ell. Això és una obra de misericòrdia.

Un segon detall el trobem quan Jesús ja està clavat a la Creu. Tots aquells que assisteixen a l’espectacle el menyspreen i es burlen dient: “Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix” (Lc 23, 35). L’han condemnat injustament a una mort de gran sofriment, a una tortura insuportable. I ja a la Creu, sembla que l’odi del món encara no està satisfet. Al sofriment físic de la crucifixió s’afegeix el sofriment moral de la burla, de l’escarni, del menyspreu. Jesús no es pot defensar físicament, però ho fa d’una manera sorprenent: respon al mal amb bé, suportant les injúries i pregant per aquells que l’han condemnat; demanant al Pare el perdó per als seus perseguidors “Pare, perdoneu-los”. I dóna una raó: “no saben el que fan” (Lc 23,34)”.

Aquesta resposta ens sorprèn perquè nosaltres, normalment, ens defensem del mal amb mal; de les injúries injuriant; de les condemnes condemnant. En canvi Jesús es defensa perdonant. Nosaltres cerquem motius per acusar-nos els uns als altres; Jesús, des de la Creu, cerca motius per excusar-nos, per perdonar-nos. Ell, que en el Sermó de la Muntanya ens havia ensenyat a estimar i perdonar els enemics, en el moment de la Creu posa en practica eixe ensenyament. No podem imaginar un gest de misericòrdia més gran. Si la misericòrdia que hi ha en el cor del Pare és perdonar els pecadors, no hi ha misericòrdia més gran que perdonar els qui han condemnat el seu propi Fill. Jesús, des de la Creu ens revela la grandesa de l’amor de Déu, un amor que humanament no podríem haver imaginat.

Que la celebració d’aquesta Setmana Santa ens porte a tindre un cor com el de Jesucrist, més preocupat en consolar que en ser consolat i en perdonar que en ser perdonat.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

escoltar