En els evangelis sinòptics se’ns narra un esdeveniment de la vida pública de Jesús on està també present Maria. Estant predicant el Senyor, es van presentar la seua mare i els seus germans i intentaven parlar amb Ell. Quan li ho van dir a Jesús, la seua reacció no deixaria de sorprendre als qui la van escoltar: “Qui és la meua mare i qui són els meus germans?… Aquests són la meua mare i els meus germans. El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meua germana, la meua mare” (Mt 12, 48-50; Mc 3, 33-35). En l’evangeli de Lluc se’ns presenta una altra versió de les paraules de Jesús: “La meua mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica” (Lc 8, 21). Aquesta guarda relació amb un altre esdeveniment que se’ns narra en el mateix evangeli: en una altra ocasió, mentre Jesús predicava, una dona li va dir: “Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar”. A aquest elogi Jesús va respondre: “Millor, sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden” (Lc 11, 27-28). El fer la voluntat de Déu de Mateu i Marc, s’ha interpretat per Lluc com escoltar la seua paraula i complir-la.

Jesús està unit a Maria per un doble vincle. D’ella ha rebut el cos humà i aquest fet fa que existisquen entre ells els llaços humans de carn i sang. Però Jesús, sent fill de Maria segons la humanitat, és també el Fill de Déu segons la divinitat, de manera que ella ha pogut ser la seua mare perquè ha cregut. Maria està plenament unida a Crist, tant pel vincle de la sang com pel de la fe obedient a la voluntat del Pare. En ella, aquestes dues dimensions són inseparables.

En les seues paraules, Jesús ens insinua dues coses: en primer lloc que el que és decisiu per estar en comunió amb Ell no són els vincles de la carn i de la sang, sinó els de la fe i l’obediència al seu Pare. Maria ha viscut plenament en l’àmbit d’aquesta fe viva i, per això, no cal entendre aquestes paraules com a menyspreu a la seua persona, sinó com una indicació del que en ella és veritablement gran. En segon lloc, açò fa possible que la família de Jesús no es limite al parentiu carnal, sinó a tots aquells que tenen una fe viva perquè escolten la Paraula de Déu i la compleixen.

Durant l’estiu, i de manera especial aquests primers dies del mes de setembre, en la Santa Església Catedral se celebra la solemnitat de la Mare de Déu de la Cinta, i en molts dels nostres pobles i ciutats, es viuen amb alegria les festes majors en honor de la Mare de Déu amb distintes advocacions: ¿Quina és la raó profunda que fa que la Mare de Déu estigui tan present en la fe dels senzills i que el poble cristià la venere amb tanta alegria? El sentit de fe ens porta a descobrir que també nosaltres formem part de la família de Jesús, d’eixa família en la qual Maria ocupa un lloc únic i singular, no sols perquè és la Mare del Senyor segons la carn, sinó perquè el testimoni de la seua obediència a la voluntat de Déu ens anima a tots en el camí de la fe i ens enforteix en les dificultats de la vida.

Que ella ens beneeixi i ens empare a tots.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.

escoltar