Diumenge 2on de Quaresma     cicle A

Gn 12,1-4 Amb Abram -resident a Ur de Caldea i contemporani d’Hammurabi- la Bíblia entra en la història amb personatges i fets localitzables i datables (segons la historiografia de l’època).
Sense aclarir l’itinerari espiritual d’Abram (de qui se’ns hi ha dit a Gn 11,27 que Terah va ser el pare d’Abram a Ur de Caldea), la Història bíblica de la Salvació comença amb el Senyor dient a Abram: “Ves-te’ns del teu país, de la casa del teu pare, cap al país que Jo t’indicaré”.
Hi ha un marcat particularisme en l’amor de Déu: Et beneiré.
Però és un particularisme amb obertura als altres Et convertiré en un gran poble. Beneiré els qui et beneeixin.
Aquesta obertura té dimensió universal: Totes les famílies de la terra es valdran del teu nom (=missió) per beneir-se.
El destí de la benedicció divina és arribar a totes les famílies de la terra fins a descobrir un dia que fills d’Abraham són els qui creuen en Crist (Ga 3,7).

2Tm 1,8b-10 Discurs exhortant a la fidelitat perseverant enmig de les proves.
En la cadena de transmissió del missatge cristià Pau és  punt de referència segur.
1.a) 6-8 exhortació a revifar el do de Déu rebut per la imposició de les mans  de Pau, a fi de donar testimoni de nostre Senyor i suportar juntament amb Pau els sofriments a favor de l’evangeli amb la fortalesa que ve de Déu.
Les tres QUALITATS lligades al do de Déu  les ha de posseir tot cristià i Timoteu n’és prototipus : fortalesa, amor i seny.
1.
b) 9-10 motivació de fe és l’acció salvífica de Déu revelada ara amb la manifestació de Jesucrist qui ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa.
L’estructura d’aquest motiu teològic central s’articula en tres moments o etapes:
1º.  iniciativa gratuïta i eficaç de Déu per a la salvació
2º.  realització de la salvació mitjançant Jesucrist
3º.  actualització històrica de la salvació gràcies a la predicació de l’Evangeli.

