Vallibona acomiadà l’any de la Rogativa a la Mare de Déu de Pena-Roja de Tastavins amb la representació el dia 14 d’agost del Retaule de la Mare de Déu amb un guió apropiat. Tot va ser a l’estil vallibonenc: Els actors, tots vallibonencs o descendents de Vallibona;  els cants els sap i canta tot el poble, i és per això que no hi havia espectadors, tots erem actors.

Un grup de xiquets i xiquetes tingueren un diàleg amb Maria. Ells i elles preguntaven i Maria els obria el seu cor. La última pregunta fou: “ I ara que no tens a Jesús, com et sents?”.  Dels seus llavis brotà aquesta pregària:

 “Jesús, Fill del meu cor, no tardis molt. Vine prompte a buscar-me.

Què he de fer aquí a la terra? Em moro de nostàlgia, et desitjo molt.

Vine, Fill meu, vine prompte a buscar-me.

Joan, fill meu, crec que ja ha arribat l’hora!

Mare, deixeu que cridi als apòstols,

Tots acudiren al costat de Maria cantant el “Padre nuestro”, un cant propi de Vallibona.

Després es va fer silenci… Maria no va tornar a parlar… Vivia sense viure en el món… I un dia, sense fer soroll ens va deixar de la mateixa manera que s’apaga el foc d’una flama… Ara està al cel amb el seu Fill i en el món sols resta l’olor de la seua tendresa …

Maria ens ha deixat la imatge de la seua dormició que va presidir el Sant Rosari cantat pels carrers del poble. La imatge la portaren els apòstols que l’entraren a l’Església enrairada amb les puntes dels dits en mig d’un fort aplaudiment del públic assistent que omplia de gom a gom el Temple.

Paco Vives