Homilia ordenació diaconal
de Gerard Reverté Escrihuela

Seminari de Tortosa, diumenge 2 d’octubre 2016

 

Lectures:
– Nm 3,5-9
– 2Tm 1,6-8.12-14
– Lc 17.5-10

Il.lm. Sr. Vicari General
Il.lms. Srs. Rectors dels seminaris diocesà i interdiocesà
Germans en el sacerdoci
Diaques
Germans i germanes en el Senyor
Benvolgut Gerard

1.- L’alegria de donar-se al Senyor

Avui és un dia d’alegria per a tu i per a tota la nostra església diocesana. Al llarg de molts anys has manifestat el desig de posar-te al servei del Senyor i de l’Evangeli; has madurat en la teua decisió aconsellat pels teus formadors, que t’han acompanyat en aquest camí; t’has preparat espiritual, intel·lectual i pastoralment. Després de tot aquest procés, manifestes avui públicament el teu desig de ser consagrat al servei de l’Església. Per la imposició de les mans i el do de l’Esperit Sant, et convertiràs en un servidor de Crist, d’eixe Senyor que no va venir a ser servit, sinó a servir i donar la vida en rescat per molts. Ho faràs un temps en l’orde dels diaques, com a fidel col·laborador del bisbe i dels preveres. Aquest temps de ministeri diaconal et servirà de preparació per a col·laborar més estretament amb el bisbe en l’orde dels preveres, com a membre del nostre presbiteri diocesà.

Vas a rebre un gran do: el Do de Déu, el mateix Esperit Sant que et fa ministre i servidor de Jesús i del seu Poble. Amb el cor ple d’alegria per a dedicar-te plenament al ministeri i al servei de l’Evangeli, li ofereixes avui al Senyor tota la teua persona i tota la teua vida. La promesa de guardar el celibat és un signe de què no sols li dónes una part de tu. Aquesta generositat significa que estimes de cor el Senyor. Si per Ell i per l’Evangeli estàs disposat a ser tan generós, és perquè has descobert que el mateix Senyor és el teu tresor i perquè estàs apassionat pel seu Regne.

El celibat, ben viscut, ens capacita per estimar cada dia més el Senyor i també per estimar els nostres germans, dels quals ens fem servidors. Lliures de tots els afectes humans, que sempre són selectius i ens impedeixen estimar tots per igual, podem estimar més autènticament el Senyor i a tot el poble de Déu. El celibat que l’Església ens demana no és perquè no estimem ningú, sinó perquè estimem tots amb generositat i amb autenticitat, lliures de qualsevol egoisme.

2.- Revifa la flama del do de Déu

Vas a rebre un gran do per la imposició de les mans. És un tresor que el Senyor et dóna. Per això no oblides l’exhortació de Sant Pau que hem escoltat en la segona lectura: “procura revifar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meues mans” (2Tm 1,6). La responsabilitat que tens és tan gran com el do que vas a rebre. Si no revifes dia a dia la flama del do de Déu, aquesta pot arribar a desaparèixer. Tindràs sempre l’ajut de l’Església, dels preveres, per suposat del bisbe, també l’ajut del Poble de Déu. Però la primera responsabilitat és teua. Cadascú de nosaltres som els primers responsables de cuidar la nostra vocació.

Per a revifar la flama del do de Déu tens que mantenir i augmentar l’esperit de pregària. La pregària de la Litúrgia de les Hores, a la qual hauràs de ser fidel, és l’instrument més valuós per revifar dia a dia la flama del do de Déu. Aprofita cada dia la riquesa que l’Església t’ofereix en ella. Cada dia, quan obris el llibre de la Litúrgia de les Hores, trobaràs una paraula que il·luminarà el teu ministeri i la teua vida. Siguis fidel a la pregària de l’Església i, d’eixa manera, revifaràs dia a dia la flama del do de Déu.

3.- Al servei de l’altar, de l’Evangeli i de la caritat

Col·laborant amb el bisbe i els preveres exerciràs el ministeri de l’altar, de l’Evangeli i de la caritat. Es tracta de tres dimensions inseparables del teu ofici.

El ministeri de la caritat et farà semblant a Crist, que no sols es va fer el nostre germà, sinó que va voler ser el nostre servidor. En aquest Any de la Misericòrdia, demana al Senyor que et done un cor sempre disposat a servir en primer lloc a tot aquell que viu en alguna forma de pobresa.

El servei de l’altar, on es realitza l’obra de la Redempció, ens recorda que qui salva el món és el Senyor i que nosaltres estem al servei de la seua gràcia, que se’ns ofereix en la celebració litúrgica, especialment en els sagraments i, sobre tot, en l’Eucaristia. Forma part del teu ministeri custodiar el tresor de la litúrgia, igual que els levites custodiaven el temple del Senyor, com hem escoltat en la primera lectura. No separes mai el servei a l’Eucaristia del servei als germans. No oblides que Jesús, la mateixa nit que va instituir l’Eucaristia, va rentar també els peus dels deixebles. I el signe de fer-se esclau dels seus deixebles és l’Eucaristia que es fa vida. Viure autènticament el servei de l’altar et porta a viure també autènticament el servei als demés.

El teu ministeri és també un servei a l’Evangeli. Una tasca dura, perquè moltes vegades el nostre món es resisteix a escoltar la paraula de Déu. Sant Pau avui ens exhorta a suportar “amb la fortalesa que Déu ens dóna” tot allò que hem de “sofrir juntament amb l’obra de l’Evangeli” (2Tm 1,8). Fermesa, amor i seny són les qualitats de l’Evangelitzador. Si vius la teua tasca d’evangelitzador amb eixa fermesa, amb fidelitat i amb amor al nostre món, no t’avergonyiràs de donar testimoni de l’Evangeli, d’anunciar-lo d’acord amb la norma de “la doctrina sana”, que és la fe de l’Església, encara que moltes vegades aquesta no sigui acceptada pel nostre món. I viuràs en “la fe i en l’amor de Jesucrist” (2Tm 1,13).

4.- El tresor que t’ha estat confiat és valuós

Benvolgut Gerard: “el tresor que t’ha estat confiant és valuós” (2Tm 1,14). Aquestes paraules de Sant Pau a Timoteu estan dirigides a tots nosaltres, però avui tenen que ressonar d’una manera especial en el teu cor. El tresor que t’ha estat confiat és valuós. Jo diria que és tan valuós que nosaltres ens som indignes de rebre un do tan gran. Si pensem bé en aquestes paraules, no ens porten a l’orgull de creure que som millors que els demés, sinó a la consciència de la distància tan gran que existeix entre el tresor i nosaltres. Portem un tresor en gerres de terrissa. Nosaltres, que hem estat cridats a ser ministres de la Paraula de Déu, som els primers necessitats de la seua gràcia per a viure en fidelitat el nostre ministeri. La grandesa del do que rebem no ens porta a una actitud d’orgull, sinó a la consciència de la nostra petitesa i de la nostra indignitat per a ser servidors d’uns misteris tan grans.

Per això, tots hem de viure el nostre ministeri, i tu també, amb un gran esperit d’humilitat. Cada dia, quan acabem el treball i ens posem en la presència del Senyor, i al final de la nostra vida, quan ens haurem de presentar davant del Senyor, no li direm el que hem fet per Ell per demanar-li comptes. Ens haurem de presentar davant d’Ell com diu Jesús en l’Evangeli: “igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: «Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure»” (Lc 17,10). Per a nosaltres, el gran motiu d’alegria, el gran goig que ens omple el cor i la vida, és haver estat cridats a treballar en la vinya del Senyor. L’únic que desitgem és complir el nostre encàrrec i el ministeri amb fidelitat i amb goig.

5.- Una mirada a Maria

Gerard, en aquest dia de la teua ordenació diaconal, no t’oblides de dirigir-li una mirada d’amor a la Mare del Senyor. Ella treballa en el cor de tots els qui el seu Fill ha cridat per al ministeri, perquè el nostre sí sigui cada dia més semblant al seu: un sí ple de generositat, una entrega sense reserves, una donació al Senyor sense condicions. Cada dia de la teua vida, ara com a diaca i després com a prevere, mira a la Mare. Procura que el teu sí, que hauràs de renovar dia a dia, perquè estem cridats a revifar la flama del do de Déu, sigui un sí semblant al seu. Posa’t avui en les seues mans. Ella, una vegada va dir a Déu “sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”, no va mirar enrere. Posa’t avui en les seues mans i, confiant en Ella, mira sempre endavant.

Que la Mare de Déu t’ajudi perquè en l’exercici del teu ministeri sigues sempre fidel, i que un dia pugues gaudir de la vida eterna, a la que el Senyor vol que arribem tots els seus fills.

Que així sigui.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

Crònica i fotos