Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa
en la celebració del Diumenge de Rams

Santa Església Catedral de Tortosa, 20 de març de 2016
 

Lectures:
1ª Is 50,4-7
Salm 21,8-9;17-20:23.24
2ª Fl 2,6-11
Ev: Lc 22,14-23,56

Il·lm. Sr. Vicari General
Excm. Capítol catedralici
Estimats germans en el sacerdoci
Sr. Alcalde i autoritats de la ciutat
Germans i germanes tots en el Senyor

 1. Comencem la Setmana Santa de l’Any de la Misericòrdia

Avui celebrem la Missa del Diumenge de Rams en aquest Any de la Misericòrdia. Al llarg de tota la setmana que avui comencem, contemplarem el camí de Jesús cap a la Creu. El Papa Francesc vol que aquest jubileu ens porte a admirar-nos del misteri de l’amor de Déu, que ha manifestat la seua misericòrdia al món en la Creu de Jesucrist, i a obrir el nostre cor a eixe misteri d’amor i de gràcia. En aquest any jubilar som invitats a meditar els textos evangèlics en els que Jesús es mostra com a revelador de la misericòrdia del Pare en les seues obres i paraules. En les paràboles de la misericòrdia, i en totes aquelles accions en les que Jesús s’acostava a les persones que sofrien o als pecadors que pensaven que no eren dignes de l’amor de Déu, el Senyor ens mostra l’amor i la misericòrdia del Pare. Tota la seua vida és revelació de l’amor de Déu. I això es manifesta també en la seua manera de morir. En el camí de la Creu Jesús viu signes i gestos de misericòrdia amb les persones que va trobant-se al llarg de la seua passió.

Això es veu sobre tot en la narració de la passió segons Sant Lluc, que acabem d’escoltar amb devoció i reverència fa uns moments. L’Evangeli de sant Lluc és l’Evangeli de la misericòrdia. En ell trobem les paràboles de la misericòrdia i les escenes en les que Jesús mostra el seu cor misericordiós envers tots els qui pateixen i, d’una manera especial, envers els pecadors. També la narració de la passió ens parla d’una mort plena de signes i gestos de misericòrdia. Us convido a meditar tres moments de misericòrdia del Senyor en el seu camí de la Creu.

 2. Les dones de Jerusalem

Després d’haver sigut condemnat per tres tribunals i per una multitud, Jesús carrega la Creu i s’encamina decididament cap al Calvari. L’evangelista sant Lluc narra l’encontre de Jesús amb unes dones que, al veure com és condemnat injustament, ploren per Ell. Jesús ha estat condemnat, ningú té pietat ni compassió d’Ell: els qui l’han condemnat, els soldats que el porten al camí de la Creu i la multitud que assisteix a eixe espectacle, es burlen i s’enriuen d’Ell; no hi ha pietat per a un condemnat a mort.

En canvi, trobem unes dones que comprenen el sofriment de Jesús i que saben que ha sigut condemnat injustament. El veuen caminar cap a la Creu, saben que serà executat i eixe fet toca els seus cors. L’evangelista ens diu que eixe grup de dones es planyien i es compadien d‘Ell. La reacció de Jesús al plany d’aquestes dones és consolar-les. Ell, que en eixe moment està més necessitat que ningú de pietat, de compassió i d’amor, és qui consola: “no ploreu per mi; ploreu per vosaltres i pels vostres fills” (Lc 23,28) .

En eixe moment en que Jesús necessitava ser consolat, es converteix en el consolador d’aquelles dones i, en definitiva, de tots aquells que en el nostre món són víctimes del mal, de la injustícia, del sofriment. Jesús, que està sent portat injustament al suplici, encara té paraules per animar, per consolar, per sembrar el bé en el cor del nostre món i d’aquelles persones que s’apiadaven d’Ell. Això és una obra de misericòrdia.

Quan nosaltres, segons la tradició cristiana meditem sobre les obres de misericòrdia, descobrim que una d’elles és “consolar els afligits”, fer-se solidari d’aquells que estan patint. Jesús, en el seu camí de la Creu no està tan preocupat en ser consolat com en consolar. Ell, que en eixe moment està sent perseguit, encara té forces per a dir una paraula d’esperança, per sostenir els cansats.

En el moment del sofriment ens sentim en el dret de convertir-nos en el centre del món, esperem paraules d’algú que s’apiadi de nosaltres. I moltes vegades som incapaços de veure que al nostre costat poden haver-hi  persones que pateixen més que nosaltres; que en el moment del dolor, molt a prop de nosaltres també hi ha persones el dolor i sofriment de les quals és molt més gran que el nostre. Jesús, en el camí de la Creu, quan necessita ser consolat no perd la capacitat de descobrir el sofriment del proïsme, no deixa de donar esperança. Eixe encontre amb les dones que contemplen Jesús en el camí de la Creu es converteix en un signe de misericòrdia, en una obra de misericòrdia.

 3. Suplica el perdó per als seus perseguidors

Un segon detall el trobem quan Jesús ja està clavat a la Creu. Tots aquells que assisteixen a l’espectacle es burlen d’Ell, es riuen i el menyspreen, “Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix” (Lc 23,35). Sembla que el món s’encrueleix amb Ell. L’han condemnat injustament a una mort de gran sofriment, a una tortura irresistible. I ja clavat a la Creu, sembla que l’odi del món encara no està satisfet. Al sofriment físic de la crucifixió s’afegeix el sofriment moral de la burla, de l’escarni, del menyspreu. Jesús no es pot defensar físicament. Però es defensa d’una manera sorprenent: respon al mal amb bé, suportant les injúries i pregant per aquells que l’han condemnat a mort. Es defensa demanant al Pare el perdó per als seus perseguidors “Pare, perdoneu-los”. I dóna una raó: “no saben el que fan” (Lc 23,34)”.

Aquesta manera de defensar-se ens sorprèn perquè nosaltres, normalment, ens defensem del mal amb el mal; ens defensem de les injuries injuriant; ens defensem de les condemnes condemnant. En canvi Jesús es defensa perdonant. Nosaltres cerquem motius per acusar-nos els uns als altres; Jesús, des de la Creu, cerca motius per excusar-nos, per perdonar-nos. Què diferent seria el nostre món si les persones responguérem al mal amb el bé; si en lloc de buscar motius per acusar-nos, buscarem sempre motius per excusar-nos i perdonar-nos.

Jesús, que en el Sermó de la Muntanya ens havia ensenyat a estimar els enemics i a pregar pels qui ens persegueixen, en el moment de la Creu posa en practica eixe ensenyament. No podem imaginar-nos un gest de misericòrdia més gran. Si la misericòrdia que hi ha en el cor del Pare és perdonar els pecadors, no hi ha misericòrdia més gran que perdonar els qui han condemnat el seu propi Fill. Jesús, des de la Creu, al demanar el perdó per als seus perseguidors, ens revela la grandesa de la misericòrdia del Pare, una misericòrdia que humanament no podríem haver imaginat.

 4. Crucificat entre criminals

L’evangelista san Lluc ens diu que Jesús va ser crucificat al costat de dos criminals. Ell, que al llarg de la seua vida s’havia mostrat amic de publicans i pecadors, també va estar acompanyat per ells en el moment de la seua mort. Aquesta circumstància es converteix en ocasió per a un nou gest de misericòrdia: un d’eixos bandits s’uneix a la multitud que menysprea i injuria a Jesús; l’altre, en canvi, ha descobert que el Senyor és innocent i se n’adona també de la veritat de la seua vida. Llavors li diu al seu company: “nosaltres ho mereixíem… estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal” (Lc 23,40). Morir al costat de Jesús és per a eixe lladre un moment de gracia, perquè se n’adona de la veritat del que havia sigut la seua vida, i això el porta a dirigir-li una súplica: “Jesús, recordeu-vos de mi quan arribeu al vostre Regne” (Lc 23,42). És una gràcia molt gran descobrir la veritat de la vida i confiar en eixe Jesús que està a punt de morir com ell.

Aquell bon lladre es posa en les mans del Senyor, confia en Ell i li demana que se’n recordi d’ell quan estigui en el seu regne. Jesús li dóna molt més del que havia demanat i del que havia pogut imaginar: “T’ho dic amb tota veritat: avui seràs amb mi al paradís” (Lc 23,43). Li dóna una promesa de vida, una paraula de salvació. Per a aquell lladre el moment de la seua mort s’ha convertit en el moment de la màxima misericòrdia, perquè escolta paraules de vida i de salvació: “avui seràs amb mi al paradís”. La misericòrdia de Jesús s’ha mostrat com a perdó, com a font de vida, com a esperança de salvació per aquell que ha confiat en Ell. I què haurà passat amb aquell lladre que s’ha unit als perseguidors? Podem pensar que també la misericòrdia de Jesús es va vessar en ell de la mateixa manera que en els seus perseguidors: també pe a ell Jesús havia demanat al Pare el perdó.

El misteri de la Creu i de la mort del Senyor és una revelació de la misericòrdia del Pare. Jesús, que havia passat per aquest món consolant, perdonant, acollint les persones que posaven en Ell la seua confiança i esperança, també va morir consolant, perdonant, acollint a tots aquells que en eixe moment van posar en Ell la seua esperança i confiança.

Que el Senyor, des de la Creu, consoli a tots els qui passen per la prova del dolor i del sofriment; que Ell aculli en el seu cor a tots aquells que enmig de les dificultats de la vida tenen la valentia de confiar i d’esperar en Ell. Que intercedeixi al Pare per tots aquells que es resisteixen a creure. També ells tenen un lloc en el cor misericordiós de Jesús.

Que així siga.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa