Aquesta setmana que ve s’obri el període de preinscripció en els centres educatius de cara al pròxim curs. No és un simple tràmit de caràcter burocràtic, sinó una decisió que s’ha de prendre en consciència per la importància de la missió que els pares teniu en l’educació dels vostres fills. Procurar que els xiquets i joves tinguen els mitjans adequats per a un desenvolupament el més complet possible és un deure moral que competeix en primer lloc als pares. A aquest deure correspon el dret a prendre aquelles decisions educatives d’acord amb les pròpies conviccions religioses i morals. Es tracta d’un dret que es basa en la naturalesa de la relació paterno-filial i no un “favor” que l’estat fa als pares. L’estat té l’obligació de garantir aquest dret i de procurar als xiquets, els pares dels quals no assumeixen la seua responsabilitat, una educació digna.

Una de les decisions a prendre és la inscripció en la classe de religió. Molts la presenten com un privilegi que té l’Església i, en alguns casos, ens trobem amb centres educatius que dificulten i inclús arriben a impedir que s’imparteixi en ells. No oblidem que el nostre ordenament jurídic garanteix l’exercici d’aquest dret i que, per això, cap autoritat acadèmica ha d’impedir-ho. Tot centre educatiu té l’obligació d’oferir l’assignatura i de facilitar que els pares que desitgen inscriure els seus fills en ella, ho puguen fer.

L’ensenyament de la religió facilita que l’educació, que és quelcom més que instrucció acadèmica, acompleixi millor els seus propis fins: permet un coneixement més profund de la persona de Jesús i, amb això, arribar a tindre un model concret a qui assemblar-se en el procés de creixement personal. D’eixe coneixement de Crist naixen uns valors morals que dignifiquen l’ésser humà i ajuden a la construcció d’una societat més digna: la veracitat, el respecte a la dignitat de tota persona, la sol·licitud per ajudar als més necessitats sacrificant-se per ells si fóra necessari, el valor de la justícia, etc… Una identificació amb el Senyor dóna un fonament sòlid a aquestes opcions morals.

A més, no podem oblidar que la nostra cultura, que no sols és art sinó tota una forma d’entendre la vida, ha sigut configurada pel cristianisme que, sent una religió, porta amb si una forma d’entendre i de valorar totes les realitats humanes. La ignorància del fet cristià obre la porta a comportaments i valors aliens a la nostra tradició cultural, i tanca els ulls de l’esperit a la grandesa de tantes obres mestres de la cultura, que es tornen incomprensibles si es desconeix el substrat religiós que està en el seu origen.

Per ajudar a les famílies en la missió d’educar als fills, des de fa segles l’Església, a través de moltes congregacions religioses i d’institucions diocesanes, ha anat formant una xarxa de centres educatius. En aquest moment de pluralisme cultural, les escoles cristianes són una garantia, per aquells que ho desitgen, d’una educació on el fet cristià estiga present.

Desitjant el millor per als vostres fills, vos invite a prendre aquestes decisions des de la responsabilitat.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.

escoltar