Any Sant de la Misericòrdia

Homilia de Mons. Enrique Benavent
en l’Eucaristia d’inici del Jubileu de la Misericòrdia i apertura de la Porta Santa

Santa Església Catedral de Tortosa, 13 de desembre de 2015

 

– Tercer diumenge d’Advent
– Lectures:
– So 3, 14-18a
– Is 12, 2-6 (Càntic com a salm responsorial)
– Fl 4, 4-7
– Lc 3, 10-18

Il·lm. Sr. Vicari General
Excm. Capítol Catedralici
Germans en el sacerdoci
Diaques
Religioses
Autoritats de la ciutat que us heu unit a la nostra celebració
Germanes i germans en el Senyor

1. Una celebració que ens uneix a tota l’església

Seguint la invitació del Papa Francesc, la nostra diòcesi s’uneix plena de goig a la celebració d’aquest jubileu de la misericòrdia. Avui en totes les catedrals del món es viuran celebracions com aquesta. També nosaltres, com a membres de l’única església del Senyor participem en aquesta Eucaristia que indica el començament d’un any que s’ha de viure amb plena intensitat espiritual en totes les esglésies disperses pel món. El Papa vol que al llarg d’aquest temps de gràcia arribem a viure l’experiència d’una renovació espiritual perquè en l’església resplendisca amb més claredat el rostre de Crist, que en les seues paraules i accions ens va revelar el cor misericordiós del Pare. Però també és un objectiu d’aquest any que tota l’església anuncie al nostre món un missatge que és urgent que ressone en el moment actual. Un món sense misericòrdia seria inhumà. El nostre món, i no únicament l’església, necessita escoltar aquesta paraula. I el Papa ens ha convidat a què tots junts l’anunciem i la proclamem. Què bonic que tots junts proclamem aquest missatge i intentem viure’l al sí de la nostra església. Ja aquest fet, que ens parla de comunió amb el sant Pare i entre totes les esglésies té, per ell mateix, un gran valor.

2. Joia i conversió

Celebrem aquesta obertura diocesana del jubileu de la misericòrdia en el cor de l’Advent. Hem escoltat una paraula que ens ajuda a comprendre les exigències espirituals per a tots nosaltres i el fruit que hem d’esperar d’aquest temps de gràcia. Dues paraules resumeixen perfectament el missatge que s’ha proclamat: exigència de conversió i l’alegria a la que porta aquesta conversió.

Una lectura superficial del text evangèlic que s’ha proclamat ens portaria a pensar que el Messies anunciat per Joan Baptista i el to de la seua predicació no tenen res a veure amb la misericòrdia. El seu missatge sembla més una amenaça que una invitació a la confiança en Déu. Efectivament, diu Joan del Messies que “Ja té la pala a les mans, per ventar la seua era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga”(Lc 3,17). Certament, són paraules que sonen com una amenaça de càstig. Significa això que el Messies anunciat per Joan no té un cor misericordiós? Quin sentit tenen aquest to i aquest llenguatge? En l’Antic Testament veiem que Déu en alguns moments amenaça i castiga el seu poble per evitar la seua perdició. Déu de vegades ens exhorta amb un llenguatge exigent i, fins i tot, castiga per evitar condemnar. “La misericòrdia de Déu (ha afirmat el Papa en la butlla Misericoridae vultus) és la seua responsabilitat per nosaltres. Ell desitja el nostre bé”(n.9). Ajudar-nos a veure les conseqüències de les nostres faltes neix del desig pel nostre bé i és ja obra de la misericòrdia.

L’evangeli d’avui ens exhorta a què no oblidem que la gràcia de Déu no és, com ha dit un teòleg evangèlic del segle XX, que va morir en un camp de concentració, una gràcia barata: “La gràcia barata és la gràcia considerada com una mercaderia que cal liquidar, és el perdó malbaratat, és la gràcia sense preu, que no costa res… és la justificació del pecat i no del pecador… és la predicació del perdó sense penediment, el baptisme sense disciplina eclesiàstica, l’eucaristia sense confessió dels pecats, l’absolució sense confessió personal… és la gràcia sense seguiment de Crist, la gràcia sense creu, la gràcia sense Jesucrist viu i encarnat”. La seguretat en la misericòrdia de Déu ens allibera de l’angoixa i del temor, però no de la responsabilitat d’acollir el seu amor com a principi de renovació de la nostra vida.

Però la paraula de Déu no ens parla únicament de l’exigència de la conversió com a mitjà per evitar el càstig. Si ens quedàrem únicament en aquest missatge, la vida cristiana seria quelcom trist. La conversió que se’ns demana en el temps d’Advent i en aquest jubileu de la misericòrdia té un fruit que moltes vegades no resplendeix com deuria en la nostra vida: la joia. El Senyor no sols vol alliberar-nos del càstig. Ell ve a estar enmig de nosaltres: “Alegra’t i celebra-ho de tot cor, Jerusalem!… El Senyor és dintre teu… per l’amor que et té, no et vol blasmar, per tu està content i crida de goig”(So 3,14-17). Sant Pau ens ha dit: “Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte”(Fl 4,4-5). El fruit que produeix en els nostres cors saber que hem estat perdonats, que el Senyor és enmig de nosaltres, és l’alegria en el Senyor. El fruit de l’any de la misericòrdia en l’església ha de ser que tothom ens tinga com a gent de bon tracte.

