Any Sant de la Misericòrdia

 Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa
en la celebració del Jubileu de les parròquies de l’arxiprestat del Baix Maestrat 

Santa Església Catedral de Tortosa, 21 de febrer de 2016

 

– Diumenge II de Quaresma (Cicle C)
– Lectures:
1ª: 1Co 15,5-12.17-18
Salm 26,1.7-9.13-14
2ª: Fl 3,17-4,1
Ev: Lc 9,28-36

Il.lm. Sr. Vicari General
Germans en el sacerdoci
Arxiprest, Rectors de les parròquies de l’arxiprestat del Baix Maestrat
Diaques, seminaristes
Germanes i germans tots en el Senyor

1. Jesús prega caminant cap a Jerusalem

Tota l’Església en aquest temps de Quaresma recorrem amb Jesús el camí que ens porta a la Pasqua. Acabem d’escoltar en l’Evangeli l’episodi de la Transfiguració, un moment decisiu en el camí del Senyor cap a Jerusalem, cap a la seua mort, cap a la seua Pasqua. Anant a la Ciutat Santa, Jesús fa una parada i, amb tres del seus deixebles, puja a la muntanya per pregar. En el seu viatge té necessitat de trobar-se amb el Pare per seguir caminant cap a la Creu. En eixe moment de pregària parla amb Moisés i Elies. ¿Quin és el tema d’aquesta conversa? L’evangelista Sant Lluc ens diu que Jesús parlava amb Moisès i amb Elies de la seua mort, que anava a consumar-se en Jerusalem (Lc 9,31). Després d’aquesta pregària Jesús es decideix a seguir endavant i complir la voluntat del Pare. Pregant a la llum de la Llei (Moisés) i dels Profetes (Elies) descobreix que la voluntat del Pare és que té que seguir el viatge cap a Jerusalem, un camí que el portarà a la Creu i a la Pasqua.

També la nit abans de la seua passió, pregant en Getsemaní, Jesús va acceptar la voluntat del Pare i va decidir caminar cap a la Creu (Lc 22,42).

Nosaltres caminem amb Jesús. El nostre camí Quaresmal també ens du cap a la Pasqua i el recorrem, a l’igual que Ell, alimentats per la pregària i per la Paraula i guiats pel mateix Senyor. Després de la Transfiguració els apòstols que havien contemplat la glòria de Jesús el van veure tot sol (Lc 9,36). Va passar el moment de glòria i d’esplendor de la Transfiguració i va començar definitivament el camí cap a la Creu. Els apòstols tenen que seguir a Jesús, que està davant d’ells tot sol. També nosaltres, en el camí de la Quaresma seguim a Jesús tot sol, únicament guiats i il·luminats per la llum de la seua Paraula i de la seua vida. I eixe camí amb Ell és el que ens va canviant interiorment.

2. Transformats a imatge del Crist

En eixe episodi del viatge cap a Jerusalem, el Senyor va mostrar la seua glòria. Els apòstols que l’acompanyaven van veure l’esplendor de la seua divinitat. Segurament aquesta visió els va deixar estranyats. En eixe moment no entenien res. Únicament ho van comprendre després de la Resurrecció. Els deixebles van veure la glòria de Jesús com a Fill de Déu, la mateixa glòria que també es va manifestar en la Creu com a revelació de l’amor i la misericòrdia del Pare. Eixa és també la glòria que van gaudir plenament després de la Resurrecció. Els apòstols que veieren Jesús en la Transfiguració i contemplaren la glòria de Déu manifestada en Ell, després de la resurrecció descobriren que és també la glòria a la que tots nosaltres estem cridats.

