Del 29 de juny fins al 3 de juliol, la nostra diòcesi realitzà la 36ena. peregrinació al santuari de la Mare de Déu de Lourdes, presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal. En total dos-cents trenta peregrins de tots els arxiprestats de la diòcesi, entre els quals hi havia set sacerdots i el divendres i dissabte van participar-hi dos més, un diaca permanent, trenta malalts, quaranta joves i un bon grup de voluntaris, tots acompanyats per Ferran Carles Munné, President de l’Hospitalitat, pel Consiliari Mn. Jordi Centelles Llop i algunes altres persones que tant col·laboren en l’organització i durant els cinc dies de peregrinació.

DIJOUS, 29 DE JUNY. PRIMER DIA DE PEREGRINACIÓ
Al matí del dijous van anar sortint dels diferents llocs previstos els cinc autocars i abans de les 18 hores ja estàvem tots allotjats entre l’hospital i els hotels. Després de sopar ens vam aplegar a la Sala Notre Dame, per celebrar la Trobada Hospitalària. El President ens adreçà unes paraules de benvinguda. Ens digué que el tema d’aquest any proposat pel Santuari de Lourdes era “El Magníficat de l’Esperança”, sota el l10. Vetlalda festivaema:“El Senyor ha fet en mi meravelles”. Hem vingut a servir i sabem que serà més el que rebrem que el que donarem.“El que val no és allò que l’home veu: l’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor”.
Tot seguit unes paraules del nostre bisbe Enrique: És la Mare de Déu la que ens convoca a viure aquests dies de pregària, servei, convivència… expressant la nostra fe als seus peus. Maria expressa en el Magnificat l’alegria del seu cor i aquesta alegria ens hauria de caracteritzar a tots. Hi ha persones que viuen en un esperit de falta d’alegria, pessimisme i queixa, però el cristià ha de veure no només el que té, sinó el que el Senyor li ha regalat al llarg de la seua vida i comunicar l’alegria als qui té al seu voltant. Que aquests dies siguen de convivència, de pregària, de compartir la fe i d’alegria d’haver conegut el Senyor. Preguntem-nos en la nostra pregària personal les meravelles que Déu ha fet en la nostra vida i donem-li gràcies. Que siguen uns dies que visquem com la Mare de Déu en l’alegria del Senyor.
A continuació el Sr. Bisbe beneí les medalles que lliurà als qui ja porten uns anys de servei: “Que Maria t’acompanyi i obri el teu cor al servei” i tot seguit responien:“A ella li faig entrega de la meua voluntat al servei dels germans”. Que boniques aquestes paraules pronunciades pels joves!
El Consiliari ens recomanà que meditéssim davant la Gruta, el Càntic de Maria, el “Magnificat”, que ens porta una vivència de la Mare de Déu, motiu que ens mou a venir a Lourdes i que siguen dies de gràcia i d’acompanyament dels malalts, centre de la peregrinació. Finalment tots els qui tenien alguna tasca encomanada: sacerdots, joves, hostesses, menjador, piscines, etc. es van reunir en grups a la mateixa sala per rebre les diferents informacions sobre els actes de la peregrinació.

DIVENDRES, 30 DE JUNY. SEGON DIA DE PEREGRINACIÓ
Com tots els dies, el primer acte fou el rés de Laudes davant la Verge Coronada i després la celebració de l’Eucaristia a Sant Josep, presidida pel Sr. Bisbe i concelebrada per nou sacerdots. A totes les celebracions hi fou present, Mn. Josep Mª Folch Masdeu, diaca permanent. S’inicià la Missa amb el cant: “Hem vingut aquí, Senyor, Jesús”. Els cants foren dirigits tots els dies per Mn. Ivan Cid Pegueroles, acompanyat a l’armonium per Mn. Rafel Prades Antolí.  Un peregrí llegí la 1ª lectura. Al Salm responíem cantant: “Senyor cantaré tota la vida els vostres favors” i el diaca permanent proclamà l’Evangeli de la Visitació de Maria a la seua cosina Elisabet (Lc 1,  39-45).
El Sr. Bisbe en l’homilia ens digué que celebràvem l’Eucaristia “Santa Maria, salut dels malalts”. La malaltia és una experiència humana per la que tots hi passem. És un moment de prova i de preguntes. La 1ª lectura ens parla del Servent de Yahvé, Jesús, qui per estar prop de nosaltres va carregar amb els nostres dolors i sofriments. Per tant quan passem moments de prova no estem lluny del Senyor.  Demanem a la Mare de Déu que el dolor no ens allunye del Senyor i que els nostres malalts se sentin prop d’Ell, ja que tant en la salut com en la malaltia el tenim al nostre costat. L’Evangeli ens diu quina ha de ser la nostra actitud quan un germà pateix. Maria, quan va saber que la seua cosina havia de tenir un fill, se’n va anar “de pressa”, diríem que “se’n va anar sense pensar-ho dues vegades” . En canvi nosaltres, quantes vegades ens ho pensem abans de servir? Moltes. Però, l’Esperit ens porta al servei, a fer-nos servidors dels altres. Demanem al Senyor aquesta actitud i que aquesta peregrinació sigue un temps de gràcia i un temps de servei. Que així sigue.
Durant l’ofertori vam cantar: “El Senyor et convida a seure a taula amb ell” i durant la comunió: “El pescador”. El Sr. Bisbe ens donà la benedicció i com a cant final, el cant a la Mare de Déu: “Mientras recorres la vida”.

