La celebració del mes missioner extraordinari que ha tingut lloc durant el mes d’octubre passat, és una bona ocasió perquè recordem als grans missioners que la nostra diòcesi ha donat a l’Església universal. Per data de naixement, al beat Jacint Orfanell el segueix Sant Pere Màrtir Sans i Jordà. Va nàixer a Ascó el 3 de setembre de 1680, on és batejat el mateix dia a l’església parroquial. Als 10 anys marxa a Lleida a estudiar, acollit pel seu oncle Miquel Jordà, sacerdot en la catedral d’aquesta ciutat. Set anys més tard ingressa en el convent dels dominics i al cap d’un any de noviciat fa la professió solemne. Després de l’ordenació sacerdotal, en 1704, va romandre allí quatre anys més, fins que en 1708 els seus superiors el destinen a Saragossa. Durant alguns anys es va dedicar al ministeri de la predicació en diferents pobles de l’Aragó i de Catalunya.

Després de manifestar als seus superiors el desig de ser missioner, en 1712, juntament amb altres missioners, partí cap a Filipines, on arribaren l’agost de l’any següent. Durant dos anys aprèn xinès a Manila i en 1715 parteix cap a la Xina, a la província de Fo-kien, on va desenvolupar una immensa tasca evangelitzadora.

En 1729 començaren les dificultats per als missioners i es refugiaren en Cantó. És llavors quan el nomenen bisbe de Mauricastro i Vicari apostòlic de Fo-kien, i on rep l’ordenació episcopal. Expulsat de Cantó, es refugia a Macau. Allí va desenvolupar una intensa activitat evangelitzadora i va escriure una Apologia de la Religió cristiana. En 1738 torna a Fo-kien, on es va dedicar a cuidar la fe dels cristians clandestinament i superant moltes dificultats a causa del clima de persecució i de la seua delicada salut.

El 30 de juny de 1746 va ser empresonat i traslladat juntament amb altres missioners a Foxeu, on patí tortures i interrogatoris humiliants, que en cap moment van fer trontollar la seua fe. El bisbe Serrano, company seu a la presó i testimoni dels fets, va escriure una relació del judici al qual va ser sotmès. En el seu informe conta la paciència que va tenir enmig de tant sofriment, confortat pel record de la Passió de Crist: quan li preguntaven el motiu que l’havia impulsat a anar a la Xina, responia que era el desig de la salvació de les ànimes i la certesa que rebria el premi de la Vida eterna si patia la mort per l’Evangeli; manifestà obertament que la seua missió consistia a ensenyar a creure i estimar Déu, sense la qual cosa és impossible salvar-se, i que eixa fe es fonamentava en el testimoniatge de la Sagrada Escriptura.

Per la confessió de la fe va ser condemnat a morir degollat, juntament amb altres quatre missioners. La confirmació de la sentència per part de l’emperador no arribà fins al 24 de maig de l’any següent. Rebé la notícia el mateix dia i es preparà per al martiri, que va tenir lloc dos dies més tard. Va ser beatificat pel papa Lleó XIII en 1893 i canonitzat per sant Joan Pau II l’1 d’octubre del l’any 2000.

Que el seu testimoniatge ens ajudi a valorar la fe que vam rebre en el nostre baptisme.

+ Enrique Benavent
Bisbe de Tortosa

escoltar