Homilia de Mons. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa
en les Vespres del V diumenge de Quaresma

on dóna possessió als nous canonges
Il.lm. Rev. Francisco Vives Pitarch i Il.lm. Rev. Ramon Labernié Castell

Catedral de Tortosa, diumenge 2 d’abril de 2017

 

Il.lm. Sr. Degà del capítol catedralici
Molt il·lustres senyors capitulars
Saludo amb especial afecte a Mn. Paco Vives i a Mn. Ramón Labernié, que s’acaben d’incorporar al capítol de canonges d’aquesta estimada catedral de la nostra diòcesi.

1.- Agraïment

Vull que aquest acte sigui, en primer lloc, un reconeixement al servei sacerdotal que fins ara heu prestat en les parròquies que heu esmentat en els vostres parlaments, i que sempre s’ha caracteritzat per la fidelitat, per l’entrega, per la cura pastoral de les comunitats parroquials que us han estat encomanades. Us dono les gràcies per haver acceptat aquest nou encàrrec, que és humil però molt valuós per a la nostra església diocesana.

2.- Un ministeri de pregària

Els sacerdots fem moltes activitats. El ministeri pastoral ens demana una dedicació cada vegada més exigent: com a ministres de la Paraula hem de posar els mitjans perquè l’Evangeli continue anunciant-se en la nostra diòcesi i la fe es transmeta a les generacions joves. Avui sens dubte experimentem les dificultats de la tasca evangelitzadora, però gràcies a Déu no ens desanimem. Com a pastors del poble de Déu estem cridats a conduir el ramat amb l’amor del Bon Pastor, a fer-nos tot a tots per guanyar encara que sigui algú per a Crist. En aquesta dimensió del nostre ministeri sabem que, a l’igual que el Senyor, no ho fem per a ser servits sinó com aquell que serveix i vol donar la vida pels germans. Però no oblidem que el més important del nostre ministeri no és el que fem nosaltres, sinó el que Déu vol obrar en el cor de les persones per mitjà nostre.

En la missió de santificar que vivim en la celebració litúrgica, sobre tot en la sagrada Eucaristia, que és el centre de la vida del prevere, els sacerdots som simples instruments al servei de l’obra santificadora de Déu. La pregària forma part d’aquesta missió nostra. En ella demanem a Déu que faci fructificar el nostre treball, que de tantes llavors de la seua Paraula que sembrem en el cor de les persones que es creuem amb nosaltres en el camí de la seua vida, alguna d’elles fructifiqui. Per mig de la pregària ens unim d’una manera especial a Crist, qui fent-se tot a tots fins a lliurar la vida, va viure i va morir pregant i intercedint al Pare per nosaltres. En la pregària confessem que el més important del nostre ministeri no és el que nosaltres fem, sinó el que Déu fa per nosaltres, reconeixent amb humilitat que no serviria de res el nostre treball si la gràcia de Déu no el fera fructificar en el cor de les persones.

L’Església ens ofereix la litúrgia de les Hores perquè la oració arribe a ser part essencial de la nostra missió. Aquesta no és una oració individual, sinó de tota l’Església. El capítol de canonges de la catedral, en els seus moments de pregària comunitària, és el signe d’una església que prega i d’un presbiteri que, a més de treballar, evangelitzar i servir, també prega. La vostra oració, que realitzeu aquí a la catedral, ha de tenir en compte d’una manera especial les necessitats de l’església diocesana: pregueu per les parròquies, per les famílies, per les vocacions a la vida sacerdotal i a la vida consagrada i per tota la humanitat. Us demano que aquesta missió vostra sigui per a tots un veritable testimoni de pregària.

3.-      Signe de comunió

Aquí en la catedral es viuen els moments més importants de la vida litúrgica de la diòcesi, eixos moments en què l’església diocesana, presidida pel bisbe, que és acompanyat pels preveres, els diaques i tot el poble de Déu, s’expressa i creix a partir de l’Eucaristia i de les altres accions santificadores. Això es viu en alguns moments especials: pensem per exemple en l’ordenació dels nous preveres, en la Missa Crismal, en la Missa estacional i en les altres celebracions extraordinàries en les que s’expressa el misteri de l’Església i en les que creix i s’enforteix la comunió eclesial.

El Capítol és una representació del presbiteri diocesà, que col·labora d’una manera estreta amb el bisbe i l’acompanya en aquesta missió santificadora per a l’edificació de l’Església. És, per això mateix, l’expressió del vincle de comunió que existeix entre el bisbe i el presbiteri. Per això, gràcies de nou per haver acceptat aquest ministeri, que s’afegeix a les nombroses tasques pastorals que feu en les vostres parròquies de Sant Francesc d’Assís de Jesús-Tortosa, de la Mare de Déu del Roser de Tortosa i Sant Antoni Abat dels Reguers.

La nostra catedral està dedicada a Santa Maria. Ella és l’estrella que ens orienta en el camí a Crist. Si romanem units a Ella amb un lligam d’amor, com Ella va romandre unida a la nostra catedral i a la nostra ciutat al regalar-nos el seu Cíngol, el vostre ministeri serà fecund per a la santificació de l’Església i del món. Que Ella us acompanyi i beneeixi totes les vostres tasques pastorals, i d’una manera especial aquest ofici capitular que avui inicieu.

Que així sigui.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa