Podem imaginar la situació de desconcert en què es trobarien els deixebles després de la mort de Crist: ho havien deixat tot per seguir Jesús i humanament parlant tot havia estat un fracàs. Res del que esperaven o imaginaven s’havia realitzat. Junt amb aquesta desil·lusió per unes expectatives no complides, segurament tindrien altres dubtes més profunds: el Senyor havia passat pel nostre món fent el bé, estimant a tots, oferint el perdó de Déu als pecadors, curant els oprimits pel diable, sembrant esperança en el cor dels qui patien, lluitant per la justícia, dient la veritat… I la resposta del món havia sigut la incomprensió i el rebuig. Jesús en la creu és la imatge del just perseguit injustament, del triomf de la mentida sobre la veritat, de l’odi sobre l’amor, del mal sobre el bé, de la mort sobre la vida.

La perplexitat que es reflecteix en els salms quan es constata que en el nostre món són els injustos els qui tenen èxit i els justos els qui pateixen, la viurien els deixebles en tota la seua radicalitat després de la mort de Crist. Podem imaginar els interrogants angoixosos que es plantejarien: Quin Déu és aquest que abandona el just posant-lo en mans dels pecadors? Si aquest ha sigut el final de Jesús, val la pena continuar lluitant per la veritat i el bé? No és Jesús un més en la llarga sèrie de víctimes dels poderosos que recorre la història de la humanitat?

En el matí del diumenge de Pasqua, al trobar-se amb el Ressuscitat, als deixebles se’ls obri un nou horitzó de vida i d’esperança: Jesús no ha estat abandonat per Déu. La seua mort, que Ell havia viscut com el moment de l’amor més gran i de l’entrega plena en favor de tots, no l’ha portat al fracàs sinó a la victòria: al triomf de la veritat sobre la mentida, de l’amor sobre l’odi, del bé sobre el mal, de la vida sobre la mort.

La història del nostre món mai deixarà de ser una història de dolor i de patiment per a tots aquells que, seguint els passos de Crist, volen sembrar el regne de Déu en el nostre món. Però Crist ressuscitat ens indica on està la verdadera vida i el camí que condueix a ella: el servei i l’entrega en favor dels altres. Pasqua ens ajuda a identificar qui són aquells que aporten quelcom valuós al nostre món: no els qui se serveixen de la força i del poder per imposar la veritat fent patir als altres per ella, sinó aquells que accepten en si mateixos el patiment per la veritat i el bé; no els qui viuen d’una manera egoista pensant en els seus interessos, sinó aquells que posen la seua persona, les seues vides i les seues coses al servei de la justícia i del Regne de Déu.

La resurrecció de Crist trastoca els valors i els criteris del nostre món: Qui havia estat menyspreat i expulsat del món es mostra victoriós, i els qui aparentment havien vençut han quedat derrotats. Déu ha posat les coses en el seu lloc: la prepotència del mal ha sigut vençuda per l’omnipotència de l’amor.

Feliç pasqua a tots.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.

escoltar