Tot seguit el Via Creu, preparat per Mn. Jordi Centelles. Alguns

burst

peregrins van llegir cadascuna de les catorze estacions, representades amb les magnífiques escultures que hi ha al llarg del Camí de la Creu. És molt emocionant, però els malalts no poden assistir-hi, donades les dificultats del terreny,  ja que es troba en plena muntanya. Per això el celebren a la Pradera. Al final el Sr. Bisbe digué que en el Via Creu trobem el mal de la humanitat, que ha estat capaç de matar el Fill de Déu, però també ens mostra la misericòrdia del Pare i l’amor de Crist, consolant les dones de Jerusalem, dient-li al lladre que el portarà al paradís i perdonant els qui l’han clavat a la creu

Havent dinat, ens vam retrobar tots a l’explanada per fer la foto del grup i tot seguit, a les 14’30 h. ens vam traslladar a Santa Bernardette per celebrar l’acte penitencial. S’inicià amb el cant: “Pietat, oh Déu”. Després d’una pregària del bisbe Enrique, una peregrina donà lectura a la carta de sant Pau als cristians d’Efes i a continuació el cant: “Pare, he pecat contra el cel i contra Vós”. Després de proclamar l’Evangeli  de sant Joan, sobre el manament nou que Jesús ens donà, el Sr. Bisbe ens digué unes paraules: Germans/nes, el moment de la reconciliació amb Déu és molt important en la nostra peregrinació a Lourdes. Ens podem relacionar amb Déu de dues maneres. Una com a persones religioses que complim amb els seus deures, però fins on arriba en el fons del nostre cor?  Mai no hem de tenir por de manifestar al Senyor la veritat del nostre cor. Quan estimem una persona i confiem en ella, no ens fa por obrir-li el nostre cor. Obrim-li al Senyor de bat a bat qui és el qui més ens ajuda. Jesús en l’Evangeli ens diu que hem d’estimar els altres com Ell ens ha estimat. L’important en la vida dels cristians és que no perdem mai el desig de ser cada dia més del Senyor. L’altra manera de relacionar-nos amb Déu és mitjançant el sagrament de la reconciliació. És un moment d’humilitat en la nostra vida, moment d’6. Acte penitencialamor, moment de gràcia. Estimem els germans com Jesús ens ha estimat? Vivim en la veritat, en la justícia, en tot el que Déu espera de mi? Allò que vaig fer o vaig dir, li agrada? El Senyor amb el seu amor ens anima a viure cada dia estimant més els germans. Disposem-nos a viure l’amor del nostre Pare Déu en el sagrament de la penitència. L’abraçada del Senyor i la seua gràcia arriba al nostre cor.
A continuació: “Crec en un Déu”, les pregàries, el Parenostre cantat. El Sr. Bisbe confessà els malalts i, els sacerdots de la nostra diòcesi i alguns de l’arxidiòcesi de València, la resta dels peregrins que van apropar-se per rebre l’absolució. El Sr. Bisbe impartí la benedicció final i ens digué: “El Senyor us ha perdonat. Aneu-vos-en en pau”. Amb el cant: “Magnificat, magnificat anima mea Dominum”, acabà la celebració de l’acte penitencial

A les 16 h. va tenir lloc a la Pradera el Via Creu dels malalts. Els joves van llegir les estacions sota el guiatge de Mn. Ivan, i en finalitzar el Sr. Bisbe ens digué unes paraules: Acabem de meditar el camí de la creu que va recórrer Jesús. Va carregar amb els nostres dolors i va fer seus els nostres sofriments. Contemplar la passió del Senyor és viure el dolor amb esperança. La passió és un signe del mal que hi ha en el món, però també és un signe de l’amor de Déu. Jesús camina cap a la creu, vessant misericòrdia, beneint, consolant, deixant-se consolar i demanant perdó al Pare pels seus perseguidors. Per part de la humanitat és un camí d’injustícia, per part de Déu és un camí de misericòrdia. Els nostres sentiments han de convertir-se en misericòrdia contemplant la passió del Senyor. Que ens done la gràcia que cada dia el nostre cor se semble més al seu. Després del Parenostre per les intencions del Papa, ens donà la benedicció. Tot seguit va tenir lloc el pas dels malalts per la Gruta.

DISSABTE, 1 DE JULIOL. TERCER DIA DE PEREGRINACIÓ
Després del rés de Laudes i del pas per les Piscines, malgrat la forta pluja que ens acompanyà, es celebrà a les 9’45 h. la Missa a la Gruta de les Aparicions, juntament amb peregrins de les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu, Terrassa i Lleida, presidida pel nostre bisbe Enrique i concelebrada per Mons. Salvador Giménez, bisbe de Lleida i sacerdots de les diòcesis respectives.

bty

En començar l’homilia, el nostre bisbe Enrique, després de saludar el Sr. Bisbe de Lleida, concelebrants i tots els fidels, ens digué que celebràvem l’Eucaristia a aquest lloc visitat per la Mare del Senyor. Maria anà decididament a visitar Elisabet, perquè les coses de Déu no s’han de fer esperar. Hem vingut per obrir al Senyor el nostre cor i la nostra vida. Avui tenim la petita dificultat d’estar acompanyats per la pluja, però la gràcia del Senyor omple el nostre cor d’una alegria tan intensa, que les dificultats no tenen importància. Hem vingut per reviure els sentiments d’Elisabet quan va rebre a Maria amb actitud d’agraïment i humilitat. Tota l’escena acaba amb el càntic de la Mare de Déu. Maria no s’alegra per la seua grandesa, sinó pel que el Senyor ha fet en ella i aquesta alegria es vessa a tota la humanitat. “El Senyor ha fet en mi meravelles”. Demanem-li que ens ajude a tots i de manera molt especial els qui estan més necessitats de la gràcia de Déu. Que així sigue.
Les pregàries van fer-les els membres de les diferents Hospitalitats i arribat el moment de les ofrenes, Barcelona oferí un infant, en Pau, el pa i el vi, l’estendard, un llibret del peregrinatge i un ciri. Lleida oferí un fanal encès, representant la llum de l’Esperit Sant, simbolitzant que hem de ser llum per als altres. Durant la comunió el cor cantà: “Queda’t amb nosaltres”. En acabar la celebració, el nostre Bisbe, en nom de les diferents peregrinacions diocesanes, donà gràcies al Senyor per totes les Hospitalitats del món que acompanyen els malalts. I les diòcesis que estem aquí reunides donem gràcies al Senyor per l’arquebisbe de Barcelona, Mon. Joan Josep Omella que està a Roma perquè el Papa l’ha fet cardenal. També el Sr. Bisbe donà gràcies al Senyor per celebrar Mons. Salvador Giménez, bisbe de Lleida, el 12è aniversari de la seua ordenació episcopal. Acabà la celebració amb l’Ave Maria de Lourdes.

A les 16 h. vam celebrar a la Sala Notre Dame la Vetllada Festiva, en la que van participar els joves i algunes persones grans de la nostra peregrinació diocesana. Al final vam compartir unes pastes i orxata. Finalment, a les 21 h. com a cloenda dels actes del dissabte, la Processó Mariana per l’Explanada. Els malalts i tots els 15. Processó Mariana peregrins, acompanyats pel Sr. Bisbe i els sacerdots, vam anar resant el Rosari amb el fanalet encès, intercalant el cant a la Mare de Déu:”Ave, ave, ave Maria. Al costat de la porta principal de la Basílica estava la creu de Lampedusa. En acabar el Rosari, el nostre bisbe Enrique va fer una pregària i ens donà la benedicció final. Amb el cant “Salve Regina” s’acabà la celebració.

