El dia 25 d’octubre, es celebrà al Casal Borja de Sant Cugat del Vallès, la XXVI Trobada Interdiocesana de Pastoral de la Salut, sota el lema: “SALUT I SAVIESA DEL COR: Una altra mirada és possible, amb un cor nou”. L’assistència de membres de la Pastoral de la Salut de les deu diòcesis amb seu a Catalunya fou molt nombrosa.

El Papa Francesc, en l’Exhortació Apostòlica “Evangeli Gaudium”, ens diu que la missió és una passió per Jesús, que vol que toquem la misèria humana i a carn sofrent dels demés, ja que només es pot ser missioner quan un se sent bé cercant el bé dels altres. Aquesta sensibilitat i obertura del cor és font de felicitat, perquè fa més feliç donar que rebre.

Després de la pregària i de la salutació de Mons. Salvador Cristau, bisbe auxiliar de Terrassa i responsable de la P. de la Salut de la C.E.T., presentà la Jornada Mn. Joan Bajo Llauradó, Director-coordinador del SIPS i delegat de P. de la Salut de la diòcesi de Tortosa.

10-25  xxvi jornada catalana pastoral de la salutTot seguit presentà l’Il·lm. José Luís Arín Roig, Vicari General del bisbat de Tortosa i llicenciat en Sagrada Escriptura. El tema de la seva conferència fou: “La mirada de Déu transforma l’home. Visió biblio-teològica”.

La saviesa humana es transforma en “sabor”, el qual es transforma en experiència. La saviesa bíblica va creient i practicant el que es viu i és fruit del que s’ha viscut. Aquesta saviesa es va adquirint i es nodreix de la fe i la raó, ja que una, no anul·la l’altra. Ens comentà la diferència entre mirar, admirar i contemplar, suprema facultat que ens ve de Déu, per la qual som actors participants d’aquesta realitat. El cor és la seu dels sentiments i de l’afectivitat i, és la seu de les relacions amb Déu i amb els altres. Hem de demanar-li al Senyor un cor per escoltar. El més admirable és que som fills de Déu i som els seus estimats des de l’eternitat. Demanem tenir saviesa de Déu, mirada de Déu i cor de Déu, amb una fe dinàmica, una esperança constant i una caritat esforçada.

La segona conferència fou a càrrec del teòleg, germà Miguel Martín de l’O.H. da Sant Joan de Déu. El tema: “XX anys del Congrés Església i Salut, visió actual”. Per a sant Joan Pau II, des de l’inici del seu pontificat l’any 1978, fou un determinat la P. de la Salut a l’Església. Quan el 13 de maig de 1981, va sofrir l’atemptat, la seva càtedra va ser l’hospital Gemelli i allí es forjà per al Papa el que és la P. de la Salut, ja que va ser una gran experiència de dolor. L’any 1984 publicà “Salvifici Doloris” sobre el dolor i el sofriment, creant l’any següent el Pontifici Consell de la Pastoral de la Salut. El germà Miguel Martín va fer un resum del que significa la P. de la Salut en el si de l’Església, que està cridada a contribuir en el desenvolupament integral dels més necessitats, essent l’element humanitzador de la malaltia i, quan arriba el moment de la mort. Cal impulsar la creació a les parròquies dels equips de pastoral de salut i com diu el Papa Francesc, hem d’anar a les perifèries.

Havent dinat, Mn. Joan Bajo va fer la 3ª conferència: Sapientia Cordis. Humanització i compassió des del cinema” . Començà parlant dels serveis religiosos als hospitals; l’any 2015 es celebrarà un simposium sobre aquests serveis. La seva xerrada anà acompanyada de l’audiovisual: “Sapientia cordi”, ja que la mirada de Déu la podem aplicar també als mitjans tècnics d’avui, veient en aquesta mirada la sensibilitat de Déu envers els més vulnerables. Presentà en l’audiovisual una síntesi de la biografia de sant Vicent de Paül i Teresa de Calcuta, destacant l’amor al proïsme, la fe, la perseverança, la senzillesa, la fraternitat, la fortalesa… Com a conclusió ens digué Mn. Bajo que hem d’eixamplar la nostra mirada vers els més pobres i febles a fi que tot ens ajudi a trobar la mirada de Déu.

Com a final de la jornada, la celebració de l’Eucaristia presidida pel bisbe Salvador Cristau i concelebrada per tres sacerdots de la P. de la Salut. En l’homilia ens recordà les paraules que aquest matí ens deia Mn. Arín, que primer sóc estimat per Déu i perquè sóc estimat, puc estimar. Com a concreció pràctica Mons. Cristau ens digué que hem de reflexionar i fer experiència d’aquest amor de Déu. Som conscients de tot l’amor que hem rebut i rebem de Déu? Déu ha vessat un gran riu d’amor en la nostra vida. Estimem-lo amb tot el cor i tota l’ànima i de la mateixa manera estimem els altres.

Acabada la celebració, ens vam acomiadar fins la propera vegada que ens retrobarem, convençuts que estem cridats a viure l’amor de Déu i a comunicar-lo als que tenim al nostre costat, especialment als més necessitats.

                                                                                   Maria Joana Querol Beltrán