Durant l’estiu som molts els qui podem gaudir d’un merescut descans després de les ocupacions del curs que ha acabat. És bo recordar que el creient està cridat a viure cristianament tant el treball com el temps de descans. En aquestes últimes paraules del curs, em permet oferir-vos alguns suggeriments perquè aquest temps ens ajude a reprendre el treball del pròxim curs amb ànim alegre i confiat.

En primer lloc us invito a no oblidar aquelles persones que no poden disfrutar d’un temps de vacances, bé perquè no tenen treball o perquè durant aquestes setmanes treballen perquè altres puguen descansar. L’Església ensenya que, tant el dret a un treball digne com el dret al descans, són necessaris perquè l’ésser humà puga viure i desenvolupar-se com a persona. Sabem que actualment no tots poden exercir plenament aquests drets: molts perquè no troben treball i altres perquè tenen unes condicions laborals tan precàries que no els és reconegut el dret al descans. Malgrat aquesta situació, que tots arriben a tindre un treball que els permeta viure dignament i en condicions humanes ha de ser un objectiu de tot ordenament social i econòmic. Els qui creen i ofereixen a altres persones un lloc de treball tenen el deure moral de procurar que tots els treballadors puguen gaudir d’aquest dret.

Per a aquells que poden determinar per ells mateixos el ritme del seu propi treball, el descans és una obligació moral que ens allibera de la temptació de la idolatria dels diners, de l’eficàcia com a valor absolut en la vida i de l’esclavitud a un ritme d’activitat que ens deshumanitza, perquè ens porta a oblidar el deure d’oferir a Déu el culte degut i de prestar atenció a les altres persones. La Paraula de Déu, des de les primeres pàgines de la Bíblia, ens ha inculcat l’obligació del descans setmanal, i Jesucrist va ensenyar que el dissabte havia estat creat per a l’home. El descans dominical i el temps de vacances ens ha de portar a valorar les coses segons la seua justa mesura.

Les vacances no poden convertir-se en un parèntesi en l’esforç per viure aquells valors que ens ajuden en el creixement personal. Hi ha qui les viu com un moment d’excessos que no són positius per a la persona. Al cristià, els períodes de descans l’han d’ajudar a créixer en la pròpia santificació. A més d’alliberar-nos de les obligacions quotidianes, hem de dedicar especial atenció a la família i amics, així com als més necessitats, als malalts, etc… Poder disposar de més temps lliure ens permet tindre espais per a la reflexió, el silenci, l’estudi i tot allò que puga afavorir el creixement de la vida interior i cristiana, com el gaudi de la naturalesa i de totes les coses bones que el Senyor ens regala cada dia.

Que en tot sapiguem descobrir els signes del seu amor. Bones vacances a tots i fins al mes de setembre.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.

escoltar