En les reflexions sobre els distints esdeveniments de la vida de Maria, que els ofereixo amb motiu de la celebració de l’any jubilar marià que el Papa Francesc ha concedit a la nostra diòcesi, avui ens fixarem en una afirmació que apareix en dos moments dels relats de la infància de l’evangeli de Sant Lluc: després de l’adoració dels pastors l’evangelista ens indica que “Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava” (Lc 2, 19); i quan van tornar a Natzaret després d’haver trobat a Jesús, que s’havia quedat en el temple, se’ns indica novament que “la seua mare conservava tot açò en el seu cor” (Lc 2, 51). Sant Lluc ens està indicant amb quina actitud espiritual la Mare de Déu viu els esdeveniments del naixement i de la infància de Jesús.

Quan resem el sant Rosari aquests esdeveniments estan inclosos en els misteris de goig. Però si llegim atentament els evangelis descobrim que és un goig no exempt de preocupacions i inquietuds: el naixement de Jesús, que és una notícia que “portarà a tot el poble una gran alegria” (Lc 2, 10), és viscut en una situació de soledat i pobresa; en la presentació de Jesús en el temple, que és viscuda per l’ancià Simeó com la realització de l’esperança més important de la seua vida, Maria ha d’escoltar unes paraules inquietants (“a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima” [Lc 2, 35]); l’arribada d’aquells mags, que “es postraren a terra i el van adorar” (Mt 2, 11), va provocar l’exili de la Sagrada Família a Egipte i la matança dels innocents (Mt 2, 13-23); el pelegrinatge a Jerusalem per a celebrar la Pasqua quan Jesús tenia 12 anys, que era un moment de festa, es va veure entelat per la decisió de Jesús de quedar-se en el temple i, a més, va ser l’ocasió perquè Maria i Josep escoltaren dels seus llavis les primeres paraules que ens transmeten els textos evangèlics: “No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?” (Lc 2, 49). L’evangelista precisa que “ells no comprengueren aquesta resposta” (Lc 2, 50).

L’actitud espiritual de Maria és la d’una persona que té una fe profunda: sap que qui decideix la història del seu fill no són ni ella ni Josep, sinó Déu i que, per això, la seua missió consisteix a anar descobrint la voluntat d’eixe Déu, que es va manifestant en els distints moments que viuen amb Jesús. El “conservar” i “meditar” és la resposta creient a les situacions que no es comprenen; a les circumstàncies que constitueixen una dificultat en el camí de la vida; als esdeveniments que ens succeeixen i que no coincideixen amb els projectes, desitjos o il·lusions que nosaltres ens hem creat; a les contrarietats que sorgeixen en el camí de la vida. En aquestes situacions el creient ha de reaccionar reconeixent amb humilitat que qui guia la història de la seua vida en el camí cap a la salvació és Déu, i acollint en esperit d’obediència la voluntat de Déu. Per a viure així és necessari tindre eixa actitud contemplativa de Maria que ens transmeten els evangelistes, i que és la que ens ajuda a no perdre la pau en cap moment de la nostra vida.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.

escoltar