Any Sant de la Misericòrdia

 Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa
en la celebració de la Missa Crismal i el jubileu del clergat

Santa Església Catedral de Tortosa, 22 de març de 2016
Dimarts Sant

 

– Lectures:
1a Is 61,1-3.6.8.9
Salm 88,21-27
2ª Ap 1,5.8
Ev. Lc 4,16-21

Il·lm. Sr. Vicari General
Excm. Capítol catedralici
Estimats germans en el sacerdoci
Diaques i seminaristes
Religioses
Germanes i germans tots en el Senyor

Va ser el Beat Pau VI qui va voler unir la Missa Crismal, en la que es beneeixen els olis dels malalts i els catecúmens i en la que es consagra el Crisma, a la renovació de les promeses sacerdotals. Per això aquesta celebració té un significat particular per als sacerdots, que dins d’un moment renovaran les promeses que van fer davant del bisbe el dia de l’ordenació sacerdotal. Aquesta renovació és especialment significativa per a Mn. Josep Alanyà i Mn. José María Galiana, que el proper 26 de juny celebraran el 50è aniversari de l’ordenació sacerdotal. També per a Mn. Joan Alonso, Mn. Carlos París i Mn. Joan Baptista Andrés, que en diferents dates celebraran al llarg d’aquest any el 25è aniversari de la seua ordenació sacerdotal. Tots ens unim a la vostra acció de gràcies al Senyor i li demanem que us concedeixi la gràcia de viure aquesta renovació de les promeses sacerdotals amb la mateixa alegria i il·lusió amb què les vàreu pronunciar aquell dia.

Però aquesta és una celebració també molt significativa per a tota l’Església, per a tots els batejats, perquè hem estat ungits amb l’oli dels catecúmens, hem estat segellats amb el Sant Crisma. Per això tots som invitats a mirar a Jesucrist, que avui és presentat per la Paraula de Déu que s’ha proclamat com l’Ungit per l’Esperit.

 1. Mirada a Crist

“L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit…” (Is 61,1), diu el profeta en la primera lectura. A l’Evangeli hem escoltat que Jesús, comentant aquest text del profeta Isaïes, diu als qui l’escoltaven: “Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura” (Lc 4,21).

Jesús és l’Ungit per l’Esperit. Ell no havia estat ungit materialment amb l’oli sant amb el qual eren ungits els reis, els sacerdots i els profetes del poble d’Israel, però és més que ningú “L’Ungit”, el “Messies” de Déu; aquell del qual proclamem avui, com hem escoltat en la segona lectura, que és “sobirà dels reis de la terra” (Ap 1,5), al qual gràcies al seu misteri pasqual, donem tot honor i glòria. Ell, malgrat no haver estat ungit materialment per l’oli amb el qual s’ungien els profetes, ha estat ungit per l’Esperit i enviat a proclamar l’any de gràcia del Senyor, a consolar els qui estan de dol; Ell, malgrat no haver estat ungit materialment per l’oli amb el qual eren ungits els sacerdots, es va oferir a Déu Pare en l’Esperit etern.

2. Ha fet de nosaltres uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare

És d’eixa unció de Jesús per l’Esperit d’on brolla tota unció. Nosaltres hem estat ungits, per això la nostra celebració és una acció de gràcies al Senyor, perquè ja en el dia del nostre baptisme vam estar segellats amb el Crisma i ungits amb l’Esperit. Vam ser ungits pels mateixos olis amb els quals nosaltres ungim a tots aquells als qui administrem els sagraments de la iniciació cristiana: l’oli dels catecúmens i el Sant Crisma que vam rebre en el baptisme i la confirmació. També ungim els nostres germans malalts amb l’oli que els fa experimentar el consol de la fe i de la gràcia en el moment de la malaltia.

Agraïm al Senyor eixa unció que no és únicament material, sinó que és signe de la unció més important, que és la de l’Esperit. La unció del cos significa i fa possible que la nostra ànima sigui ungida per l’Esperit i, d’eixa manera, arribi a participar de la mateixa unció amb la que el Senyor va estar ungit. Li donem gràcies perquè pel nostre baptisme, i en el cas dels preveres també per l’ordenació sacerdotal en la que vam tornar a ser ungits amb el crisma, ha fet de nosaltres, com hem escoltat, un poble de sacerdots dedicats a Déu, el nostre Pare (Ap 1,6).

Però si la nostra unció no és únicament material, sinó que és fonamentalment una unció de l’Esperit; si el mateix Esperit que va ungir Jesús, també ens ha ungit a nosaltres, això té conseqüències en la manera de viure el nostre ministeri: no sols hem estat capacitats per a fer materialment les obres de salvació que va fer el Senyor, o per representar-lo jurídicament enmig del poble, estem cridats a fer el que feia Jesús i a fer-ho amb el seu mateix esperit, a fer-ho tal com Ell ho feia. L’Evangeli únicament es pot anunciar evangèlicament.