DIUMENGE, 2 DE JULIOL. QUART DIA DE PEREGRINACIÓ
A les 9’30 h. ens vam aplegar a la basílica de Sant Pius X, per celebrar la Missa Internacional. A més a més de la nostra diòcesi, van participar-hi peregrins de les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu, Terrassa, Lleida, Salamanca, Saragossa, Sevilla, Zamora, Alcalà de Henares, Coria-Càceres, Mérida-Badajoz, i una diòcesi de Portugal. Moltes de les diòcesis estaven presidides pels seus bisbes.  La celebració la presidí el bisbe de Coria-Càceres, Mons. Francisco Cerro.
Les lectures foren les pròpies del diumenge XIII de durant l’any. La 1ª lectura del llibre dels Reis (2Re 4, 8-11. 14-16a). El Salm responsorial 88 i repetíem cantant: “Beneït sou Senyor, Déu de tendresa i amor”.  La 2ª lectura de la carta de sant Pau als cristians 18. Missa internacionalde Roma (Rm 6, 3-4, 8-11).  L’Evangeli segons sant Mateu (Mt 10, 37-42). Mons. Francisco Cerro ens digué en l’homilia que volia destacar tres paraules de l’Evangeli que acabàvem de proclamar: saber perdre, la creu i la profunda humilitat, que només els humils en són capaços fins a l’extrem. Jesús diu que per saber guanyar la vida, hem de saber perdre-la. Perdre la vida per Jesucrist és guanyar-la per a ell. El senyal del cristià és la santa creu i quan una persona vol seguir Jesucrist, cal carregar la seua creu i seguir-lo. L’Evangeli ens diu que només poden estimar de veritat els humils i senzills, estimant com ho feia Bernardette. El superb no estima, s’estima. Hi ha tres claus per al seguiment de Jesús: Els que saben perdre, els qui carreguen amb la creu de cada dia i els qui estimen amb cor humil.
Uns joves van portar les ofrenes. El cant de la comunió fou: “Pan de vida que el Señor nos da, fuente viva de la eternidad”. Amb la benedicció final acabà l’Eucaristia i tots els bisbes i sacerdots concelebrants, van anar en processó fins la gruta de la  Mare de Déu.

A les 17 h. es celebrà la Processó Eucarística. Concentrats a la “Pèrgola”, a l’altra banda del riu, davant la Gruta, hi eren els malalts acompanyats pels nostres joves. S’exposà el Santíssim on vam fer

bty

una estona de pregària de lloança i petició i es recità l’himne del Congrés Eucarístic: “De rodillas Señor ante el Sagrario”. Tot seguit es proclamà l’Evangeli segons sant Lluc: La purificació dels leprosos (Lc 17, 11-16). Alternant pregàries eucarístiques i cants, anàrem en processó a la basílica sant Pius X. Allí vam cantar: “Dios nos acoge en su mansión” i fent pregàries i adorant el Senyor amb silenci, vam intercalar el cant: “Lauda Sion, Salvatorem, lauda ducem et pastorem”. Mentre donaven la benedicció amb el Santíssim pregàvem: “Senyor, tu ets la nostra esperança” i cantàvem: Kyrie, Christe, Kyrie eleison” . El cant de l’al·leluia fou el cant final de la celebració.

A les 21’15 h. ens vam retrobar a Sant Josep per celebrar una Hora Santa, basada en les paraules de Maria del Magnificat: “El Senyor ha fet en mi meravelles”. Fou preparada per Mn. Antonio Jurado. Després de la introducció sobre el lema de la peregrinació, s’exposà el Santíssim i tot seguit el cant: “Cantemos al Amor de los amores”. Després d’una pregària demanant al Senyor que augmente la nostra fe, tres peregrins van llegir cadascun dels tres apartats de l’Hora Santa, seguint tots el mateix esquema: lectura de l’Evangeli, reflexió, silenci meditatiu i cant. Després de cantar les Benaurances, el Sr. Bisbe ens va fer una meditació: Els dies de Lourdes vivim en intensitat la nostra fe, la pregària, l’amor al Senyor i el servei als germans.  El Senyor en aquesta Hora Santa ens ha dit que si volem donar fruit hem d’estar units a Ell, perquè sense Ell no podem fer res. Expressió molt forta per a l’home del segle XXI qui pensa que pot fer-ho tot. Ens diu sant Agustí: “Senyor, sense tú no podem fer res, amb tú ho podem tot”. En la 1ª lectura que hem proclamat, la paràbola dels ceps i les sarments, veiem com el Pare talla les sarments que no donen fruit, però les que en donen, les neteja perquè encara en donen més. Són massa les paraules que escoltem

al llarg del dia, per molts mitjans que embruten el nostre cor. Escoltem la Paraula del Senyor que produirà fruits de vida eterna. En la 2ª lectura, Jesús ens diu que ens mantinguem en el seu amor. L’amor és un signe que el món reconeixerà que som deixebles del Senyor.  Els dies de Lourdes els vivim en intensitat, però els hem de viure cada dia en les nostres famílies, parròquia, veïns… En la 3ª lectura, sant Lluc ens parla com Jesús s’endugué els seus apòstols, però la gent ho va saber i el seguiren. Moltes vegades veien el nostre món podem pensar: Què puc fer Senyor davant la realitat que tenim? Un signe, un gest, una paraula, una acció per ajudar a fer el bé… pot encendre una foguera, perquè el Senyor pot fer fructificar el poquet bé que podem fer. Que tot el que hem viscut, intentem viure-ho amb el Senyor. Que així sigue.  A continuació vam fer tots una pregària davant el Santíssim i després de la benedicció, finalitzà l’Hora Santa amb el cant: “Lauda, Jerusalem, Dominum”.

DILLUNS, 3 DE JULIOL. DARRER DIA DE PEREGRINACIÓ
A les 9 h. vam celebrar a Sant Josep la Missa d’acomiadament. Festa de sant Tomàs, apòstol. S’inicià amb el cant: “Virgen Santa, Dios te escogió”. La 1ª lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (2, 19-22). En el Salm responsorial 116, vam cantar de tornada: “Tota la vida vull lloar el Senyor”.  El diaca permanent proclamà l’Evangeli segons sant Joan (Jn 20, 24-29). El Sr. Bisbe començà l’homilia dient que acabàvem la nostra peregrinació amb la celebració de l’Eucaristia. Avui, festa de sant Tomàs, apòstol, donem gràcies al Senyor pel do de la fe. El dia de Pasqua, quan estaven els apòstols reunits, van veure el Senyor, Tomàs no hi era, però quan el veié exclamà: “Senyor

bdr

, meu i Déu meu”. Tomàs, persona inquieta, vol comprendre les coses i en l’Últim Sopar, quan Jesús els diu que aniran amb Ell, li pregunten com sabran el camí.  Jesús els respon que Ell és el camí, la veritat i la vida.  El cor de Tomàs no estava tancat a la fe i tots hauríem de tenir la seua actitud: Comprendre el Senyor i ser buscadors seus. No hi ha dos camins de fe que siguen iguals i cadascú tenim la nostra història. Per alguns la fe els ha resultat fàcil i sense dubtes, però a altres els ha costat més. Els joves esteu en una edat que teniu més preguntes que respostes, però l’important és voler trobar el Senyor.  Tomàs no va amagar els seus dubtes, però al final fa una confessió de fe: “Senyor meu i Déu meu”. Acabem la nostra peregrinació i cada dia volem  creure més en el Senyor. Agafats de la seua mà, demanem-li que els dubtes i dificultats de la vida no ens desanimen i que puguem dir al final les paraules de Tomàs: “Senyor meu i Déu meu”. Que la Mare de Déu que ens ha acompanyat estos dies, ens ajude a recórrer el camí que ens porta al Senyor. Que així sigue.
Arribat el moment de l’ofertori, dos joves van portar el pa i el vi, mentre cantàvem: “Ave Maria”. El cant de comunió fou: “Jo sóc el pa de vida”.  Abans que el Sr. Bisbe ens donés la benedicció final, el

President ens adreçà unes paraules de comiat: Com m’agrada recordar els moments dolços plens de misericòrdia! Com hem d’aprendre de vosaltres, els peregrins, per tot el que ens heu donat! Mentre diem gràcies ens heu donat un somriure. A vosaltres, joves, mentre nosaltres parlem, vosaltres actueu. Que el nostre actuar de cada dia sigue una acció de gràcies.  No sé el que és, que Lourdes ens enganxa i amb tota il·lusió peregrinem any rera any. Moltes gràcies! Un fort aplaudiment trencà el silenci.
El Sr. Bisbe ens donà la bene

burst

hem viscut.

dicció final de la celebració de l’Eucaristia. Tot seguit vam fer una gran rotllana els dos-cents trenta peregrins i amb el Cant dels adéus, plens d’emoció, ens vam acomiadar amb l’esperança de retrobar-nos el proper any. Que la Mare de Déu de Lourdes i ens hi ajude i la Mare de Déu sota les diferents advocacions dels pobles de la nostra diòcesi, ens done força per complir tot el que aquests dies

Gràcies a tots els que any rera any feu possible la peregrinació diocesana presidida pel nostre Bisbe Enrique, qui ha pogut dedicar aquests dies a acompanyar especialment els malalts i joves i tots els peregrins. Amb el cor ple de joia diem: Fins el proper any que ens puguem retrobar.

             Maria Joana Querol Beltrán