Homilia de Mons. Enrique Benavent
en la solemne Eucaristia dedicada a la Mare de Déu de la Cinta

Catedral de Tortosa, diumenge 4 de setembre de 2016

 

– Is 7, 10-14; 8, 10
– Salm: Jdt 13, 18-19
– Ap 11, 19; 12, 1-6. 10
– Lc 1, 39-47

Il·lm. Sr. Vicari General
Excm. Capítol catedralici
Rectors de la ciutat i germans en el sacerdoci
Il·lm. Sr. Alcalde i regidors de l’ajuntament de Tortosa
Autoritats civils i militars
Sr. Majordom en Cap i membres de la Reial Arxiconfraria de la Cinta
Cort d’honor de la Mare de Déu
Reina i Reina infantil, pubilles i pubilletes
Benvolguts germans i germanes tots en el Senyor

1.-Introducció

“La vostra Cinta sagrada ens té el cor tendrament pres”. Aquesta exclamació del cant a la Mare de Déu de la Cinta escrit per mossèn Tomàs Bellpuig, expressa perfectament el vincle que existeix entre la Mare de Déu i els tortosins. Un vincle que uneix els nostres cors al seu, un vincle d’amor. Maria, amb el seu cíngol ens ha pres el cor, però no ho ha fet a la força sinó amb tendresa: “Ens té el cor tendrament pres”. Perquè, com diu Mn. Bellpuig en el seu himne: “finesa tan regalada no hi ha al món poble al que es fes”. La Cinta és un regal d’amor que no pot despertar més que agraïment per la nostra part.

Quan existeix un vincle d’amor entre dos persones, si és autèntic, volem que sigui cada dia més fort. Per això en el mateix himne li demanem a Maria: “Mare, apreteu la llaçada, que no es desface mai més”. La celebració d’avui, amb tots els elements que la integren, és la manifestació d’eixe desig que existeix en el cor de tots els tortosins, no sols de què no es desface el lligam que uneix el cor de Maria amb el nostre, sinó de què Ella aprete la llaçada cada dia més i eixe vincle sigui cada dia més fort.

2.-La Cinta: signe de la Misericòrdia

Quan dos persones s’estimen cada vegada s’assemblen més; tenen els mateixos sentiments; la vida, el diàleg, l’amor, tot el que comparteixen les porta a pensar igual i a tenir-ho tot en comú: les alegries i les penes, el goig i els moments de dolor. Si la Cinta uneix els nostres cors al de Maria, els nostres sentiments han de ser els seus. Aquest any, en el que la festa de la Mare de Déu de la Cinta s’emmarca en la celebració de l’Any de la Misericòrdia, al qual el Papa Francesc ens ha convocat a tots, hem de demanar-li a Maria que ens ensenye a tenir un cor misericordiós com el del Pare, perquè Ella és la primera que va tindre eixe cor misericordiós com el del Pare.

Acabem d’escoltar en l’Evangeli la narració d’un moment especialment entranyable i ple de delicadesa en la vida de Maria. Elisabet, la seua cosina, quan ja no tenia l’esperança d’una descendència per la seua avançada edat, ha experimentat la misericòrdia de Déu i espera el fill que tant desitjava. De fet, ens diu l’evangelista que quan Joan va néixer, tots els veïns i parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor (Lc 1,58). Quan Maria s’assabentà, “se n’anà decididament” a visitar Elisabet. Dues vegades apareix en l’evangeli aquesta expressió per a descriure la reacció d’uns personatges davant la notícia d’un esdeveniment. És la resposta de Maria a l’anunci de l’Àngel de què la seua cosina espera un fill; és també la reacció dels pastors davant l’anunci del naixement de Jesús: van decididament, sense pensar-s’ho, sense fer càlculs. Maria va perquè Elisabet la necessita. I comparteixen les dos l’alegria de sentir-se estimades per Déu. Maria no sols li porta una ajuda material, li porta l’anunci de salvació. En el fill que cadascuna d’aquestes dones porten en el seu si, saben que estan davant d’un regal de Déu i, per això, comparteixen l’alegria de saber que són objecte de l’amor de Déu.

Maria ha sentit i experimentat la misericòrdia del Pare, s’ha alegrat per eixe amor, s’ha alegrat perquè la seua cosina Elisabet ha experimentat també l’amor de Déu, i s’ha decidit a anar a donar-li la seua ajuda. Però Maria i Elisabet no sols s’alegren perquè Déu els ha manifestat a elles el seu amor. També ho fan perquè en els seus fills Déu manifesta definitivament la seua misericòrdia i el seu amor a tota la humanitat.

En aquest Jubileu de la Misericòrdia vaig decidir que la Porta Santa fos la que uneix el claustre amb la capella de la Cinta. Això té un sentit: Maria és la Porta de la Misericòrdia. Ella és la porta per la qual Jesús, que és la Misericòrdia en persona de Déu envers el món, ha entrat en la història de la humanitat. Però Ella és també per a tots nosaltres la porta per la qual arribem a tindre un cor misericordiós com el del Pare. És la porta per la qual la misericòrdia de Déu ha entrat en el món, per la que tots hem d’entrar per experimentar en la nostra vida eixa misericòrdia de Déu i per a arribar a ser misericordiosos com el Pare, a tindre un cor misericordiós com el de Déu.

3.-A les joves i als joves

Benvolgudes pubilles i pubilletes: vosaltres representeu aquests dies a tota la joventut de la nostra ciutat. Esteu moltes joves aquí, participant en la celebració. Aquest estiu molts joves cristians de tot el món, convocats pel Papa Francesc, han participat a Cracòvia en les jornades mundials de la joventut. El Papa ens ha convidat a ser misericordiosos com el Pare, a viure les mateixes actituds de Maria. Com hem dit, Maria va anar decididament a veure la seua cosina. El Papa ens ha convidat a no estar paralitzats davant les necessitats del nostre món, a no confondre la felicitat amb la comoditat, amb la tranquil·litat d’aquells que, com ja no tenen cap preocupació per ells mateixos, tampoc volen preocupar-se dels altres. Els joves cristians heu d’estar decidits a posar-vos al servei d’aquells que més ho necessiten. Maria i Elisabet s’alegren perquè Déu té misericòrdia de tots, dels pobres, dels famolencs, dels qui pateixen. No caiguem en l’egoisme d’aquells que són indiferents davant la situació dels més pobres.

Maria comparteix amb Elisabet l’alegria de sentir-se estimades per Déu. El Papa ens ha convidat a viure la fe amb alegria, a viure la joia de l’evangeli i a comunicar-la a tots aquells que es creuen en el camí de la nostra vida. El Sant Pare manifestava la seua pena per tants joves que viuen sense alegria, que sembla, deia amb el seu llenguatge planer, que s’han jubilat abans d’hora i no tenen il·lusió per aportar quelcom que faça millor el nostre món.

Un cor misericordiós com el del Pare, i com el de Maria i Elisabet, és el camí per a construir un món més digne de la humanitat.

4.-Conclusió

En el cant “la nostra Cinta sagrada” de mossèn Tomàs Bellpuig diem “que en nostra història no hi ha, Mare, ni una glòria en què no us s’hi veigue a Vós”.

¿Quines són les glòries de la història d’una ciutat en les que veiem el rostre de Maria? Que les persones s’estimen; que els pobres siguen atesos; que els malalts no es troben sense el consol de l’amor; que les famílies visquen en pau; que els desemparats ocupen el primer lloc en el nostre cor; que els xiquets i els joves gaudeixin d’un ambient que els ajude a créixer en els valors que dignifiquen la persona i la societat; que tots sentim el desig d’un món més just i en pau. Si no s’apaga “la flamarada d’amor” que Maria ha encès en els nostres cors, eixa serà la glòria de la nostra ciutat, lo que farà que la llaçada que ens uneix a Maria “no es desface mai més”.

Que així sigui.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

Fotos i Crònica