El dissabte, 1 de juny, ens vam aplegar a la parròquia “Mare de Déu dels Àngels” de Tortosa, trenta-dos membres de Vida Creixent, per celebrar la trobada de fi de curs. Tots pertanyém als grups de les diferents parròquies de la ciutat. Ens acompanyà la coordinadora diocesana, Encarna Gisbert, el consiliari del moviment, Mn. Joan Bajo i el rector de la parròquia, Mn. Pascual Centelles. A les 11 h. al saló parroquial, la coordinadora donà la benvinguda als assistents. Després d’una pregària, seguida del cant de l’himne de Vida Creixent, Mn. Bajo inicià la xerrada sobre el tema: “Sereu els meus testimonis en el segle XX: Temps de l’Església, temps del testimoni”. Centrà l’exposició en el temari que tots els grups havíem treballat al llarg del curs, escrit pel P. Jesús Renau, S. I. Remarcà quatre apartats:

  1. El segle XX, el segle de la nostra joventut espiritu-religiosa. Aquest segle ha estat el preludi de la societat actual, deshumanitzada i amb gran falta de fe i un món cada vegada més agnòstic, tal com en parla el Papa Francesc en l’Exhortació Apostòlica “Gaudete et exsultate”. Quan la persona gran viu la seua condició de batejada i creient, la seua vida és un testimoni en el si de la família. La gent gran hem de ser testimonis esperançadors per als qui ens vindran al darrera. L’autor del temari diu en el pròleg: “Que us serveixi per agrair la fe rebuda i compartida, i també el treball que anem fent perquè el segle XXI sigue un avenç en la fe  i l’amor”
  2. Testimonis del segle XX que ens poden ajudar en el nostre camí de creixença i esperonament de la nostra fe. Els seguidors de Jesús, il·luminats per la fe, han de ser testimonis amb la seua alegria i certesa del que els espera al final del camí: la vida en plenitud. Aquest curs hem estudiat onze testimonis que han passat per aquest món deixant una forta petjada: Sant Joan XXIII, Elisabeth Eidenbenz, Irena Sendler, Marius Torres, Etty Hilessum, Pierre Theilhard de Chardin, Gianna Beretta Molba, Antoni Gaudí, Rosa Deulofeu, Lluís Espinal, Cristina Kaufmann. Aquestes persones ens han il·luminat al llarg del curs fent palesa en totes les seues vides que el primer apostolat de l’Església consisteix en la santedat de la pròpia vida.  En tots descobrim uns trets comuns que els defineixen com a “homes i dones de Déu”.
  3. Onze testimonis que ajuden a créixer a les persones de Vida Creixent. Ens donen una profunda lliçó de fidelitat al Senyor. Des de la fe: La fe se’ns ofereix gratuïtament, però és tasca nostra descobrir-la, acceptar-la i viure-la, amb una vida coherent, humil i compromesa. La persona gran amb una fe profunda viu la joia de l’agraïment per tot el bé que ha rebut al llarg de la seua vida. Des de la caritat: La Bona Nova de Crist és Amor, és germanor. Tots som fills del mateix Pare, qui és Amor i ens estima. També hem de viure-la amb solidaritat afectiva i efectiva: Estimar tot compartint, perquè cada home és el meu germà i Déu vol que siguem fidels a un estil de vida marcat per l’amor. Des de l’esperança: Esperar no vol dir tenir la seguretat al cent per cent; és acceptar confiadament un risc. És impossible estimar la vida sense esperança, ja que ens ajuda a progressar a les persones, les institucions i els pobles.
  4. El goig de viure, compartir i esperar essent testimoni de Jesucrist de Vida Creixent en el segle XXI. Des de l’albada fins al capvespre, la vida creix i amb la nit creix l’esperança d’un nou dia. Créixer implica testimoni d’allò que hem deixat enrere, però que ens empeny vers el futur: Cal créixer i donar testimoni en edat i experiència, en seny i en maduresa, en fe i esperança, donant una ullada al passat per agrair, perdonar i demanar perdó i donant testimoni amb alegria d’algunes experiències de la nostra vida personal respecte Crist i l’Església. També amb la certesa que el projecte de Déu està ja actuant en el nostre món i en la societat del segle XXI, intentant fer nàixer cada dia l’home nou. És molt important donar testimoni amb el nostre exemple.

A continuació Mn. Bajo i Mn. Pascual van celebrar l’Eucaristia. S’inicià amb el cant: “Glòria a Déu”. Tot seguit Mn. Bajo va fer la monició d’entrada, donant gràcies al Senyor per aquest curs que ja s’acaba i per tot el que ens hem ajudat en un clima de germanor. Com  diu l’himne de Vida Creixent: “La nostra alegria ningú no ens la prendrà”.  Les lectures foren: la primera (Ac 18, 23-28). El Salm responsorial 46 “Déu és Rei de tot el món”. Mn. Pascual proclamà l’Evangeli ( Jn 16, 23b-28)

Mn. Bajo inicià l’homilia donant gràcies al Senyor pel treball d’aquest curs. Demanem al Senyor que siguem testimonis tal com ens ha parlat la primera lectura. Un testimoniatge que manifeste la nostra vivència de fe, acompanyada de la pregària, l’experiència i els fets. Un exemple val que cent paraules, i hem de ser testimonis mitjançant la nostra vida, tal com Jesús ens ho ha dit en  l’Evangeli. Hem vingut de Déu i tornem a Déu. Testimonis han sigut les onze persones que hem vist al temari d’aquest curs, algunes àdhuc conegudes per alguns dels que estam aquí. Continuem treballant en el nostre moviment de Vida Creixent i com diem a l’himne: “La caritat és fruit de l’Evangeli, la volem viure amb el cor a la mà i no volem que l’egoisme enteli la nostra alegría de compartir el bon pa”.

Arribat el moment de les pregàries, a l’última vam demanar pels grups de Vida Creixent de la nostra diòcesi i pels que ens han presidit en el moviment i que ara estan ja a la Casa del Pare. Durant la comunió vam cantar: “És tan a prop meu”. Al final de la Missa, Mn. Pascual ens donà les gràcies per haver fet la celebració a la parròquia dels Àngels.

Després de l’Eucaristia vam anar a compartir un dinar de germanor, amb una bona estona de sobretaula i amb el goig d’haver-nos retrobat un any més. Que malgrat les  nostres limitacions, siguem instruments del Senyor dins les nostres famílies i comunitats parroquials. Fins al proper curs, si a Déu plau.

Maria Joana Querol Beltrán
Vice-coordinadora diocesana de Vida Creixent