Hem escoltat en la segona lectura que Jesucrist transformarà la nostra condició humana segons el model de la seua condició gloriosa (Fl 3,21). El camí de Jesús ens revela la seua glòria com a Fill de Déu, però ens mostra també quina és la condició a la que, si ens deixem transformar pel Senyor, estem cridats. En el fons, el camí de Jesús és el camí que els cristians estem cridats a recórrer en aquest temps de Quaresma. La Quaresma és temps de conversió, de purificació, de renovació; temps per deixar-nos transformar per la gràcia de Déu i arribar a ser com Jesús; per a ser transfigurats segons el model de la seua condició gloriosa.

3. Cuaresma en el Año de la Misericordia

Este es también el camino del año jubilar de la Misericordia. Hemos hecho hoy una breve peregrinación desde la Iglesia de la Purísima, donde se conserva la imagen de Jesús clavado en la Cruz. Pasando por la Puerta de la Misericordia hemos entrado en nuestra Iglesia Catedral para orar, para escuchar la palabra de Dios y contemplar la gloria del Señor. Este camino ha de ser expresión de nuestro deseo de conversión, de purificación y de renovación personal y eclesial. El Año de la Misericordia es un tiempo para que cada uno de nosotros nos dejemos renovar por el Señor y para que por la acción de su gracia, a la que abrimos nuestro corazón y nuestra vida, Él nos vaya transfigurando según la imagen de su Hijo Jesucristo. Que este Año de la Misericordia sea realmente un tiempo de renovación y de conversión para todos nosotros, viviendo lo que el Señor nos propone hoy en el Evangelio: la oración, la escucha de la Palabra y la contemplación de Cristo, en el que se manifiesta y se revela la gloria de Dios.

Però no oblidem que eixa renovació no és únicament personal. El Papa vol quelcom més: que tota l’Església, que totes les parròquies, que totes les comunitats siguen per al món signe de la misericòrdia del Pare i de l’amor de Jesús a tota la humanitat per la qual Ell ha donat la vida.

El Concili Vaticà II ens recorda quin ha de ser el camí de l’Església, de cadascuna de les nostres parròquies i comunitats i de la nostra diòcesi: una Església que no busca en aquest món ni el poder, ni el prestigi ni les riqueses, sinó que vol seguir al Senyor en la humilitat i la pobresa; una Església que en eixe seguiment de Crist s’apiada, en primer lloc, dels més pobres i necessitats, perquè són aquells pels quals Jesús va donar la vida; una Església en procés constant de conversió i de purificació; una Església que sap que està cridada a la santedat, però sap també que està formada per cristians pecadors; una Església que no expulsa els pecadors sinó que els vol abraçar amb el mateix amor amb el qual el Pare acull el fill que torna a casa; una Església, en definitiva, que visca i testimonie al món l’amor i la misericòrdia del Pare (Constitució sobre l’Església, nº 8).

4. Record de la Visita Pastoral

Fa uns mesos vaig fer la visita pastoral a les parròquies del vostre arxiprestat. Quan veiem la realitat de les nostres comunitats ens hem d’alegrar pel testimoni que doneu de caritat i de misericòrdia amb els més necessitats i per l’esforç que feu per continuar anunciant l’Evangeli, en la catequesi, en els grups de formació, en els diversos instruments d’evangelització que estan presents en les distintes parròquies. Ens hem d’alegrar perquè si no fóra pel vostre testimoni i compromís la vida de la nostra església seria més pobra.

Avui, en la segona lectura, Sant Pau s’alegra quan veu la fe d’aquells cristians de Filips: diu que són el seu goig i la seua corona (Fl 4,1). Crec que també per als pastors de les vostres comunitats, que dia a dia donen la vida cuidant de la vostra fe, i per a mi, com a Bisbe de la nostra diòcesi, és també un motiu d’alegria veure com treballeu perquè es conservi la fe i continuï anunciant-se l’Evangeli de la misericòrdia.

Que, consolats i enfortits per la misericòrdia de Déu, que en aquesta celebració proclamem, continuem treballant sense defallir per anunciar Jesucrist a tots els homes i dones dels nostres pobles i ciutats. Que així siga.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa