Del 27 de juny fins al dia 1 de juliol, la nostra diòcesi realitzà la 38a peregrinació al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes. Com tots els anys fou presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal i acompanyats pel president de l’Hospitalitat, Francisco José Gisbert Cases i el consiliari, mossèn Jordi Centelles Llop. També ens van acompanyar nou mossens, un diaca permanent i tres seminaristes. El lema d’aquest any: “Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu”. En total érem dos-cents trenta pelegrins dels diferents arxiprestats de la diòcesi. Cal destacar els trenta-sis  malalts  concentrats tots a l’Accueil Notre Dame. Vuitanta-sis persones dedicades  plenament al servei, i entre ells quaranta-quatre joves, dels quals cal destacar la seua disponibilitat, generositat i alegria. Gràcies a tots que us heu posat a disposició dels més febles.

DIJOUS, 27 DE JUNY. PRIMER DIA DE PEREGRINACIÓ

A primera hora del dijous van anar sortint dels diferents llocs previstos cinc  autocars i abans de les 19 hores ja estàvem tots allotjats entre l’Accueil Notre Dame i els hotels. A les 21 hores, després de sopar es van aplegar a la Sala Notre Dame, tot el personal de servei i alguns altres pelegrins amb motiu de la Trobada Hospitalària. El President ens adreçà unes paraules de benvinguda i ens digué que de bon matí havíem sortit dos-cents trenta peregrins de la nostra diòcesi per retrobar-nos un any més al costat de la Mare. A part de l’equipatge portem unes altres bosses al cor que no es veuen, on hi hem dipositat les llàgrimes de les coses no aconseguides durant l’any i també molts encàrrecs, alguns feixucs, de les nostres famílies, amics, companys de treball i veïns que ens han demanat la nostra pregària davant la Mare de Déu de Lourdes. Mare nostra, agafeu al vostre cor tots els nostres desigs que portem en el nostre equipatge, i després d’haver-lo buidat, que siguem capaços de omplir-lo altra vegada d’amor, d’alegria, de servei als germans, de perdó. Senyor, Vós que perdoneu fins a l’extrem morint per nosaltres a la creu, no hem de saber perdonar? Cadascú des del seu lloc de servei que intenti donar tot allò que porta dintre el seu cor. Us desitjo una bona peregrinació i que la Mare de Déu ens acompanye i ens porte al seu Fill.

Tot seguit el Consiliari ens digué que un any més ens trobàvem reunits a la casa de la Mare, en la 38a peregrinació diocesana a Lourdes. Aquest any amb el lema: “Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu”. Tinguem els ulls ben oberts i sempre amb una actitud de pobresa. Finalment el Sr. Bisbe ens donà la benvinguda a tots els peregrins i ens digué: Tots venim amb moltes emocions i experiències, però, jo us convido a escoltar el missatge de la Mare de Déu i desitjo que siguen uns dies d’experiència espiritual. Celebrem el 175è aniversari del naixement i bateig de Bernardette. Una noia senzilla i pobra que va rebre un missatge de la Mare de Déu. A tots ens hauria de portar agrair al Senyor el regal de la fe, vivint amb senzillesa i humilitat. Que aquesta peregrinació en sigue un motiu més, pel vostre servei acompanyant els malalts. Que siguen uns dies de convivència en què la nostra germanor es face més forta. Moltes gràcies!

Tot seguit es van lliurar les medalles de l’Hospitalitat a les persones que porten tres anys de servei seguits, o quatre alterns. El Sr. Bisbe beneí les medalles i les hi imposà dient “Que Maria t’acompanyi i obri el teu cor al servei”. La resposta fou: “A Ella li faig entrega de la meua voluntat al servei dels germans”. Tot un signe de caritat i disponibilitat de servir. Finalment la reunió dels diferents serveis i activitats: menjador, transport, piscines, farmaciola, sala, etc.

DIVENDRES, 28 DE JUNY. SEGON DIA DE PEREGRINACIÓ

Com tots els anys, el primer acte fou el rés de Laudes davant la Verge Coronada i després la celebració de l’Eucaristia a Sant Josep, presidida pel Sr. Bisbe i concelebrada pels nou sacerdots. A totes les celebracions hi fou present, Mn. Josep Mª Folch, diaca permanent. Dirigí els cants, mossèn Ivan Cid, acompanyat a l’harmònium per Mn. Rafel Prades. S’inicià la Missa amb el cant:“Virgen Santa, Dios te escogió”. El President saludà tots i ens digué  que aquests dies al costat de la nostra Mare, resarem, escoltarem la Paraula de Déu, ens aproparem al sagrament de la reconciliació, farem estones de pregària a la Gruta… i ens retrobarem amb nosaltres mateixos.  Quan ens pregunten: Què hi feu a Lourdes? La nostra resposta ha de ser: És un lloc on hi trobem alegria, sacrifici, convivència, reconciliació amb Déu i els germans, servim els més desvalguts, etc. Sr. Bisbe, gràcies per acompanyar-nos un any més i també gràcies als mossens, diaca i seminaristes per poder gaudir de la vostra companyia. Malalts, demaneu als joves el que necessiteu, aquests dies són la vostra ajuda. Joves tracteu-los, com sempre, amb tot el carinyo i atenció i us sentireu reconfortats. Personal de servei i a tots els pelegrins doneu tot el que sigue a l’abast de les vostres mans. Ara tots junts donarem glòria a Déu amb el sacrifici de la Santa Missa.

Les lectures foren proclamades tots els dies pels hospitalaris.  La 1ª del profeta Ezequiel (Ez 34, 11-16).  El Salm responsorial 22: “El Senyor és el meu Pastor, no em manca res”. La 2ª lectura  de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 5, 5-11). Després del cant de l’ Al·leluia, el diaca permanent, Josep Mª Folch,  proclamà l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 15, 3-7).

Les paraules del Sr. Bisbe en l’homilia foren: Avui celebrem una festa que ha tingut molta importància en la tradició de l’Església: El Sagrat Cor de Jesús.  En totes les parròquies trobem la imatge del Senyor mostrant-nos el seu amor. Aquesta festa ens parla dels sentiments més importants que el Senyor té envers nosaltres i com el seu Cor està unit al nostre. De manera que tots hauríem de poder dibuixar aquest signe: dos cors, un el de Jesús i l’altre amb el nom de cadascú de nosaltres. La seua relació amb tots els homes és d‘amor. Sabem que Jesús ens estima personalment. La festa d’avui ens parla de com ha de ser la meua resposta d’amor envers Jesús.  Tots hem tingut en la vida l’experiència de sentir-nos estimats i un dels fets més bonics que pot viure una persona és, sentir-se estimada. Aquest amor toca el nostre cor, i si no és així, és una amistat superficial, no és autèntica. Quan una persona fa una cosa per nosaltres ens sentim estimats i ens desperta el desig d’estimar-la. Jesús ens estima infinitament i el seu amor ens ha de despertar un gran desig d’estimar-lo, de manera que el seu Cor i el nostre estiguen sempre units. En la 2ª lectura hem escoltat que Jesús ens estima encara que siguem indiferents al seu amor. Moltes vegades no prestem atenció a l’amor que ens té el Senyor. Ell no estima com nosaltres, que quan estimem una persona i no ens correspon, podem arribar a apartar-la de la nostra vida. Però, Jesús continua estimant-nos. Aquest és el motiu que ens ha d’ajudar a créixer en la seua amistat. Demanem-li perdó al Senyor per les vegades que som indiferents al seu amor i diguem-li:  Jesús, fes que cada dia t’estimi  més. Que així sigue.

Una peregrina va fer les pregàries i arribat el moment de la comunió vam cantar: “Jo sóc el pa de vida”. Després de la benedicció final del Sr. Bisbe, el diaca permanent ens digué: En el nom del Senyor, aneu-vos-en en pau. Amb l’Ave Maria de Lourdes acabà la nostra celebració.

A continuació tots els pelegrins, excepte els malalts, van fer el Via Creu pel camí del Calvari. Alguns peregrins van llegir  les estacions, representades per les magnífiques escultures que hi ha al llarg del Camí de la Creu. La música dels cants que es van cantar era de Lluís Millet i la lletra de Lluís Ma Valls.  En acabar el recorregut, el Sr. Bisbe digué: La meditació del Via Creu sempre és font de vida cristiana. Anem a fixar-nos en tres punts:

. Contemplar Jesús. El personatge més important de la Passió. No contemplant-lo com algú que va a la força a morir a la creu, sinó que vol agafar la Creu per redimir-nos. Tot és un acte d’amor per cadascú de nosaltres.

. Contemplar els personatges de la Passió. Uns l’abandonen, altres l’insulten, altres se’n riuen o el miren indiferents. Però, no tot és així. Algú l’ajuda a portar la Creu, altres ploren, altres el baixen de la Creu i li cedeixen un lloc per posar-lo: el sepulcre.  En la Passió veiem el millor i el pitjor del cor dels homes. De quina part estem nosaltres?

. Ens contemplem nosaltres mateixos. Contemplem les nostres creus, les creus del món. La Creu del Senyor es fa present en cadascú de nosaltres. L’amor per la Creu de Jesús no ens treu la nostra creu, quan de vegades ens preguntem: per què em passa això que tant em fa sofrir? Però, el Senyor ens dóna força per aguantar-la. La creu no ens aparta de Déu, al contrari, ens porta cap al cel.

Havent dinat i descansat una estona, els malalts acompanyats pels joves, vam celebrar el Via Creu a la Pradera.  Mossèn Jordi Centelles inicià  el Via Creu amb el cant:”Pietat, oh Déu”. Entre els joves, els seminaristes i algun xiquet, es donà lectura a les catorze estacions, intercalant alguns cants. Al final el Sr. Bisbe ens digué, entre altres coses, que en contemplar la Passió de Jesús pensem i ens preguntem: Què vol Jesús de mi? Ell va donar la seua vida per amor a nosaltres. De vegades l’abandonem com algun deixeble, però també estan les dones qui li eixuguen el rostre, els qui estan al peu de la Creu estimant-lo, els qui el baixen de la Creu per donar-li una sepultura digna. Contemplar la Passió del Senyor ens ha de portar a mirar amb fe les creus que tenim en la nostra vida. Que la Passió de Jesús ens ajude a caminar amb ell.

Després tingué lloc el pas dels malalts per la Gruta. Allí, el Sr. Bisbe lliurà una estampa de la Mare de Déu de Lourdes a tots els malalts. Tot seguit vam desplaçar-nos tots a Santa Bernardette per celebrar l’Acte Penitencial. Mitjançant la celebració de la penitència reconeixem el perdó que ens dóna el Senyor. Deixem que el Senyor ens mire; la seua mirada ens pacifica, perquè a més a més de sentir-nos perdonats ens sentim renovats. La misericòrdia de Déu ens il·lumina i ens ompli de pau. A continuació vam cantar: “Hem vingut aquí Senyor Jesús” i tot seguit la Paraula de Déu: “El fill pròdig”, proclamada per mossèn Antonio Jurado, els seminaristes i una jove.  Després del cant “Pietat, oh Déu”, el nostre bisbe Enrique ens va fer unes reflexions. Acabem d’escoltar la   paràbola del Fill Pròdig. Tenim necessitat de viure la nostra reconciliació amb Déu i és el moment de reconèixer la veritat de la nostra vida. Si renovem l’amistat amb el Senyor, ens podrem acostar al Cor de la seua Mare. La major alegria que li podem donar és que la nostra amistat sigue sincera i cada dia més gran. La Mare de Jesús vol que tots siguem amics del seu Fill. Tots necessitem obrir-li el nostre cor. Quan el fill retorna a casa, li manifesta al pare la realitat de la seua vida, encara que tal vegada no coneixia la reacció del seu pare i que l’estimava més del que el fill pensava. Celebrar el sagrament de la penitència és confiar en el Senyor, acostant-nos a un Déu que està esperant que nosaltres l’estimem. Aquest sagrament és un acte d’amor al Senyor i ens acosta a un Déu que s’alegra i fa festa.  Avui, dia del Cor de Jesús, diguem-li al Senyor que desitgem estimar-lo més cada dia i, amb confiança demanem-li perdó pels nostres pecats, tots dient: Jo confesso…  Tot seguit el Sr. Bisbe i el Consiliari de l’Hospitalitat van confessar els malalts i els altres sacerdots a la resta dels peregrins que van apropar-se per rebre l’absolució. Després de les confessions vam fer una pregària d’acció de gràcies: “Us donem gràcies Senyor, per sempre i en tot lloc” i després del cant: “Mans, mans, mans a les mans”, el Sr. Bisbe va fer la pregària final i ens impartí la benedicció.

DISSABTE, 29 DE JUNY. TERCER DIA DE PEREGRINACIÓ

Després del rés de Laudes, a les 9’45 h. la Missa a la Gruta de les Aparicions, juntament amb peregrins de les diòcesis de Lleida, Barcelona, Sant Feliu i Terrassa. Festa de sant Pere i sant Pau, l’Eucaristia fou presidida per l’arquebisbe de Barcelona, Mons. Juan José Omella, cardenal, i concelebrada pel bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez, pel nostre bisbe Enrique i un bon nombre de preveres. Els cants foren a càrrec d’alguns peregrins de les diferents diòcesis.

La 1ª lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 12, 1-11). El Salm responsorial 33. Vam cantar: “Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor, feliç l’home que s’hi refugia”.  La 2ª lectura de la carta de sant Pau a Timoteu (2 Tm 4, 6-8. 17-18). El diaca permanent de la nostra diòcesi proclamà l’Evangeli segons sant Mateu (16, 13-19).

El bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez, va fer l’homilia. Després de saludar els  concelebrants i els fidels, ens digué que l’Església celebrava una festa gran, la festa de sant Pere i sant Pau, en la qual la Paraula de Déu ens dóna un punt de contemplació i d’acció en la nostra vida. Respecte la primera lectura que hem escoltat dels Fets dels Apòstols, ens podem preguntar: Ens queixem massa de les coses que hem de fer per anunciar l’Evangeli?  La 2ª pregunta seria: Som fidels a les paraules de l’Església, o actuem al nostre gust i pel propi interès? I la 3ª pregunta que ens podríem fer: Com confessem la fe? Com sant Pere? Confessem el Senyor en moments difícils? Lourdes està associat amb la malaltia i també aquí hem de confessar la fe en Jesús. Siguem fidels per confessar Crist en qualsevol moment de la vida. Resem pel Papa Francesc i que la Mare de Déu ens ajude a viure a l’estil seu, escoltant la Paraula de Déu i aplicant-la a la nostra vida.

Els joves i persones de servei de les diòcesis allí presents van fer les pregàries, especialment pels malalts i una per la nostra diòcesi afectada aquests dies per les conseqüències del foc. Al moment de les ofrenes es presentà a la Mare de Déu el petit Eloi. La diòcesi de Lleida presentà un ciri, i un grup de xiquets de la diòcesi de Barcelona van presentar les ofrenes destinades a ajudar els més pobres i necessitats. El 1er. cant de comunió fou: “Tú, has venido a la orilla”. Després “Queda’t amb nosaltres” i l’últim: “Ens dones força”.

Abans de la benedicció final ens digué el cardenal Omella: Tots  marxem consolats perquè ens hem deixat en mans de la Mare de Déu i si alguna cosa de les que li hem demanat no ens la concedeix, és perquè no ens convé. Dono gràcies a tots els hospitalaris, entre els quals tenim els seminaristes. Preguem per ells per a que arriben a ser  bons sacerdots. També dono gràcies a Déu, perquè tot i ser d’un poble petit, Cretes, ens hem trobat tres capellans del meu poble. Tot seguit, el cardenal i els dos bisbes ens van donar la benedicció final. El cant de comiat de la celebració fou  l’Ave de Lourdes.

A continuació ens vam fer la foto de grup a l’Esplanada i després de dinar els malalts van tornar a fer el pas per la Gruta. A les 16 h. la Vetllada Festiva a la Sala Notre Dame. Com tots els anys el programa fou molt variat. Van actuar els joves i alguns peregrins. Al final vam compartir unes pastes i orxata. Com a darrer acte de la jornada, a les 21 h. la  Processó Mariana per l’Esplanada. Vam participar-hi els malalts i els peregrins de les diferents diòcesis, presidits pel nostre bisbe Enrique. S’inicià amb el cant del Credo i vam seguir amb el rés del Rosari, intercalant a cada misteri unes reflexions i el cant a la Mare de Déu: “Ave, ave, ave Maria”. En acabar el Rosari, el Sr. Bisbe ens donà la benedicció final i vam cantar: “Salve Regina”.  Ens vam acomiadar pregant: Notre Dame de Lourdes, santa Bernardette… Tot seguit vam intercanviar un gest fratern de pau.

DIUMENGE, 30 DE JUNY.  QUART DIA DE PEREGRINACIÓ

A les 9’30 h. ens vam aplegar a la basílica de Sant Pius X, per celebrar la Missa Internacional. A més a més de la nostra diòcesi, van participar-hi peregrins de les  diòcesis de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa, Segorbe-Castelló, Saragossa, Jaca, Granada, Sevilla,  Portugal i països d’Amèrica del Sud, algunes presidides pels seus bisbes. Després de saludar  els concelebrants, malalts i tots els pelegrins, vam cantar: “Tierra entera, canta con gloria al Señor”. L’Eucaristia fou presidida pel cardenal Mons. Juan José Omella, La 1ª lectura dels Reis (1 Re 19, 16 b. 19-21).  Vam cantar al Salm responsorial: “Jubilate Deo, cantate Domino”. La 2ª lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 5,1. 13-18). Al·leluia, i l’Evangeli segons sant Lluc ( Lc 9, 51.62)

El cardenal Omella va fer l’homilia. Queridos hermanos/as en el Señor. Que maravilla iniciar la jornada a los pies de la Madre. Nos hace un gran bien estar en Lourdes escuchando  sus palabras: “Orad por los pecadores”.  Este año el lema es precioso: “Bienaventurados los pobres, porque de ellos es el Reino de los cielos” María le dijo a Bernardette: “Yo no te prometo hacerte feliz es este mundo, sinó en el otro”. San Juan Bosco le preguntó a José Cottolengo: ¿Qué remedio debo dar a las  personas que sufren y vienen a consultarme buscando ayuda? Le respondió Cottolengo: No pierdas la esperanza y la visión de futuro. El Señor te espera para tener con El, el encuentro definitivo en el cielo. Amén.

Les pregàries es van fer en diferents idiomes. Un grup de joves van portar el pa i el vi per a les ofrenes. El cant de la comunió fou: “Cante la memoria y el corazón la gloria del Señor”.  Després de la benedicció final, ens vam acomiadar amb les paraules: “Ite missa est. Deo gratias”.

A les 17 h. es celebrà la Processó Eucarística a la basílica de sant Pius X. Presidí la celebració el nostre Sr. Bisbe. S’inicià amb el cant: “Laudate Dominum” i va portar la custòdia des del Sagrari a l’altar, mentre cantàrem: “Adoramus te, benedicimus te…” alternant en cada cant una pregària. Amb el Santíssim exposat el cant: “Ave verum Corpus natum de Maria Virgine” Tot seguit es proclamà l’Evangeli segons sant Mateu (Mt 11, 28-30): “Venid a mi todos los que estáis cansados y agobiados y yo os aliviaré”. Dn. Enrique nos comentó el Evangelio: El Señor nos invita a cargar con nuestros sufrimientos. El nos dice: “Mi yugo es llevadero y mi carga ligera”. Nos invita a descansar y a apoyarnos en él. El Señor da la paz a quien confía en él. Acordémonos de las personas que nos han pedido nuestras oraciones. Que el Señor sea nuestro alivio y seamos de los que necesitan descansar en su Corazón para poder encontrar la paz en nuestra vida. Después de un rato de oración en silencio, cantamos “Tantum ergo” y  nos dió a todos la bendición con el Santísimo. Mientras repetíamos “Señor, cúranos”, “Señor, muéstranos tu amor”… intercalando el canto: “Kyrie eleison, Christe eleison, Kyrie eleison”. Dejó la custodia en el altar y después mientras era trasladada de nuevo al Sagrario cantamos: “Magnificat, anima mea Dominum”.

A les 21 h. ens vam retrobar a Sant Josep per celebrar una Hora Santa. El Sr. Bisbe exposà el Santíssim i tot seguit el cant: “Cantemos al Amor de los amores”. Mossèn Federico Allara va dir unes paraules d’acció de gràcies per quedar-se el Senyor entre nosaltres i sentir la seua presència. Des de la nostra pobresa, ets escolta i amor. Tú, Senyor, estàs sempre en nosaltres, perquè ets Amor, ens estimes i estàs aquí.  Després de llegir un fragment de l’Èxode continuà mossèn Allara les seues reflexions: L’amor no té cara, l’amor no es pot veure, però qui estima l’experimenta i aquí en la presència del Senyor experimentem que Déu ens estima i nosaltres volem correspondre al seu amor. Cal contemplar el rostre de Déu en els amics i els enemics, a casa i al carrer i donem-li gràcies per un amor tan gran. Després del cant: “Señor Dios nuestro, que admirable es tu nombre en toda la tierra”, el diaca permanent donà lectura a l’Evangeli que ens diu: “Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesús. Ell que era de condició divina… Jesús és Senyor a la glòria de Déu Pare”. Mossèn Allara ens comentà que quan el Senyor ens concedeix una gràcia tots volem ser  sants, però l’únic camí de la santedat és la humilitat. Demanem perdó al Senyor per les vegades que no hem sigut humils i pensem que la més gran humilitat de Jesús fou a la Creu. Tot seguit el cant: “Lauda Jerusalem, Dominum” i així vam seguir l’hora de pregària. Mn. Allara acabà amb les paraules de la Mare de Déu: “Sóc  l’esclava del Senyor” i vam cantar: “Mientras recorres la vida”.

Finalment el Sr. Bisbe ens digué que havia estat un dia amarat per la presència del Senyor: al matí l’Eucaristia, a la tarda Processó Eucarística i en acabar el dia, l’Hora Santa.  La presència del Senyor és una presència de gràcia, perquè ens la dóna sempre juntament amb el seu amor.  En la presència humil i senzilla del Senyor en l’Eucaristia, donem-li gràcies per quedar-se amb nosaltres. Que aquests dies d’estança a Lourdes, pensem que som Església que camina pel món. Cadascú experimentem moments de foscor, però, més enllà de tot això, sabem que el Senyor camina amb nosaltres i no ens abandona. Que no deixem mai de sentir la seua presència en la nostra vida i aquesta presència ens ajudarà a mantenir l’esperança. Abans de la benedicció amb el Santíssim vam cantar “Tantum ergo” i com a cant final de l’Hora Santa”: “Lauda Jerusalem, Dominum”

DILLUNS, 1 DE JULIOL. DARRER DIA DE PEREGRINACIÓ.

Vam celebrar la Missa d’acomiadament a Sant Josep. S’inicià la celebració amb el cant: “Mientras recorres la vida”. La 1ª lectura del llibre d’Isaïes (Is 52, 13-14. 53, 2-8). Al Salm responsorial vam cantar: “Tota la vida vull lloar el Senyor”. L’Evangeli (Lc 1, 39-40. 55-56)

El Sr. Bisbe inicià l’homilia dient que amb aquesta Eucaristia acabava la nostra peregrinació a Lourdes. Som obligats a donar gràcies a Déu. Cada vegada que celebrem l’Eucaristia el sacerdot  ens recorda les paraules: “És just i necessari…” Hem de donar gràcies a Déu sempre i en tot lloc. Han sigut uns dies de pregària en què hem obert el nostre cor al Senyor i a la seua Mare.  Diu santa Teresa de l’Infant Jesús: “La pregària és un crit d’amor a Déu”, tant quan les coses ens van bé, com en les adversitats. L’amor al Senyor ha d’estar per damunt de tot, perquè les dificultats no ens allunyen d’ell. Que el fruit d’aquests dies, acompanyats per la Mare de Déu, hagi sigut un veritable crit d’amor al Senyor. També hem tingut presents a moltes persones que ens han demanat la nostra pregària. Sabem que quan preguem pels altres fem una obra de caritat. Que la nostra pregària sigue obrir el cor als altres, perquè un cristià ha de tenir el cor obert a tota la humanitat, igual com el Cor de la nostra Mare està obert a tots.  Fem nostres els sentiments de la Mare del Senyor de tot el que ha fet en ella. Maria s’alegra no únicament de que Déu hagi mirat la seua petitesa, sinó que s’ha fixat en els pobres, els humils i els que passen dificultats. Agraïm al Senyor les gràcies que hem rebut aquests dies servint i acompanyant els malalts, i demanem-li que aquestes gràcies rebudes les conservem, fins que ens retrobem altra vegada,acompanyats per la Mare de Déu.. Que així sigue.

Sis xiquets van portar les ofrenes, mentre cantàrem: “El Senyor et convida a seure a taula amb ell”. A la comunió vam cantar: “Tú, has venido a la orilla”. Abans de la benedicció final, el President de l’Hospitalitat, Francisco Gisbert, ens digué unes paraules de comiat. El que hem viscut aquests dies d’ajuda, de perdó, de fe, de l’escolta de la Paraula de Déu, etc. hem de saber-ho transmetre als germans, especialment als més febles i desvalguts. Déu ens perdona sempre i ens espera amb els braços oberts. També donem gràcies a Déu per la bona peregrinació que hem tingut i marxem a les nostres llars amb les piles ben carregades per donar i compartir amb els més pobres i necessitats.  Jesús i la seua Mare ens esperen el proper any, que serà del 25 al 29 de juny.

Donà les gràcies al Sr. Bisbe, als mossens i al diaca per haver-nos acompanyat. També als malalts, als joves, a les hostesses, als de cuina i menjador, etc. Amb el vostre servei heu fet molt més agradable la peregrinació. Finalment gràcies al Senyor  per haver-nos ajudat a passar aquests dies al costat de la Mare. Després de la benedicció final del Sr. Bisbe i de les paraules del diaca: germans i germanes, en el nom del Senyor podeu anar-vos-en en pau, vam cantar l’Ave de Lourdes. Tot seguit, al costat de l’església de Sant Josep: “És l’hora dels adéus”.

Després de dinar, a les 13’30 h. vam iniciar el viatge de retorn, amb l’alegria d’haver passat uns dies de germanor al costat de la nostra Mare.

Maria Joana Querol Beltrán