M.I. Josep Alanyà i Roig
Canonge arxiver

20180511_120811El dia 11 de maig de 2018, al matí, a la Sala Gòtica del Palau Episcopal, ha tingut lloc l’entrega formal d’una taula pintada pertanyent a l’antic retaule de la Reserva de la catedral de Tortosa. La taula representa el gran sacerdot Aharon, flanquejat a la part baixa de sengles paisatges de traç delicat i suau. Ha fet l’entrega el pare abat de Poblet, Octavi Vilà, al bisbe de Tortosa, Mons. Enrique Benavent, en un acte conduït per Mn. Víctor Manuel Cardona, ecònom diocesà, que ha comptat amb la intervenció acadèmica de l’historiador Joan-Hilari Muñoz, la presència del prior del monestir, Rafel Barrué, acompanyant de l’abat, l’assistència dels membres de la Cúria Diocesana, presidits pel vicari general, José-Luis Arín,  de l’alcaldessa de Tortosa, Sra. Meritxell Roigé, i la presència dels mitjans de comunicació audiovisuals i escrits, convocats a l’efecte.

Iniciat l’acte, després de la presentació de les autoritats participants en l’acte, ha pres la paraula l’historiador Muñoz Sebastià, a qui corresponia aquest dret per haver estat ell qui fa uns cinc anys va descobrir a Poblet, on era exposada, la taula pintada d’Aharon i va veure clar que era la que faltava al retaule antic de la Reserva de la catedral, complementària de l’altra taula, existent in situ, del sacerdot Melquisedec. L’historiador tortosí ens ho comentà a l’Arxiu Capitular i tots dos vam veure convenient iniciar des del bisbat de Tortosa les gestions més convenients per poder recuperar la peça desplaçada i reintegrar-la al seu lloc original. Hi hagué contactes primerament informals amb el conservador del museu del monestir i amb l’abat i comunitat de monjos fins que, més recentment, s’han obert les conversacions i tractes formals entre el Bisbe de Tortosa i l’Abat de Poblet, les quals han culminat en l’entrega formal de la peça i la signatura preceptiva entre les parts.

L’historiador tortosí ha justificat l’existència del retaule de la Reserva en la doctrina i la disciplina sacramental sobre l’Eucaristia emanades del concili de Trento, un dels punts forts de la contrareforma catòlica, debatut i aprovat en la sessió XIII celebrada l’octubre de 1551. A la diòcesi de Tortosa, l’arribada de fra Martín de Córdoba y Mendoza l’any 1560, el bisbe reformador, va propiciar l’aplicació dels decrets conciliars i, significativament, tot el que concernia al culte i devoció a la Sagrada Eucaristia. La fundació a la catedral de Tortosa de la Confraria del Santíssim Sagrament, amb seu a la Basílica romana de Santa Maria sopra Minerva, l’any 1570, que era la forma institucionalitzada de retre culte a l’Eucaristia i augmentar-ne la devoció, va permetre afermar i dignificar aq      uell i expandir entre els fidels aquesta.

L’octubre de l’any 1575 els dirigents d’aquesta confraria acordaren fer pintar un tabernacle destinat a reservar el Santíssim Sagrament. Aquest moble litúrgic, obrat en fusta i pintat, estava situat al punt central de la girola, darrere l’altar major. El projecte es materialitzà a partir del mes d’agost de l’any 1576, quan s’acordaren amb el pintor tortosí Joan Desi les tasques de pintar-lo a canvi de 60 lliures de moneda barcelonesa. El darrer pagament es féu efectiu el mes de juny de l’any 1577.

El resultat final del projecte va consistir en un tabernacle dividit en tres carrers verticals: als extrems hi havia les representacions d’Aharon i Melquisedec, com a sacerdots de l’Antiga Aliança, prefiguració del culte cristià centrat en la Sagrada Eucaristia com a sacrifici i sagrament de la presència real i vertadera del Cos i la Sang de nostre Senyor Jesucrist ne les espècies del pa i el vi consagrats. Els dos grans sacerdots flanquejaven el gran sagrari del cos central del retaule. Al capdamunt s’hi va instal·lar el cos principal del bell retaule de la Transfiguració, obra dels Vergós, atribuïda per d’altres a Jaume Huguet, obrat a començaments del segle XVI.

Aquest tabernacle va restar al seu lloc original fins l’any 1936. En aquell moment, l’esclat de la guerra i la revolució anticlerical immediata, van aconsellar al Govern de la Generalitat de treure de la catedral de Tortosa per motius de seguretat bona part del patrimoni artístic moble que hi havia. La primavera de l’any 1938, davant l’avanç de les tropes nacionals, les peces artístiques més rellevants foren tretes de la ciutat i traslladades a diversos llocs, com ara el monestir de Poblet, on anà a parar el retaule major i el tabernacle de la Reserva amb el retaule de la Transfiguració.

Quan es produí el retorn de les peces a Tortosa, es va decidir no tornar a posar el tabernacle al seu lloc i fou remuntat a la capella privada del bisbe. Hi faltava, però, la taula d’Aharon, que fou substituïda per una pintura al llenç del sacrifici d’Abel, amb una inscripció dins cartela i tipologia de lletra que, conegudes per fotografia, imiten les de la taula desplaçada, que s’havia estimat perduda. El bisbe Fèlix Bilbao hi va fer pintar les armes episcopals, al panell del mig de la mesa de l‘altar, on es poden veure encara, acompanyant les figures originals, de bella estètica, composició i colors, de quatre sants, pintades als contraforts que suporten la mesa: Sant Miquel Arcàngel, Santa Tecla, Sant Cristòfol i Sant Sebastià. El conjunt és una de les poques peces artístiques pintades de l’estil Renaixement, obrades per pintors de la terra, existents a la ciutat de Tortosa i al seu bisbat.

20180511_122854Després de l’historiador, que ha explicat la composició de lloc històrica i artística de la peça, han pres la paraula l’Abat de Poblet, qui ha manifestat la seva satisfacció de poder tornar al seu propietari i al seu lloc la taula, i el Bisbe de Tortosa qui, agraint el gest dels monjos, ha ressaltat  la importància de la recuperació de l’obra d’art per al bisbat i la ciutat en tant que es preserva i augmenta el seu patrimoni històric i artístic per al gaudi de tots.

Ara, vuitanta anys després i gràcies a la col·laboració de la comunitat de Poblet, la taula d’Aharon, restaurada, retorna al seu lloc original. Cal valorar la gestió i agrair el lliurament.

 

Álbum fotogràfic