El primer diumenge de quaresma comença a utilitzar-se en les misses que se celebren en castellà un nou missal. És la tercera edició del missal de Pau VI publicat després del Vaticà II. Per desig del papa Benet XVI s’ha introduït un canvi en la traducció de les paraules de la consagració del calze: “este es el cáliz de mi sangre… que será derramada por vosotros y por muchos (la versió anterior deia: por todos los hombres)”. De moment en català continuarem dient vessada per vosaltres i per tots els homes.

Les raons que van dur al papa Benet XVI a demanar aquesta modificació no són de caràcter dogmàtic. De cap mode es vol insinuar que Crist no va morir per tots els homes: Jesús no va excloure ningú de la seua voluntat de salvació a l’hora de lliurar la seua vida. Tampoc es vol suggerir que, encara que Jesús en la seua intencionalitat morís per tots, de fet la seua mort no ha aprofitat a tots: qui són, han sigut o seran els beneficiaris de la Redempció és quelcom que únicament Déu coneix. Des de la fe hem de dir que Crist va voler salvar a tots, i que per aconseguir eixa salvació ens hem d’obrir a la seua gràcia perquè se’ns apliquen els mèrits de la seua passió. No hem d’especular més.

Els motius del canvi són d’orde lingüístic. En el Nou Testament trobem les dues fórmules. En el camí cap a Jerusalem, Jesús va dir als seus deixebles que ell no havia vingut a ser servit, sinó a “servir i a donar la seua vida en rescat per molts” (Mt 20, 28; Mc 10, 45). Segons els relats de la institució de l’Eucaristia de Mateu i Marc, va afirmar que la seua sang seria vessada per molts (Mt 26, 28; Mc 14, 24). De fet, quan la missa se celebrava en llatí, la fórmula de la consagració era una traducció literal d’aquestes paraules de Jesús: s’emprava l’expressió pro multis. En canvi, quan va començar a celebrar-se en les llengües vernacles, el pro multis es va traduir per tots els homes. Es va fer una traducció que era, al mateix temps, una interpretació.

Des d’una perspectiva teològica es tracta d’una interpretació correcta, que ja es troba en el Nou Testament: sant Pau repeteix que Crist va morir per tots (2Cor 5, 14-15; 1Tim 2, 6; Heb 2, 9), i en la carta als Romans (c. 5) usa tots i molts alternativament com a sinònims. Per això, cal afirmar que aquesta traducció-interpretació és concorde amb la Paraula de Déu que ha estat inspirada pel mateix Déu. De fet Benet XVI, en la seua obra Jesús de Natzaret, comentant el pas del molts de Jesús al tots de Pau, afirma: “queda cada vegada més clar que Crist, de fet, va morir per tots”.

En el molts de Jesús no hi ha desig d’excloure ningú, sinó d’incloure tota la humanitat, que és una multitud incalculable. Però, donat que Jesús, a l’instituir l’Eucaristia va usar l’expressió per molts, Benet XVI va voler que es respectaren amb fidelitat les seues paraules. Per això, no hem d’interpretar aquest canvi com un desig d’excloure ningú de la salvació; tampoc podem afirmar que la fórmula per tots els homes no és fidel a la fe cristiana; ni hem de pensar que entre les dos fórmules hi ha oposició. En tot cas aquest canvi ens ha de portar a acollir amb gratitud el do de la salvació que se’ns dóna en l’Eucaristia i a desitjar i demanar que abaste a tots.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.

escoltar