 3. Cantaré tota la vida els vostres favors

Avui renovem les nostres promeses sacerdotals, les que vam fer a Déu i a l’Església davant del nostre bisbe el dia de l’ordenació. Aquesta renovació és cantar tota la vida els favors que Déu ens ha fet. Volem manifestar-li el desig de viure amb fidelitat a la unció que vam rebre aquell dia. Fidelitat no únicament material, sinó fonamentalment fidelitat espiritual, fidelitat a la unció de l’Esperit. Per això aquesta celebració ens ha de portar a què cadascú de nosaltres ens preguntem en quin moment ens trobem en la vivència del ministeri. Demanem-li al Senyor que la nostra fidelitat no sigui únicament material, que la nostra renovació de les promeses sacerdotals sigui realment espiritual. Podem viure el nostre ministeri amb una fidelitat material però sense esperança; podem ser preveres que ho fem bé, que ho fem correctament, però de vegades podem viure sense esperança. Podem viure la nostra unció material però sense alegria; podem viure externament el nostre ministeri, però de vegades sense il·lusió.

Renovar les promeses sacerdotals és demanar-li al Senyor que revife en nosaltres eixa unció espiritual per a viure el nostre ministeri amb esperança, amb alegria, amb il·lusió. Demanem-li al Senyor que ens done la gràcia de viure el sacerdoci cada dia amb més convicció en què el tresor del què som portadors, no pels nostres mèrits sinó per la gràcia de Déu, és allò que el món d’avui més necessita. Demanem-li al Senyor que la nostra alegria sigue cada vegada més gran i que els sofriments per l’Evangeli, que formen part de la missió, perquè no som cridats a viure buscant èxits humans, ni a treballar únicament per l’Evangeli, sinó a donar la vida i a sofrir per ell, no ens lleven el goig de lliurar la nostra vida al Senyor.

 4. Enviats a portar la Bona Nova

De la mateixa manera que, com Crist, hem estat ungits per l’Esperit, també com Ell hem estat enviats a portar la bona nova als desvalguts, a proclamar als captius i als presos el retorn a la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor, a donar un missatge de consol als afligits. ¿Quin és el signe de la renovació d’eixa unció per l’Esperit?

Estem celebrant l’Any de la Misericòrdia, el Jubileu al que el Papa Francesc ens ha convocat a tots. Aquesta celebració pot ser també un criteri per renovar la nostra vida sacerdotal. Estem cridats a viure el sacerdoci com a ministres de la misericòrdia de Déu, d’una misericòrdia que vol arribar a tocar el cor de les persones, perquè també la nostra elecció és un acte de misericòrdia de Déu envers nosaltres. La misericòrdia té que ser la característica del nostre ministeri en la relació amb les comunitats.

St. Tomàs d’Aquino diu que Déu es compadeix de nosaltres per amor, perquè ens estima com a quelcom seu. Aquesta pot ser una clau per entendre la misericòrdia, que neix quant estimem els demés com si fossin quelcom nostre. Estimem a les comunitats com a quelcom nostre? Certament no ens pertanyen absolutament, no les podem governar arbitràriament, però hem d’estimar-les. I hem d’estimar-les com a quelcom que està dins del nostre cor. La caritat pastoral, de la que parla el Concili Vaticà II, és estimar al poble de Déu com a quelcom nostre. I això ens porta a tenir misericòrdia d’ell. Eixa misericòrdia s’expressa en les obres de misericòrdia en les que manifestem que no vivim el ministeri des de la materialitat de la unció, com a funcionaris, sinó com a testimonis de l’amor de Déu, posant en pràctica tant les obres de misericòrdia corporals com les espirituals. Quan a una persona li donem allò que materialment necessita, però també quan ensenyem, aconsellem, corregim des de l’amor i la humilitat, consolem o perdonem; quan suportem amb paciència els defectes dels nostres germans o de les nostres comunitats (i elles els nostres, perquè hem de ser humils i reconèixer que també moltes vegades han de suportar amb paciència els nostres defectes), i quan preguem per elles. Tot això ho hem de fer des de la caritat, des de l’amor. Les obres de misericòrdia són signes d’una autèntica caritat pastoral, de que el nostre ministeri no es viu únicament en allò extern o material, sinó que és un ministeri viscut des de l’amor.

Que Maria, la Mare de Misericòrdia, la Mare de tots els sacerdots, guarde la nostra vocació, i que el Senyor ens concedeixi a tots renovar per la seua gràcia la unció de l’Esperit, la unció del Senyor de la qual som partícips.

Que així siga.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa