El papa Sant Joan Pau II començava la seua exhortació apostòlica Pastores dabo vobis comentant aquestes paraules del profeta Jeremies: “Déu promet al seu poble no deixar-lo mai privat de pastors que el congreguen i el guien”. Unes línies més avant el papa afegia: “L’Església, poble de Déu, experimenta sempre el compliment d’aquest anunci profètic i, amb alegria, dóna contínuament gràcies al Senyor”, perquè sap que “sense sacerdots no podria viure aquella obediència fonamental que se situa en el centre mateix de la seua existència i de la seua missió en la història, açò és l’obediència al mandat d’anunciar l’evangeli i de renovar cada dia el sacrifici del seu cos entregat i de la seua sang vessada per la vida del món” (PDV núm.1 ).

Aquest diumenge, en l’ordenació sacerdotal de Gerard Reverté, experimentarem en la nostra diòcesi el compliment d’aquesta promesa del Senyor, i acollirem amb goig i gratitud el do d’un nou sacerdot que vol lliurar la seua vida al servei de Déu i del seu Poble Sant.

El que un jove responga positivament a la crida que el Senyor li ha dirigit perquè el serveixi i el segueixi és un acte de generositat. El sacerdoci no és actualment, com ho era en èpoques passades, una professió socialment valorada. No dóna autoritat ni prestigi en el nostre món i es viu des de la humilitat i la senzillesa. Aquest fet, que pot ser una dificultat que explicaria l’escassetat de seminaristes en aquest moment, ens ajuda a valorar més el ministeri, perquè ens permet entendre millor l’única motivació que pot portar a un jove a lliurar la seua vida al Senyor: acceptar la missió de pasturar el seu poble és un acte d’amor a Crist. Únicament l’amor al Senyor, i no el desig de poder, de prestigi o d’afecte, justifica l’entrega de la pròpia vida.

L’ordenació d’un nou sacerdot és un esdeveniment d’esperança per a la diòcesi. Malgrat la poca valoració social del ministeri, en el poble cristià hi ha un desig de què no falten sacerdots que anuncien l’evangeli, celebren l’Eucaristia i cuiden la fe de les comunitats parroquials. La falta de sacerdots és viscuda com un empobriment de la vida eclesial. Per això us vull invitar a viure aquest esdeveniment com un moment de gràcia i d’esperança. Gerard rebrà el do del sacerdoci, però no el rep per a ell, sinó per al servei del Poble de Déu, per a tots nosaltres.

Que l’ordenació d’un nou sacerdot serveixi també per crear en les nostres famílies, comunitats cristianes i grups juvenils, en la catequesi i en tota la vida eclesial un ambient de valoració positiva de la vocació al ministeri sacerdotal. Però no una valoració basada en el desig de poder o de prestigi, sinó en l’amor a Crist, en el desig de servir i d’entregar la vida pels altres.

I si algun jove sent en el seu interior la crida del Senyor, que no la rebutge immediatament, sinó que aprofundisca en ella pregant i demanant consell a un amic sacerdot que li puga ajudar a discernir i que l’anime a ser generós.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.

escoltar