Com tots els anys, el Divendres Sant a les 10’30 hores, un bon nombre de fidels de les diferents parròquies de la ciutat, ens vam aplegar al Calvari per celebrar el Via Creu, presidit pel Sr. Bisbe, 3.. Via Creu-1Mons. Enrique Benavent Vidal. La preparació del recinte és sempre a càrrec de l’associació de veïns de Santa Clara, espai del casc antic de Tortosa molt ben conservat.

És un Via Creu interparroquial a nivell de ciutat i la preparació és a càrrec de la parròquia de Sant Blai. El Camí de la Creu és camí de comunió profunda amb Jesús. Contemplem el Senyor que pateix els sofriments dels homes, perquè vol canviar-nos el nostre cor de pedra en un cor de carn; un cor compassiu que sàpiga estimar. Ell ens estimà fins donar la vida per nosaltres. “Si el gra de blat, quan cau a terra no mor, queda ell tot sol; però si mor, dóna molt de fruit” (Jn 12, 24). Amb aquestes paraules, Jesús ens mostra el sentit de la seua vida.

El Papa Francesc ens diu que no ens apropem a aquest misteri només amb la commoció del cor, sinó que aquest camí de la creu, ens ajude a trobar-nos amb els altres, especialment amb els que viuen més allunyats, oblidats i més necessitats de comprensió, consol i ajut. També ens recorda el Papa que no hem d’oblidar mai la creu, ja que la Resurrecció no s’entén sense la Creu. Que sapiguem portar-la, perquè és l’escala que ens condueix al cel. Crist amb la seua passió i mort, ens donà nova vida.

En acabar les estacions, el Sr. Bisbe ens adreçà les següents paraules:A l’hora que Jesús caminava cap al Gòlgota, nosaltres hem volgut contemplar-lo en la Creu. La contemplació de la Passió és un contrast entre aquells que el condemnen i el torturen i la veritat de Jesús i la seua misericòrdia.  A mesura que més augmenta el sofriment de Jesús, més visible es fa el seu amor envers els homes. El camí de Jesús a la Creu, és d’injustícia, d’enveja, de desamor per part de la humanitat. Però, és un camí d’amor, misericòrdia i entrega per part de Jesús. Pensem, de quina part estic jo? De la injustícia, de la rancúnia…  o de part de Jesús volent sembrar justícia, amor i pau?

4. Via Creu-1Avui, Divendres Sant adorem la Creu del Senyor. A la nostra diòcesi hem tingut aquests dies una creu feta de les barques que arribaven buides a Lampedusa, perquè els homes que transportaven es van quedar pel camí. Una creu buida, a la que podem posar-hi les restes dels ofegats a la Mediterrània, fugint de la guerra i buscant una vida digna, però malauradament no van arribar a tenir-la. Quan contemplem la creu sabem que és instrument de mort.  Però, Jesús transforma el sofriment en amor. Tots recordem de quan vam estudiar el catecisme, que el senyal del cristià és la Santa Creu. La creu, instrument de tortura, ha estat transformada en amor. Demanem al Senyor que ens faci instruments del seu amor. En l’amor de Jesús es revela l’amor de Déu Pare.

Uns cristians coptes quan celebraven el Diumenge de Rams, van sofrir un atemptat, pensant els qui el van produir que complien la voluntat de Déu. Se serveixen del nom de Déu per justificar la violència.  En la Creu descobrim l’amor d’un Déu que vol la veritat.  Veritat que és la força del seu amor. Ens unim a aquells que al segle XXI són víctimes de violència i li demanem que el cor del nostre món ple d’injustícia, vagi transformant-lo perquè sigue un món de justícia, de pau i d’amor.

En finalitzar, el nostre bisbe Enrique, ens donà la benedicció solemne i ens acomiadà amb les paraules: aneu-vos-en en pau. Donem gràcies a Déu per aquesta celebració tan participada.

                                                              Maria Joana Querol Beltrán

Àlbum fotogràfic