La seva gran obra va ser la Congregació de les Germanes de la “Companyia de Santa Teresa de Jesús”. Va voler que les seves filles, plenes de l’esperit de Santa Teresa d’Àvila, es comprometessin a “estendre el regne de Crist per tot el món portant a Crist en la intel·ligència dels nens i joves per mitjà de la instrucció i en el seu cor per mitjà de l’educació”

Va morir el 27 de gener de 1896 a Gilet (València) al convent dels PP Franciscans, on s’havia retirat durant algun temps per orar en soledat.

Va néixer a Vinebre el 16-10-1840. La seva mare somiava veure’l sacerdot del Senyor; el seu pare el va encaminar cap al comerç. Durant el còlera de 1854 va perdre la seva mare. Va ser llavors quan va abandonar el seu treball d’aprenent a Reus i es va retirar a Montserrat. Tornat a casa amb la promesa de poder emprendre el camí elegit, va iniciar el mateix any 1854 els estudis al Seminari de Tortosa, com a alumne extern i hoste d’un beneficiat de la Catedral. Ordenat sacerdot a Tortosa el 21 de setembre de 1867, va celebrar la seva primera missa a Montserrat el diumenge 6 d’octubre.Els seus primers anys de ministeri sacerdotal els va dedicar, per voluntat del seu bisbe, al Seminari com a professor de  Física i Matemàtiques. Ho compaginava, no obstant, amb la catequesi als nens. Enric d’Ossó havia nascut per ser catequista. Aquest va ser el seu millor apostolat des de 1868. En esclatar la revolució de 1868, Enric es trasllada al seu poble natal, Vinebre, on enforteix el seu esperit en una vida de pietat i recolliment.

Ja el 1871 va organitzar una escola metòdica de catecisme en diverses esglésies de Tortosa i va escriure una “Guia pràctica” per als catequistes. Es pot dir que, amb aquest llibre, inicia la seva activitat com a escriptor. Des de nen, va tenir una devoció entusiasta per Santa Teresa d’Àvila, la vida i doctrina  de la qual, assimilada amb la lectura constant de les seves obres, va inspirar la seva vida i el seu apostolat.

Per acréixer i fortificar el sentit de pietat, va reunir en associacions als fidels, especialment als joves, per als qui la revolució i les noves corrents hostils a la fe catòlica podien ser una amenaça. Després d’haver donat vida en els primers anys de sacerdoci a una “Congregació mariana” de joves pagesos tortosins, va fundar el 1873 l’associació de “Filles de Maria Immaculada i Santa Teresa de Jesús”. El 1876 inaugurava el “Rebañito del Nen Jesús”. Per a facilitat la pràctica de l’oració als associats, Enric va publicar el 1874  “El quart d’hora d’oració”, llibre del que l’autor va poder veure impreses 15 edicions i del qual s’han editat més de 50.

Convençut de la importància de la premsa, va iniciar el 1871 la publicació del setmanari “L’amic del poble”; el va suprimir l’autoritat civil l’any següent, però el va substituir per una revista mensual anomenada “Santa Teresa de Jesús” en la que va difondre la doctrina catòlica. Per a la formació de la gent humil va publicar el 1884 un “Catecisme sobre la maçoneria” i el 1891 va oferir l’essencial de la Rerum Novarum en un “Catecisme dels obrers i dels rics”.

La seva gran obra va ser la Congregació de les Germanes de la “Companyia de Santa Teresa de Jesús”. Va voler que les seves filles, plenes de l’esperit de Santa Teresa d’Àvila, es comprometessin a “estendre el regne de Crist per tot el món portant a Crist en la intel·ligència dels nens i joves per mitjà de la instrucció i en el seu cor per mitjà de l’educació”

Va morir el 27 de gener de 1896 a Gilet (València) al convent dels PP Franciscans, on s’havia retirat durant algun temps per orar en soledat

 

Francisco García Monforte