El diumenge, 3 de setembre, la ciutat de Tortosa celebrà la festa de la seua patrona, la Mare de Déu de la Cinta. Com tots els anys els IMG_7433tortosins fórem convocats a la Catedral per manifestar l’amor que li tenim a la nostra Mare i reviure les nostres arrels cristianes. A les 12 hores, es celebrà la solemne Missa Estacional, presidida pel nostre bisbe, Excm. i Rvdm. Mons. Enrique Benavent Vidal i concelebrada pel Cabildo Catedral, els rectors de les parròquies de la ciutat i altres preveres. En total quinze.  Hi eren presents el Sr. Alcalde, regidors, autoritats, Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta, Cort d’Honor, pubilles i pubilletes i molts fidels que omplien la Catedral de gom a gom. Alguns cants foren a càrrec de l’Orfeó Tortosí i en altres van intervenir tots els fidels sota la direcció del Sr. Joan Redó.

S’inicià la celebració amb l’himne a la nostra Patrona. Tot seguit, l’Il·lm. Sr. Vicari General, José Luís Arín Roig, ens adreçà unes paraules entre les quals cal destacar la visita que la Mare de Déu va fer als fills de Tortosa, donant-nos el seu regal d’amor. Posem en pràctica les seues paraules: “Feu tot el que Ell us digui”

Un membre de la Reial Arxiconfraria de Ntra. Sra. de la Cinta proclamà la 1ª lectura (Is 7,10-14; 8, 10). La 2ª del Llibre de l’Apocalipsi (21, 1-4) fou proclamada per un membre de la Cort d’Honor  i Mn. Gerard Reverté proclamà l’Evangeli (Lc 1, 39-47) que narra la visita de Maria a la seua cosina Elisabet.

IMG_7438El Sr. Bisbe, després de saludar els concelebrants, autoritats, borlistes, Reina i pubilles, Reina Infantil i pubilletes i fidels, inicià l’homilia glossant una de les estrofes dels goigs a la Verge de la Cinta, lletra de Mn. Tomàs Bellpuig, en les quals ens fa reviure el gran tresor del seu Cíngol que conservem en la nostra Catedral. La Mare de Déu és la llum que no ha deixat mai d’il·luminar la nostra ciutat i a qui tant invoquem en les foscors i dificultats de la vida.

Aquest any celebrem els quatre-cents anys que el bisbe Lluís de Tena va fundar la Reial Arxiconfraria i cada vegada s’ha conservat més el lligam que uneix els tortosins amb la Mare de Déu. El bisbe Enrique va agrair a la Reial Arxiconfraria l’esforç que està fent per la celebració dels quatre-cents anys: un nou reliquiari, la imatge de la Mare de Déu que presidirà la façana de la Catedral i tantes coses  programades i realitzades al llarg d’aquest any. En la vida de l’Església el més important no és el que es veu, sinó el que succeeix en el seu interior. Per aquest motiu vaig demanar al Sant Pare la concessió de l’Any Jubilar Marià, un any de gràcia.

L’important de la història de la devoció a la Mare de Déu de la Cinta és l’alegria i l’agraïment. En l’Evangeli veiem que es troben dues dones que cadascuna ha viscut la seua història, però les dues esperen un fill. El de Maria concebut per obra de l’Esperit Sant, és obra de Déu. Elisabet sap que el seu fill també és un regal de Déu, perquè ella havia ja perdut l’esperança de tenir descendència. Que la nostra resposta sigue d’alegria i agraïment i demanem-li perdó al Senyor per les vegades que no ho fem. Que la Mare de Déu faci que en la vida i en la mort siguem un sol cor. “La Cinta mo’l demana, donem-li’l cor”.

Benvolgudes pubilles i pubilletes. Són molts els fruits de santedat que han sorgit a la nostra ciutat i a la nostra diòcesi. Els joves esteu cridats a viure en amistat amb Jesús i la seua llum il·luminarà el vostre cor. No vivim moments fàcils. Hem tingut molt a prop el terrorisme, però no ens hem de deixar portar per l’odi i la venjança. Sabem que la llum de Maria ens il·luminarà. Que la llum que ella ens va portar ompli la nostra vida i el nostre món. Que  sigue fortalesa per als qui passen moments difícils i també sempre esperança en la nostra vida. Que així sigue.

La Reina, la Reina Infantil i una pubilla van portar les ofrenes i mentre l’Orfeó cantà l’Ave Maria. Durant la comunió vam cantar el “Magnificat”. Arribat el moment final de la celebració, el Sr. Vicari General digué que el Sr. Bisbe impartiria la benedicció amb indulgència plenària. Abans d’acomiadar-nos entraren a la Catedral fins els peus del presbiteri, els “Dolçainers de Ferreries-Sant Vicent. Colla Gegantera i Cort de Bèsties”, presidits per la figura de l’àguila de Tortosa, fent un ball  en honor a la Mare de Déu de la Cinta. Després d’un fort aplaudiment, el seguici que l’acompanyava, interpretà l’himne a la nostra Patrona. Acabà la celebració cantant l’Orfeó Tortosí i tot el poble de Déu allí congregat, l’himne de la Cinta.

IMG_7442A la tarda es celebrà la solemne processó, presidida pel nostre bisbe Enrique. El primer majordom, Sr. Francesc Viñes Albacar confià l’estendard principal a la Reial Arxiconfraria de la Cinta amb motiu dels quatre-cents anys de la seua fundació, representada pel seu prior, M.I. José Maria Membrado i com a borlistes, el confrare Sr. Javier Colina en representació de tots els confrares que han passat al llarg de la seua història i la Sra. Marina Gombau, néta de tortosins de l’Associació Tortosina-Vigatana, en representació dels qui veneren la Cinta  en altres indrets, fora de Tortosa. Com tots els anys molts tortosins omplien els nostres carrers per veure passar la imatge de la Mare de Déu i la seua Relíquia. A l’entrada de la Relíquia a la Catedral i entre forts aplaudiments, es van disparar els tradicionals focs artificials. Amb gran emoció com sempre, s’enlairaven les veus dels tortosins cantant l’himne a la Cinta i des de l’ambó el Sr. Joan Redó pronunciava amb tot l’entusiasme frases de lloança a la Mare de Déu, interrompudes per forts aplaudiments. Amb la pregària final i la benedicció del Sr. Bisbe, ens vam acomiadar fins al dia següent que ens retrobaríem per la celebració de la Novena.

I acabo amb unes paraules que expressen un vincle d’amor i de tendresa entre Maria i els tortosins: “La nostra Cinta Sagrada mos té el cor tendrament pres, Mare apreteu la llaçada que no es desface mai més”.

Maria Joana Querol Beltrán

Homilia
Galeria fotogràfica