Mt 17,1-9 L’evangelista Mt -com Mc i Lc- situa la Transfiguració després del primer anunci que Jesús fa de la seva Passió, Mort i Resurrecció (Mt 16,21s; 17,22s; 20,17s).
Testimonis d’aquesta experiència singular són Pere, Jaume i Joan: precisament els tres destacats negadors del camí de Creu anunciat per Jesús (Mt 16,21s; 18,1s; 20,20s).
Llavors molts creien i ara també que “on hi hagi presència viva de Déu hi ha d’haver necessàriament camí triomfant sense creus ni dificultats”.
La finalitat de la Transfiguració serà l’encoratjar els deixebles davant la perspectiva naturalment repugnant d’aquest Camí de Creu.
Amb una dificultat afegida : qui podrà sincerament reconèixer el Messies de Déu en un home rebutjat/condemnat/crucificat?.
Jesús se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta: si una bona visió demana una perspectiva adequada, el sentit autèntic de la Creu reclama perspectiva adequada.
Per això l’experiència de la Transfiguració tindrà lloc dalt d’una muntanya alta, és a dir, prop de Déu, en situació de pregària.  La tradició cristiana ja des de Sant Ciril de Jerusalem i sant Jeroni indica el Tabor com la muntanya de la Transfiguració.
Es transfigurà davant d’ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol i els seus vestits, blancs com la llum: la condició divina de Jesús -amagada pel misteri de l’Encarnació- es fa perceptible a Pere, Jaume i Joan. L’aspecte de Jesús és descrit amb  llenguatge apocalíptic (cara resplendent com el sol.. vestits blancs com la llum).
La Transfiguració anticipa l’estat gloriós del Ressuscitat. Amb la glòria divina de Jesús Ressuscitat que els apòstols veuen durant quaranta dies (Ac 1,3) abans de rebre el do de l’Esperit la diada de Pentecosta (Ac 2,1-4), se’ls hi farà també clar el sentit salvador del Camí de Creu que han de recórrer Jesús i tots els seus.
La condició humana de Jesús transfigurat deixa passar la Llum que ja portava dins i que és avalada per Moisès (Llei) i Elies (profetes): l’A.T.
Aquesta glòria divina no és cap glòria triomfalista que defuig la Creu ni tampoc cap invitació a instal·lar-se en Tabors d’alienació, lluny de la lluita enmig de la història.
El relat paral·lel de Lc 9,31 diu que parlaven de la seva partença / mort / èxode.
Mt no diu de què conversaven Moisès i Elies amb Jesús, però és clara pel context la connexió amb la Passió.
Pere, Jaume i Joan, pensen: És bo que estiguem aquí dalt! Quedem-nos-hi!.  Si vols, hi faré tres tendes/cabanes : una per a tu, una per a Moisès i una per a Elies.
Déu no fa cas a la proposta de quedar-se aquí dalt amb tres tendes per a Jesús, Moisès i Elies (al mateix nivell?!) i la veu de Déu els en fa una de molt diferent: Aquest és el meu Fill, el meu Estimat: Escolteu-lo. Feu-li cas a Ell, que acaba d’anunciar el camí a seguir; no feu cas de veus que us volen allunyar del camí salvador de la Creu.
L’anàlisi estructural del relat mostra la posició central del v.5 amb la veu divina que revela la identitat de Jesús, Fill Estimat del Pare, i el prec d’escoltar-lo/fer-li cas.
És cert que desitgem cordialment que vingui a nosaltres el vostre Regne : un Regne universal i etern, de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, d’amor i de pau. Però també és cert que ens fa por la Creu i ens fa por haver de lluitar contra la inèrcia o la llei del mínim esforç. Per això no és gens fàcil l’opció del cristià.
D’on traurem avui la força necessària per vèncer aquesta greu dificultat?
La col·locació sinòptica de l’episodi de la Transfiguració en plena pujada de Jesús a Jerusalem (Mt 16,13-20,34) després del 1er anunci de la seva mort i resurrecció (Mt 16,21), i de la 1ª reacció de rebuig per part de Pere (Mt 16,22), orienta clarament la interpretació d’aquesta perícopa com a vivència singular que ha de possibilitar als deixebles fer el Camí de la Creu.
La Revelació amb la veu des del núvol (v.5) destaca molt bé
-la clara afirmació del Pare respecte a Jesús: Aquest és el meu Fill, el meu Estimat;
-la clara exigència respecte als deixebles: Escolteu-lo   Feu-li cas a Ell.
Però l’experiència del Tabor no és privilegi exclusiu de Pere, Jaume i Joan. És també gràcia al nostre abast si ens deixem prendre per Jesús i, enduts a part dalt d’una muntanya alta, vivim l’EUCARISTIA deixant-nos posseir pel Senyor que ens alimenta amb la seva Paraula -guia de seguidors- i el seu Cos -aliment de pelegrins- i amb diàleg de PREGÀRIA per ser durant tota la setmana TESTIMONIS de l’amor de Déu.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts: predicar Transfiguració sense Passió seria alimentar la il·lusió de defugir la Creu i l’error d’esperar la glòria de la Resurrecció sense passar per la mort en Creu.
Només un cop arribat a la Passió dirà Jesús “Jo sóc rei” (Jn 18,37; Mt 27,11): perquè llavors és clar que la seva reialesa no és d’aquest món (Jn 18,36) i no es pot entendre en clau triomfalista de rebuig a la Creu.
Els apòstols seran testimonis de la Transfiguració de Jesús quan siguin enviats des de la muntanya (Mt 28,16) a ser testimonis de la seva Resurrecció.

                                            José Luis Arín Roig