3. Viure i practicar la misericòrdia

En aquest temps d’Advent, davant la vinguda del Messies, la pregunta que hui més es repeteix en l’evangeli i que és una invitació a preguntar-nos cadascú de nosaltres, és precisament aquesta: “Què hem de fer?” La resposta de Joan a tots els que li pregunten ens indica els signes de la vertadera conversió: la justícia i les obres de misericòrdia. Aquests són també els signes d’un món que vol viure sota el signe de la misericòrdia i que, per això mateix, serà digne de l’ésser humà.

En la butlla de convocatòria d’aquest jubileu extraordinari de la misericòrdia, el Papa Francesc ens convida a viure i a practicar la misericòrdia. A viure la misericòrdia, en primer lloc en la nostra relació amb Déu. Si algú de nosaltres pensàrem que som uns cristians perfectes, seriem com aquell fariseu que va pujar al temple a pregar. En el seu cor estava tan orgullós del que era, del que tenia o del que feia, que menyspreava els demés. Però fou el publicà el qui va ser justificat per Déu. Si en el nostre cor estem plens de nosaltres mateixos no hi ha lloc en ell per a Déu. Necessitem viure la misericòrdia que ve de Déu i acollir-la amb un cor ple d’humilitat. Perguem la por a obrir el nostre cor al Pare. Sant Joan XXIII ja deia al començament del Vaticà II que en aquest temps l’església ha d’usar “el remei de la misericòrdia” i “no pas empunyar les armes de la severitat”. Que el sagrament de la penitència siga el lloc del remei de la misericòrdia.

Estem cridats a viure la misericòrdia en la relació amb els altres. Això significa, en primer lloc, no jutjar i no condemnar. Com he indicat en la meua carta pastoral, en el nostre cor, judici i condemna estan units. Quan jutgem, ja hem condemnat. Però judici i condemna son injustos, perquè neixen d’un cor injust; i falsos, perquè ningú coneix plenament el que hi ha dins de cada persona. Viure la misericòrdia significa també perdonar, perdonar de cor, és a dir, de veres. I perdonar sense posar límits al perdó. No oblidem que Déu ens ha perdonat molt més del que ens demana que nosaltres perdonem als germans.

Estem cridats a practicar la misericòrdia. En l’escrit de vida diocesana dedicat al jubileu de la misericòrdia vaig al·ludir a una vivència en una visita pastoral a una senyora molt gran que em va evangelitzar a mi. En la conversa em va dir que en la seua joventut s’havia proposat practicar les 14 obres de misericòrdia. Em va contar com va acollir a un soldat que tornava de la guerra de camí a casa, dient a l’hostal del poble que li donessin la millor habitació. Testimonis com aquest no s’obliden mai. Les obres de misericòrdia són camí segur de santedat. Tan importants són les corporals com les espirituals, inseparables per a un cristià, perquè quan les obres de misericòrdia corporals van acompanyades per les espirituals estem davant de la caritat cristiana que és quelcom més que una assistència social.

Que aquest jubileu siga un temps de gràcia, d’obrir el nostre cor a la misericòrdia de Déu, de manifestar amb les obres de justícia y de misericòrdia la sinceritat de la nostra conversió.

4. La misericòrdia salvarà el món

Hem dit que el nostre món necessita recuperar el sentit de la misericòrdia, perquè en ell encara es justifica la corrupció, els abusos i les injustícies. Necessita que li recorden que la misericòrdia el salvarà perquè porta a lluitar per la justícia front a aquells que sembren corrupció per l’afany de diners o l’abús de poder, com denuncia l’evangeli d’avui en les respostes que Joan Baptista dóna als publicans i als militars, i a posar en el primer lloc a aquells que en la societat són els últims. La misericòrdia salvarà el món perquè es fonamenta en el principi de què tot ésser humà, fins i tot aquell que ens pot semblar el més dolent de tots, té en el fons del seu cor quelcom que fa que no es perda la seua dignitat de fill de Déu i l’hem d’ajudar a descobrir-ho; i en la convicció de que el pecador no deixa de ser persona en el seu pecat i, per això mateix, és possible la seua salvació.

La misericòrdia salvarà el nostre món, i no la violència en el nom de Déu o de les pròpies idees, ni la venjança, ni una justícia aplicada inhumanament, ni l’egoisme que tanca el nostre cor als necessitats, ni la comoditat que ens impedeix donar la ma al qui pateix, ni el desig de poder que tot ho justifica. La misericòrdia salvarà el món perquè neix del desig del bé de l’altre. El Papa ens convida a anunciar aquest missatge al nostre món i, ho fa, no perquè el menyspreem, sinó perquè l’estimem.

Si vivim d’aquesta manera el Jubileu de la Misericòrdia, es renovarà l’església i el món s’humanitzarà. A Maria, la Mare de misericòrdia, li encomanem els fruits d’aquest jubileu. Amén.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa