Francesc Gil de Frederic i Sans (Tortosa, 1702 – Hanoi, Vietnam, 1745) va ser un prevere de l’Orde de Sant Domènec. Missioner a les Filipines i Vietnam, hi fou martiritzat. És venerat com a sant a l’Església catòlica.

Neix a Tortosa, al número 6 del carrer Ample, i és educat en la religió per la seva família. De jove decideix fer-se eclesiàstic i als quinze anys demana d’ingressar al convent dels dominics de Tortosa. Estudia al Convent de Santa Caterina de Barcelona i en 1718 hi fa la professió. Continua els estudis superiors a Barcelona i Oriola, i va ser ordenat sacerdot al convent de Tremp el 27 de març de 1727. Va demanar d’anar a Orient a fer missions i  embarcà cap a les Filipines.

Arriba a Manila en 1730, on aprèn Tagàlot i és enviat a predicar a Luzón, a Bataán i Pangasinán. Després és enviat a Tonquín, actual Vietnam, on arriba en 1735 i on aprèn la llengua del país. Malgrat les persecucions existents, va predicar i treballar, essent anomenat pels vietnamites Ong-thanh-Tê o Cha Tê (pare Tê), fins que en 1737, durant el regnat de Trinh Doanh, és detingut a Luc-Thuy-Ha. Durant vuit anys va ser a la presó d’Hanoi, patint maltractaments i malalties, però hi continuava fent apostolat entre els altres presoners (va batejar-hi 122 persones). La seva enteresa i constància en la fe causava l’admiració dels seus carcellers. Els cristians de la regió van voler pagar un rescat per alliberar-lo, però ell s’hi negà. Finalment, el 22 de gener de 1745 és decapitat amb el dominic Mateo Alfonso de Leciniana.

Veneració

Les seves despulles van ser enterrades a Luc-Thuy-Ha. Va ser beatificat pel Papa Pius X el 20 de maig de 1960, i canonitzat per Joan Pau II el 19 de juny de 1988.