Al mes d’octubre, declarat pel Papa Francesc “Mes Missioner Extraordinari” a la nostra diòcesi  va haver-hi diferents celebracions. El dia 1, festa de santa Teresa del Nen Jesús, una Eucaristia presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent, al monestir de les Carmelites de Jesús-Tortosa, amb motiu de l’inici del Mes Missioner. El dia 4 d’octubre, festa de sant Francesc d’Assís, una Eucaristia a la Catedral de Tortosa, ciutat on va néixer sant Francesc Gil de Federich. El dia 5 es celebrà l’Eucaristia a La Jana, poble natal del beat Jacint Orfanell i el dia 6  a Ascó, on va néixer sant Pere Màrtir Sans.

L’Eucaristia  en honor de sant Francesc Gil de Federich, celebrada a la capella de la Mare de Déu de la Cinta, fou presidida per l’Il·lm. Vicari General i concelebrada per set sacerdots. També hi era present el seminarista Cristian. Mn. Rafel Prades va dirigir els cants. Hi havia membres de l’Associació Sant Francesc Gil de Federich i representants dels arxiprestats del Baix Ebre, Montsià i Delta Litoral.

S’inicià la celebració amb el cant d’entrada: “Lloem el Senyor, al·leluia” . Tot seguit un membre de la Delegació de Missions va fer la monició d’entrada remarcant la biografia del nostre màrtir.  Va nàixer l’any 1702 a Tortosa i als 15 anys ingressà al convent dels Dominics de Tortosa. Primer estudià a la seua ciutat natal i després a Barcelona, on va fer la professió i el 27de juliol de 1727 va ser ordenat a Tremp. Reiteradament va demanar permís per anar a missions. L’any 1730 va marxar a Manila. Després passà a Tonkin, l’actual Vietnam, on va convertir moltes persones. Tant en un lloc com en l’altre va aprendre la llengua dels nadius. Perseguit moltes vegades, l’any 1737 fou detingut. Va passar vuit anys a la presó d’Hanoi, patint maltractaments i malalties, però continuà portant la Paraula de Déu entre els presoners. Va batejar-ne 122. Finalment el 22 de gener de 1745 fou decapitat. El beatificà el Papa Pius X i el va canonitzar sant Joan Pau II el 19 de juny de 1988.

Un representant de l’arxiprestat del Montsià i un altre del Baix Ebre van fer les lectures. La primera de l’Apocalipsi (7, 9-17). El Salm responsorial 133. Els fidels intercalàvem cantant la resposta: “Cantem amb veu exultant el nom del Senyor”. Mn. Ivan Cid proclamà l’Evangeli segons sant Mateu (Mt 10, 28-33).

Mn. Arín, després de saludar els concelebrants i tots els fidels, inicià l’homilia dient: Plens de l’Esperit del Senyor ressuscitat i de l’esperit missioner de sant Francesc Gil de Federich, comentarem la Paraula de Déu. El Senyor ens parla i, escoltar-lo és el termòmetre de l’estima que li tenim. Escoltem molt i molt bé la seua Paraula, perquè sí que sabem com Ell ens estima.

La primera lectura que hem proclamat és de l’Apocalipsi. Parlar d’una situació apocalíptica és parlar d’una cosa negativa. Però mai la Paraula de Déu pot ser negativa.  Enmig de les dificultats, qui serà capaç de resistir? Ens diu sant Joan en el capítol 7 de l’Apocalipsi que acabem de proclamar: “Vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües…” Era una multitud immensa i entre ells Francesc Gil de Federich. Fill d’una família noble, amb perspectives molt bones, ingressa a l’Acadèmia de les Lletres, però perquè sap renunciar a moltes coses. demana missions vives. Per què renuncien els sants? Perquè estan plens de Crist i es buiden dels seus valors personals, per omplir-se cada vegada més de grans valors. No té por de res i disposat al martiri. Gil de Federich, com  viu per Crist, dóna la vida per Crist.

El Papa Francesc ha declarat el mes d’octubre “Mes Missioner Extraordinari” i el nostre bisbat farà unes celebracions recordant els nostres màrtirs. Gil de Federich és un testimoni de les millors predicacions. Tant de bo la nostra vivència arribe a ser un testimoniatge.  Commemorem 100 anys de la promulgació de la Carta Apostòlica “Maximum Illud” del Papa Benet XV. Anunciem Crist, però anunciem-lo testimoniant-lo, tot enriquint-nos amb els valors que ens ensenya sant Francesc Gil de Federich, fent el nostre camí missioner.

Les pregàries van fer-les entre tres persones, demanant pel Papa, pel Bisbe, per les comunitats cristianes, pels seminaris i noviciats, per l’Església perseguida, pels missioners models d’una església en sortida i perquè la celebració d’aquest Mes Missioner Extraordinari ens porte a ser Església de Crist amb missió en el món.

Tres representants de l’Associació Gil de Federich van portar: pa, vi i aigua per a les ofrenes.  Arribat el moment de la Comunió vam cantar les “Benaurances”. Al final de la celebració mn. Arín ens donà la benedicció i ens digué que la veneració de la Relíquia ens impregni més de l’esperit missioner de sant Francesc Gil de Federich i que aprenguem a practicar cada dia més les virtuts del nostre màrtir tortosí.

Mentre veneràvem la Relíquia vam cantar “Salve Regina” i el “Magnificat”. Que l’Església, en la seva identitat missionera, ens ajude a anunciar l’Evangeli. “Evangelitzar és la gràcia i la vocació pròpia de l’Església, la seva identitat més profunda. L’Església existeix per a evangelitzar”. (Exhortació Evangelii Nuntiandi”. Papa sant Pau VI)

Delegació Diocesana de Missions