El palau episcopal està aixecat sobre una bona part de l’antic port romà, segons les troballes arqueològiques de començament de segle. Es creu que, encara que fóra parcialment, va pertànyer a la Cort tortosina medieval, però al segle XIV consta que fou lliurat a l’Església i que hi fou instal·lada la cúria episcopal des de l’antic palau que es troba dins del conjunt del recinte catedralici, amb accés per la Plaça del Palau.

Consta d’una construcció primitiva, i l’actual que correspon als segles XIV i XV.

El pati és una part rellevant, joia de l’arquitectura del gòtic civil català. L’edifici, de carreuada isòdoma (totes les pedres són iguals), s’organitza al voltant d’aquest pati central, envoltat a nivell de planta baixa per sales que conserven l’estructura medieval.

Palau1
El primer pis, al que s’hi arriba per una escala volada situada a l’interior del pati, aboca a aquest mitjançant una galeria que conserva en els sectors nord-est i nord-oest una arqueria apuntada amb columnes quadrilobulades coronades per àgils capitells.

L’altra part que destaca és la capella que va fer construir el bisbe Berenguer de Prats el 1316, la qual presenta una magnífica portalada abocinada amb belles mostres esculturals (única en el gòtic tortosí) i, a làbisis, una coberta de creueria estrellada que s’eleva sobre dues trompes angulars.
Palau2

La façana de la capella constitueix una veritable joia escultòrica. Dos finestrals d’arcs apuntats emmarquen una porta abocinada que té el timpà treballat amb relleus sobre la Mare de Déu, i quatre escultures de personatges religiosos en els muntants i laterals amb artístics dossers.

A l’interior hi ha cinc finestres cegues. La part pentagonal de l’absis, amb notables pintures murals, només es comunica amb la llum exterior per un finestral d’arc apuntat situat a la part de l’Epístola. Damunt de la pica de l’aigua beneïda (de jaspi), sostinguda per una mà, s’hi troben tres escuts de forma conopial amb roses daurades en camps de gules, que segurament corresponen a les armes del bisbe Berenguer de Prats (1316-1340).

Probablement és el Palau Episcopal més bell de Catalunya.

A l’angle de ponent estan les dependències episcopals, completament restaurades per “Regiones Devastadas”. Les cobertes amb les voltes de creueria, foren molt perjudicades durant la guerra civil del 1936-39 i destruïdes totalment en la restauració.
Palau3
A la part orientada a l’oest, una escala de caragol guia a la planta superior, i directament a l’Arxiu Històric Diocesà.

A un costat queda, amb tota la seva gràcia medieval, un gran saló (actualment el saló de recepció) que dóna pas a l’elegant i preciosa capella construïda pel BiPalau Episcopalsbe Berenguer de Prats.

Es conserven en perfecte estat la capella del pala i el saló que li dóna accés.

En el segon pis es poden veure encara les grans arcades de pedra que sostenen el sostre, una de les quals ha estat totalment recuperada.

El palau té una façana principal enfrontada a la Catedral i una posterior que mira al riu. La principal té com a accés una gran arcada de mig punt peraltada en la que s’hi troba l’escut d’armes del Bisbat de Tortosa, i unes finestres gòtiques d’arcs apuntats amb esveltes columnes. La façana posterior abocava directament al llit del riu fins la construcció de l’actual carrer l’any 1945. Unes escales de pedra permetien accedir des del palau al riu.

La Generalitat i el Bisbat han col·laborat en la recuperació del Palau.

Originalment el Palau Episcopal era el lloc on es reunia la cúria. És residència del Bisbe des del s. XV. Actualment està destinat a despatx i lloc de recepció del Bisbe.