La celebració de l’any jubilar marià, que el papa Francesc ha concedit a la nostra catedral amb motiu del quart centenari de la fundació de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta, ha de ser una ocasió per aprofundir en el segell marià del nostra vida cristiana.

La devoció a la Mare de Déu és un camí segur de santedat per dos motius. El primer és d’orde teològic: quan ens acostem a la vida de qualsevol sant, descobrim que cadascun d’ells destaca perquè ha viscut radicalment un aspecte del missatge evangèlic. Uns destaquen per la seua vida d’oració, altres per la seua activitat pastoral, altres perquè han practicat la misericòrdia, alguns han sigut grans confessors, etc… En Maria no destaca cap aspecte de l’evangeli sobre un altre perquè els ha viscut tots en plenitud i en perfecta harmonia. Hi ha un altre motiu: si mirem la història de l’Església no trobem cap sant que no haja cultivat l’amor a la Mare del Senyor. La devoció a la Mare de Déu és un signe d’amistat amb Crist i, per tant, de santedat.

Maria fa la seua aparició pública en la història de la salvació en el moment de l’Anunciació. Tot el que haja pogut ocórrer abans en la seua vida no era més que una preparació per aquest moment. Tot el que vindrà després no és més que la conseqüència del què aquí succeeix. Estem davant d’un esdeveniment decisiu en la història de la salvació. En la “plenitud del temps” (Ga 4,4), el Fill de Déu ha d’entrar en la història humana per restablir l’aliança d’amor entre Déu i la humanitat. Perquè açò puga ocórrer sense violència moral, Déu demana la col·laboració de la humanitat, personificada en Maria. El missatge de l’àngel anunciant-li l’elecció de Déu i sol·licitant el seu assentiment, mostra la delicadesa i el respecte de Déu a la llibertat humana. Al respondre a l’àngel amb les paraules: “Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38), Maria està cooperant a la salvació del gènere humà.

El sentiment que brolla en el nostre cor al contemplar aquest primer moment públic del camí de fe de Maria és la gratitud. Sant Bernat de Claravall, en un sermó sobre el passatge evangèlic de l’Anunciació, transmet d’una forma magistral la necessitat que la humanitat té de què Maria responga positivament al missatge de l’àngel, perquè de la seua resposta depèn la salvació de la humanitat i el consol de tots els qui esperaven la redempció.

El de Maria és també model de l’obediència confiada que tot creient ha de prestar a Déu. En la seua resposta no hi ha la més mínima temptació a dir que no, perquè el seu cor ja era per a Déu i es fiava totalment d’Ell; tampoc es reserva res per a Ella mateixa, perquè ja s’havia entregat totalment al que Déu li demanés; i una vegada ha dit ja no es plantejarà si hagués sigut millor per a Ella haver pres una altra decisió en la seua vida, ni en els moments de major foscor. La fe de Maria és confiada, generosa i fidel.

En els moments en què la nostra fe puga enfosquir-se, que Ella siga la nostra llum.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.

escoltar